divendres, 28 de novembre del 2008

LA LILÍ I L'ALÍ BABÀ (La Trinca)


L'Alí Babà, bon beduí, demanà a la Lilí la mà
i la Lilí me li va dir: "Demana-li a la mamà".

El beduí no va badar i va deduir: "M'he de mudar".
I l'endemà on viu la mamà de la Lilí va anar a dinar.

L'amanida li van donar. L'avi Manel la hi va amanir.
l'avi Manel, l'home, bon avi de l'al·ludida Lilí.

L'Alí Babà va dir: "Va, Lilí, du vi".
La Lilí li va dur vi bo de debò.

La mamà de Lilí, a l'Alí, un bidó de vi li va dar
i el beduí li va buidar el bidó de vi a la babalà.

Bé ho val a dir, al beduí li va anar bé el bidó de vi
i, embadalida, la mamà de la Lilí me li va dir:

"Bon beduí, mal bevedor, la líbido, l'heu de domar".
I l'Alí va dir: "La mini, la Lilí l'ha d'eliminar".

"Va, du vi, du vi", l'Alí bé li va dir,
"Du-li, du-li bo i no val a badar".

Oh, la la la, l'Alí Babà i la Lilí!
Oh, la la la, la Lilí i l'Alí Babà!


dijous, 20 de novembre del 2008

FRASES D'OSCAR WILDE

No hi ha llibres morals ni immorals. Els llibres estan ben escrits o mal escrits. Simplement.

Res tan perillós com ser massa modern. Hom corre el risc de quedar sobtadament antiquat.

Déu inventà l'home, i l'home inventà l'obra d'art.

La força bruta es pot tolerar, però la raó bruta de cap manera.

L'únic apòstol que no mereixia una proba fou Sant Tomàs, i Sant Tomàs fou l'únic que la tingué.

La finalitat de l'art no és la veritat pura, sinó la bellesa complexa.

Els llibres que el món anomena immorals són els llibres que mostren al món les seves pròpies vergonyes.

És millor ser bell que ser bo; però és millor ser bo que ser lleig.

El món és un teatre, però l'obra té un repartiment deplorable.

Si la teologia pretén moure'ns, haurà de refer les seves fórmules.

Les dones han estat fetes per ser estimades, no per ser compreses.

Hom no pot confiar mai en una dona que diu la seva veritable edat. Una dona capaç de dir això, és capaç de dir-ho tot.

Les dones ens suggereixen el desig de fer obres mestres i ens impedeixen sempre dur-les a terme.

M'agraden els homes que tenen un futur i les dones que tenen un passat.

Els homes són horriblement avorrits quan són bons marits, i abominablement presumits quan no ho són.

Els que només estimen un cop a la vida són realment els superficials. Allò que anomenen constància i fidelitat, podria anomenar-se letargia de la costum o falta d'imaginació.

L'única diferència entre un caprici i una passió per tota la vida, és que el caprici dura una mica més.

Es pot resistir a tot, menys a la temptació.

L'única manera de lliurar-se d'una temptació és cedint a ella. Resistiu, i la vostra ànima emmalaltirà de desig per allò que li ha estat vedat.

Una idea que no sigui perillosa és completament indigna d'anomenar-se idea.

La experiència no té cap valor ètic. És simplement el nom que donem als nostres errors.

L'únic avantatge de jugar amb foc és que acabes aprenent a no cremar-te.

La desobediència, als ulls de tot aquell que hagi llegit la història, és la virtut original de l'home. Per mitjà de la desobediència s'ha obert camí el progrés; de la desobediència i la rebel·lia.

L'única diferència entre el sant i el pecador, és que tot sant té un passat, i tot pecador un futur.

Que un home mori per una causa, no significa que aquesta causa sigui verdadera.

El cinisme és simplement l'art de veure les coses com són enlloc de veure-les com hauríen de ser.

Un home que predica la moral és per norma general un hipòcrita, i una dona que predica la moral, és invariablement, lletja.

Viure és la cosa més rara del món. La majoria de gent no fa més que existir.

Recomanar l'estalvi al pobre, és a la vegada grotesc i insultant. És com aconsellar a un home que es mor de gana que mengi menys.

Val més recrear-se en la vista d'una rosa que col·locar la seva arrel sota un microscopi.

La moda és una forma de lletjor tan intolerable, que cada sis mesos l'hem de canviar.

Els joves volen ser fidels, i no ho són; els vells volen ser infidels i no poden.

Només hi ha una cosa al món pitjor a que parlin de tu, i és que no parlin de tu.

Quina diferència hi ha entre la literatura i el periodisme? Que el periodisme és il·legible, i la literatura no és llegida.

El despotisme és injust per tothom, inclús per al dèspota, que probablement havia nascut per quelcom millor.