COLLONS- La riquesa del català

.

Al gener vaig publicar aquest text d'Arturo Perez-Reverte en què s'enumeraven les accepcions de la paraula "Cojones". Fa unes setmanes la Maia del Planeta Clàudia em va fer arribar un altre text que és una adaptació al català de l'altre (no és una traducció literal), amb les diferents accepcions de "Collons". Aquí el teniu.
Gracies Maia!! I PER MOLTS ANYS!!!


Un exemple de la riquesa del català, és el nombre d’accepcions d’una simple paraula, com pot ésser la molt coneguda i freqüentment utilitzada que fa referència als atributs masculins: COLLONS

-Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents. Així,UN significa car (val un colló); DOS significa valentia (té dos collons); i TRES significa menyspreu (m’importa tres collons).

-El verb canvia el significat: TENIR indica valentia (aquell té collons); però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!); i amb afirmació significa enveja (quins collons que té!). El verb POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els collons damunt de la taula!).

-El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase: Així el PRESENT indica molèstia o fàstic (No em toquis els collons!), el REFLEXIU significa vagància (s’està tocant els collons!), i l’IMPERATIU significa sorpresa (toca’t els collons!).

-Els prefixos i sufixos modulen el seu significat: A expressa por (acollonit), DES significa riure (descollonar-se), UT indica perfecció (collonut) i ASSOS indica indolència o abúlia (collonassos).

-Les preposicions matisen l’expressió : DE significa quantitat (feia un fred de collons) o també èxit (va anar de collons), PER significa voluntarietat (ho faré per collons!); i SENSE indica covardia (és un home sense collons).

-El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat : el color VIOLETA significa fred (em van quedar els collons morats!); la FORMA significa cansament (tinc els collons quadrats); el DESGAST indica experiència (en tinc els collons pelats!); i la MESURA expressa rancúnia (en tinc els collons plens!).

-La mida i la posició són importants: la MIDA (els té ben grossos), i la POSICIÓ (els té ben posats). Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com un toro!). Si s’ultrapassa la mida màxima, aleshores indica vagància o feixuguesa (li pengen, se’ls trepitja!). I també existeix una MIDA mínima: (de colló de mico).

-La INTERJECCIÓ significa sorpresa (collons!) o desengany (quan falles un … de 20 cm .: collons!) i quan un t’empeny massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-li: ets un torracollons!.

- Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi resideix la VOLUNTAT (ho farem de collons!) i d’aquí en surten les ordres (em surt dels collons!).

-L’estat anímic queda molt ben reflectit: Així, el DEPRESSIU diu: tinc els collons per terra, i l’EUFÒRIC diu: em va sortir de collons!.

- Són molt importants en joieria: el Comandant d’Artilleria Antiaèria dels Castillejos, anomenat “el Perlas”, deia sempre: “si esto es una formación, mis cojones son perlas”.

-Son signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina collonada!, i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que finalitzar un bon sopar, tot i dient: RECOLLONS, quin sopar!.

-Finalment, ja que heu tingut la paciència d’escoltar-me o de llegir-me, permeteu-me acabar dient-vos: SOU COLLONUTS!.
.

INSULTS I DISBARATS CONTRA L'ESTATUT DE CATALUNYA - llibre de Daniel Gómez

.

EPÍLEG: UN SOL ESTATUT I CENT MANERES DE DEFINIR-LO

L'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005 deu ser, de bon tros, uns dels textos legals més criticats i atacats de tot Occident. A continuació, els adjectius que li han dedicat els sectors socials més instruïts d'Espanya: escriptors, periodistes, polítics, intel·lectuals, filòsofs, economistes, jutges, catedràtics...

Bomba termonuclear contra la cohesión española.
Colosal chapuza política.
Proyecto desquiciado.
Delirio diferencialista.
Misil y torpedo en la línea de flotación de la Constitución.
Batiburrillo.
Gran barullo.
Bodrio catalán.
Bodrio independentista.
Estatut imposible.
Estatut trampa.
Infumable.
Peor que el Plan Ibarretxe.
Dislate provocado por el delirio sobiranista catalán.
Corrosivo.
Propuesta ropturista.
Disparate político de primer orden,
Secesión a escondidas de Cataluña.
Hachazo contra la piel de España.
El Estatuto de Autonomía más grande del mundo.
Experimento cantonalista-catalanista.
Jaque mate anticonstitucional a la unidad de la Nación.
Cáncer de la política española.
Harakiri constitucional.
Desafío catalán.
Maldito.
Prepotente.
Artefacto deforme, contrahecho y monstruoso.
Monstruosa criatura alumbrada en el Parc de la Ciutadella que no tiene un miembro sano.
Los parlamentarios catalanes han creado un monstruo Frankenstein de Estatut.
Infamia.
Fraude descomunal.
OPA hostil sobre la Constitución española.
Tsunami periférico.
Demolición balcánica.
Plan Carod-Maragall.
Maniobra inconstitucional catalana.
Pirichitifláutico.
Locura.
La fiesta de los locos.
Demencial.
Proceso de regresión acelerada.
Mutilador.
Insolidario.
Independentista.
Éticamente despreciable y reprobable.
Inquisitorial.
Paraíso maragalliano.
Laberinto sin salida.
Gamberrada histórica.
Gamberrada estatutaria del Tripartito.
Aventura disparatada.
Aventura endiablada.
Estatut de los "collons".
Inmaduro.
Irreflexivo.
Engendro legislativo con manías de grandeza.
Aterradora criatura legislativa.
Dinamita letal para la continuidad nacional de España.
Carga de titadyne.
Bomba de relojería.
Ejercicio de funambulismo.
Estrafalario.
Antipático.
Dictatorial.
Inoportuno.
Anticatólico.
Liberticida.
Improcedente.
Subversivo.
Calentón nacionalista del Parlament.
Imprudente.
Inasumible.
Indecoroso.
Irracional.
Inquietante.
Acta de defunción del régimen constitucional español.
Irresponsabilidad clamorosa.
Atrocidad.
No universal.
Increíble felonía.
Anacronismo.
Ahistórico.
Podrido hasta la médula.
Golpe turbio a la unidad de España.
Golpe de Estado incruento.
Ejemplo de infantilismo político.
Carta a los Reyes Magos.
Fantasía política.
Provinciano sectarismo.
Cicuta en almíbar.
Regalo envenenado del Parlamento catalán.
Ensoñazón elitista de una clase política.
Empresa enloquecida cuyo fin es destruir, democráticamente, a España.
El Estatuto catalán está resultando tanto o más destructor que el huracán Wilma.
Aberración democrática.
La mayor aberración anticonstitucional jamás soñada ni tan siquiera por los radicales abertzales vascos.
Una guía de teléfonos de 200 páginas que carcome nuestro texto común fundamental como una plaga de termitas.
.