ENREDOS DE FAMILIA - Apel·les Mestres

Un home es casa amb una vídua jove, i el pare de l'enamorat es casa amb la filla de la vídua. El resultat és el següent:

Des del moment que em casava amb la mare i el meu pare amb la filla, el meu pare passava a ser fill meu i, naturalment, jo passava a ser pare del meu pare. Què resulta d'aquí? Com que el pare del nostre pare és el nostre avi, ara em trobo que jo sóc avi de mi mateix. Més encara: en ser jo el meu avi, i per tant el besavi del meu pare, el meu pare, a banda de ser fill meu, és també el meu besnét.
Ara bé; el meu pare ha tingut un fill. Aquest fill, en ser fill del meu pare és germà meu; però com que el meu pare, a més de fill meu és el meu besnét, resulta que jo sóc rebesavi del meu germà.
Alhora jo he tingut un fill. La meva dona li és mare; és, doncs, germà de la meva filla, o sigui de la dona del meu pare, i de passada és germà del meu pare. I com que el germà del meu pare m'és oncle, resulta que el meu fill és el meu oncle i que, per tant, jo sóc nebot del meu fill i cosí germà de mi mateix.
Però la cosa no acaba aquí: jo sóc sogre del meu pare, ja que s'ha casat amb la filla de la meva dona. Però com que la meva dona està casada amb el fill del meu pare, el meu pare és sogre de la meva dona i naturalment és el meu sogre, tot i ser també el meu gendre.
De manera que a força de ser-ho tot, ja no sé què sóc ni què deixo de ser; i el mateix ens passa a tots els de casa...