LECTURES 2009

.

Moltes vegades, parlant amb amics sobre llibres i la lectura, m'han preguntat quants llibres llegeixo al cap de l'any, i francament no en tenia ni idea. De sempre m'ha agradat molt llegir, i llegir pràcticament de tot, i sempre tinc algun llibre en marxa.
Des de mitjans del 2008 vaig començar a fer-me un llistat dels llibres que anava llegint, per tenir la dada exacta (per pura curiositat personal) de quants llibres llegia en un any.

Tal com he vist que feien a d'altres blogs, publico la llista de llibres que he llegit aquest 2009. Podreu veure que hi ha una mica de tot, i entre ells, un bon grapat de títols que he llegit sobretot buscant textos per anar farcint aquest blog.
Si voleu algun comentari sobre algun d'ells en particular, no heu de fer més que demanar-m'ho.


. RAYUELA - Julio Cortázar. Aquest llibre es pot llegir seguint l'ordre habitual (començant per la primera pàgina i anar seguint), o començant pel capítol 73 i anar saltant de capítol en capítol en el des-ordre que t'indica el llibre. Per tant, l'he llegit dos cops.
. LA TRISTA MORT DEL NOI OSTRA - Tim Burton
. MONÒLEGS - Apel·les Mestres
. VIAJE AL PIRINEO DE LÉRIDA - Camilo José Cela
. BIOGRAFIA DE LOT i altres proses - Joan Oliver
. LIMPIEZA DE SANGRE (capiàn Alatriste II) - Arturo Pérez-Reverte
. TOR, tretze cases i tres morts - Carles Porta
. VIATGE AL PIRINEU DE LLEIDA - Josep M.Espinàs
. VIATGE A LA SEGARRA - Josep M.Espinàs
. FIRMIN - Sam Savage
. SAN CAMILO, 1936 - Camilo José Cela
. LA CONXORXA DELS XIMPLES - John Kennedy Toole (re-lectura per 3º-4º? vegada)
. EL SOMRIURE DE BURT LANCASTER - Victor Alexandre
. HISTORIA DEL DAIBLE - Daniel Defoe
. LA CIUTAT CANSADA - Pere Calders
. EL DIABLE, apunts per a una futura Diabología - Giovanni Papini
. TODO BAJO EL CIELO - Matilde Asensi
. NARRACIONS (Ariadna al laberint grotesc i altres) - Salvador Espriu
. ELS HOMES QUE NO ESTIMAVEN LES DONES - Stieg Larsson
. DICCIONARI POC ÚTIL - Toni Soler
. TANNÖD, EL LLOC DEL CRIM - Andrea Maria Schenkel
. CASTELLS HUMANS, Histories de vides envoltades de castells - Pep Pietro i Carles Ribas
. L'EGIPTÒLEG - Arthut Phillips
. LAS DEDICATORIAS DE COLL - José Luís Coll
. EL DICCIONARIO DE COLL - José Luís Coll
. EL SOL DE BREDA (capitán Alatriste III) - Arturo Pérez-Reverte
. LA NOIA QUE SOMIAVA UN LLUMÍ I UN BIDÓ DE GASOLINA - Stieg Larsson
. LA REINA AL PALAU DELS CORRENTS D'AIRE - Stieg Larsson
. T'HAN ENGANYAT, IMMACULADA - Enric Larreula (re-lectura)
. LA PROPINA - Enric Larreula (re-lectura)
. LA DUTXA - Enric Larreula (re-lectura)
. BON DIA - Enric Larreula (re-lectura)
. DICCIONARI CATALÀ DE FALSES ETIMOLOGIES - Josep M.Espinàs
. PLANTEM CARA. Defensa de la llengua, defensa de la terra - Joan Solà
. DR.SOLER: CONFLICTES AVANÇATS DE LA PARELLA - Francesc Orteu
. PASTA GANSA (guions radiofònics) - Varis autors
. GRANDES DISGUSTOS DE LA HISTORIA DE ESPAÑA - Gomaespuma
. MANUAL DEL PERFECTE ESCRIPTOR MEDIOCRE - Ramon Folch i Camarasa
. SOBREVIURE EN PARELLA - Paul Reiser
. FALCONER - John Cheever
. DOMICILI PROVISIONAL - Manuel de Pedrolo
. La increible y triste historia de la cándida Eréndira y de su abuela desalmada - Gabriel Garcia Márquez (re-lectura)
. EL QUINTO JINETE - Dominique Lapierre - Larry Collins
. GRANS ESPERANCES - Charles Dickens
. SALES ESPAÑOLAS o AGUDEZAS DEL INGENIO NACIONAL - Varis autors
.

EN EXCLUSIVA PER "COCA DE RECAPTE", LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

E.R.E. EN EL BELÉN - autor desconegut

Per començar, i com veig que fan a molts blogs, una foto del Pessebre de casa. Aquest any hem optat per fer-lo dels Clicks, després que altres anys els manasses dels nanos de casa acabéssin fent anar les figuretes per terra, disparant el consum de SuperGlue com a eina imprescindible pel manteniment pessebril.

El següent text me l'han enviat per e-mail fins a tres persones diferents. És d'aquells típics textos que van circulant per la xarxa i la gent se'ls va (ens els anem) re-enviant. O sigui que molt probablement també l'haureu rebut. De totes maneres el publico perquè el vaig trobar molt bo i per si algú encara no l'ha llegit.
I de propina hi afegeixo una rèplica que en va fer un amic meu.

ERE EN EL BELÉN

Mañana quiero empezar a poner el Belén en mi casa, y, como estoy en crisis, las decisiones que voy a tomar son las siguientes:

Pastores. Para nadie es un secreto que en todos los belenes hay más pastores que ovejas. Parece absurdo, pero siempre ha sido así. Por supuesto me veo obligado a deshacerme de todos menos uno. Instalaremos pastores eléctricos (cercas electrificadas) con el fin de controlar a las ovejas, y, una vez instalado, se plantea la posibilidad de sustituir, en breve, al pastor por un perro con experiencia.

Personajes gremiales. Es sorprendente la cantidad de artesanos que puede haber en un belén: el herrero, el panadero, el de la leña, el carpintero (haciendo una desleal competencia a San José que se ha cogido baja paternal), el tendero,... y sin embargo, es también sorprendente ver los pocos clientes que hay. La decisión que hemos tomado es despedir a todos los artesanos. Es duro, pero no queda otro remedio. En su lugar hemos contratado a un chino, que en un pequeño comercio fabricará y venderá todos los objetos que vendían los artesanos. (Si el chino decide subcontratar 15 menores para sacar el trabajo es un tema en el que no nos debemos meter).

Posadero. El chino se hará cargo también de la posada. Además, últimamente habían llegado quejas de atención al cliente por parte de José y María. La posada podría funcionar con el sistema de cama caliente.

Lavanderas. Que manía tienen en los belenes con lavar la ropa, con lo fría que debe estar el agua, con tanta nieve. Se suprimen los trabajos de lavanderas, que además eran ocupados siempre por mujeres. Cada uno se lavará su ropa en los ratos libres, potenciando así la equiparación de sexos en cuestión de tareas domésticas.

Ángel anunciador. Suprimidos casi todos los pastores, no tiene sentido la figura de un ángel anunciador. Se sustituye por un anuncio luminoso, en donde además podremos anunciar las ofertas del chino.

Castillo de Herodes. A Herodes le mantengo en su puesto. No es que haga mucho, pero manda, y no es cuestión de ponerse a despedir directivos.

Soldados. Me quedo con dos por razones de seguridad (que bastante calentita está la zona) pero los externalizo. Los contrataré por medio de Prosegur Castillos, para que me presten servicio como guardas de seguridad. Ahorro en costes fijos y gano en flexibilidad.

Paseantes varios. Es sorprendente ver la cantidad de personajes que abundan en un belén sin hacer nada, absolutamente nada. Todos despedidos. Esto lo teníamos que haber hecho hace tiempo.

Paseantes con obsequios. He observado que otro grupo de paseantes, algo menos ociosos, pero no mucho más productivos, se dirige hacia el portal con la más variada cantidad de objetos. Uno con una gallina, otro con una oveja, otro con una cesta, otro con un atillo (¿qué llevará el misterioso personaje del atillo?),... Puesto que todos tienen el mismo destino, organizaremos un servicio de logística, para rentabilizar el proceso. Despediremos a todos los paseantes, uno de ellos se quedará con nosotros por medio de ett, y con ayuda de un animal de carga recogerá las viandas cada tres días y las acercará al portal.

Reyes Magos. Por supuesto con un solo rey es más que suficiente para llevar el oro, el incienso y la mirra. Eliminamos dos reyes, dos camellos y los pajes. Posiblemente nos quedemos con el rey negro para no ser acusados de racistas, además es posible que quiera trabajar sin que le demos de alta.
Tengo que estudiar, también, la posibilidad de dejar solo el incienso y vender el oro y la mirra a otra companyía, ya que debemos de reducir al máximo la inversión en regalos de empresa.

Mula y Buey. La única función de estos animales es dar calor. Esta función será desempeñada por una hoguera, que gasta menos combustible. Realizaremos un assessment center con los dos animales, y el que lo supere trabajará como animal de carga en el servicio de logística antes citado.

San José y la Virgen María. Está más que demostrado que el trabajo que hacen ambos en el portal puede ser desempeñado por una sola persona, y evitamos dos bajas de maternidad/paternidad. Por razones de paridad nos quedamos con la Virgen María y, lamentablemente, tenemos que despedir a San José (con lo que había tragado el hombre en esta empresa).

El niño Jesús. A pesar de su juventud tiene mucho potencial, y además parece ser que su padre es un pez gordo. Le mantenemos como becario con un sueldo de mierda, hasta que demuestre su valía.

El Belén queda, pues, de la siguiente manera: un pastor, con ovejas en un cercado, un chino con un comercio/posada de 24 horas, Herodes y dos guardas subcontratados, un paseante por ett, con la mula (o el buey) haciendo repartos, el rey negro (ilegal), la Virgen y el Niño.

Va a ser más soso que otro años, pero me he ahorrado una pasta.

RÈPLICA DE BERNARDO AREVALO

En mi casa intenté hacer lo mismo... pero los pastores y los personajes gremiales habían fundado un sindicato y me mandaron a la mierda con las leyes laborales.

El posadero me sale con las leyes proteccionistas, y no pude importar al chino porque lo tienen con demanda en el juzgado por explotador de la infancia.

De los Reyes ni hablar... que los royalties atraen inverisones, que la prensa rosa, etc etc.

María y José me amenazaron con huelga de hambre si los separaba, y el niño Jesús está protegido por el Servicio Nacional de Menores.

En definitiva, el Pesebre quedó constituído por el Trío en cuestión (el niño y sus padres), el sindicato de artesanos que no hace nada porque están siempre en asamblea, los Reyes Magos (hay que ser mago para ser rico y no trabajarle un día a nadie), el ángel, con quién no me metí para no tener problemas con "The Boss" allá arriba; y el pastor, que por ser un personaje pobre, humilde y generalmente abusado por todo el mundo, fue dejado en su lugar para que ello siga ocurriendo.
.

SANT NICOLAU PISTOLER - Francesc Orteu

.

Guions del concurs de Catalunya Ràdio "Pasta Gansa" (1989-1994), presentat per en Miquel Calzada (aleshores anomenat Mikimoto).
Hi ha un bloc on s'han publicat més textos sobre aquest Sant. No són els guions originals del "Pasta Gansa" ni de la versió televisiva que se'n va fer a "Persones Humanes", sinó creacions noves a tall d'homenatge a aquest particular personatge. El podeu trobar aquí.


En aquells dies, Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles arribaren a la ciutat de Gandesa, on trobaren un cotxe de línia, i els seus deixebles hi pujaren per tal de prendre-l'hi, al conductor, i en veure que el conductor cridava aferrat al volant, el mestre pujà a l'autobús i digué: "Conductor egoista, si fins ara han estat els altres els passatgers i només tu el conductor, sigues ara prou humil per ser tu el passatger i altres els conductors", i dit això li mostrà el pistolot i el conductor passà al darrera. I un dels deixebles prengué el volant i, en no comprendre els comandaments, el menà amb tan poca perícia que s'estimbà contra una façana. I vist això, el mestre digué: "Baixeu i marxeu a peu, perquè ¿com heu de fer servir aquest enginy si tot just compreneu els nusos de les vostres sandàlies?". I dit això, els deixebles es miraren els nusos de les sandàlies i en veritat no els comprengueren.


En aquells dies, Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles arribaren a la ciutat de Fraga, on trobaren una galeta al mig del carrer i, en agafar-la, el profeta la mostrà als qui el seguien i els digué: "Mireu bé aquesta galeta rodona, perquè en la cosa més petita podeu trobar el plaer més gran". I dit això, el mestre es posà la galeta a la boca, la mastegà i se l'empassà, i tots els deixebles empassaren saliva perquè escoltaven les paraules del profeta. Però un entre ells alçà la veu i digué: "Eh, mestre, ¿com és que no heu repartit la galeta, si era una sola la galeta i molts els afamats?", i Sant Nicolau es posà la mà sobre la roba i digué: "Prou que és cert això que dius, però és més cert que allò que fa feliç el teu mestre també et fa feliç a tu". I en escoltar això, el deixeble féu que sí amb el cap perquè sabia que allí on el mestre havia posat la mà, hi duia el pistolot.


En aquells dies, Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles deixaren les terres de la Llitera i caminaren cap al nord, i en un revolt del camí trobaren un enginyer que comptava amb els dits i que en acostar-se-li el mestre li preguntà: "Oh gran profeta, vós que sou savi, ¿com podré construir un pont si només puc comptar fins a deu?". I Sant Nicolau li respongué: "Si només saps comptar fins a deu, pots arribar a fer deu ponts, si només en vols fer un, et sobren nou dits"; i, dit això, l'enginyer es tornà a mirar els dits fent que sí amb el cap perquè comprenia les paraules del profeta. I, en allunyar-se d'aquell enginyer, el profeta digué als deixebles: "Si mai tornem per aquestes terres, feu-me pensar que no hem de passar per cap pont", i els deixebles es miraven entre ells perquè no ho entenien, però se'n fiaven perquè en realitat el mestre deia paraules sàvies.


En aquells dies, Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles arribaren a la vila de Viella, on un lladregot fugia amb els diners d'una xarcuteria, i en veure que el perseguien, el Mestre li posà la cama i el féu caure i li digué: "Home jove de peus lleugers, aixeca't i torna allò que has pres", i no havia acabat de dir les seves paraules, que el lladregot ja s'aixecà i marxava sense tornar el que havia pres. I vist això, els deixebles el subjectaren i el colpejaren fins que deixà les monedes. I llavors el Profeta li digué: "Home poc obedient, segueix-me i jo t'ensenyaré el goig d'obeir", i en veure el lladregot que el xarcuter i altres vilatans l'esperaven, féu que sí amb el cap i els deixebles li feren un lloc a la fila. I quan el xarcuter reclamà les monedes, el Mestre li digué: "Demanes justícia i la justícia ja s'ha fet, i així com tu cobres per fer comerç, deixa que altres cobrin per fer justícia".

En aquells dies, Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles arribaren a les terres del Conflent, on trobaren una dona grassa que es movia amb dificultat, i el Mestre digué: "Mireu aquesta dona grassa, perquè en veritat us dic que el mateix camí pels uns és fàcil i planer i pels altres és difícil i tortuós", i dit això la dona s'aturà perquè s'ofegava, i el Profeta encara digué: "Aneu i preneu-la entre tots, perquè és just que qui pot ajudar ajudi" i la prengueren i seguiren el camí. Però, uns cops perquè es movia i altres perquè pesava, la dona queia i picava amb les costelles a terra. I en veure el Profeta que la dona es queixava quan la tornaven a alçar, féu aturar els deixebles amb aquestes paraules: "En veritat us dic que trobareu gent que podent anar de pressa voldrà anar a poc a poc, deixeu-la doncs, perquè no serveix de res ajudar qui no vol ser ajudat" i dit això deixaren la dona asseguda a terra que es queixava de les nafres.
.