SINLOGISMOS DE SOFOCLETO

.
Luis Felipe Angell de Lama, alias "SOFOCLETO" (1926-2004), periodista, escriptor i humorista peruà va escriure uns 5o mil "Sinlogismos", una espècie d'aforismes humorístics. A continuació una selecció:



Todas las madres políticas están en la oposición.

El comunismo y las mujeres dicen que todos los hombres son iguales.

La estupidez consiste en no pensar lo mismo que uno.

Enfermedad grave es cuando el más allá está más acá.

La calumnia es una verdad dicha por nuestros enemigos.

Comer entremeses es malo. Mejor comer entredías.

Nada sale tan caro como un enemigo gratuito.

Parece mentira que un cuarto de baño sea más grande que medio baño.

No es que la tortuga sea lenta, es que no quiere ir.

Indignarse ¿es también dejar de ser digno?

Casarse con una mujer rica es contraer patrimonio.

Publicaciones:"Estudio sobre la Anemia, la Fatiga y el Cansancio" (Agotado)

Nunca subo a una balanza porque no sé que me va a pesar.

Los avaros se mueren sin dar el último suspiro.

Las ventajas del nudismo saltan a la vista.

Las canas ya no se respetan, se tiñen.

La filosofia consiste en decir refranes con palabras difíciles.

El pesimista auténtico cree que además, él ve las cosas por el lado bueno.

Para un erudito debe ser terrible perder el conocimiento.

El colmo de un actor: Hacer de malo y resultar malísimo.

La franqueza no es sino la mala educación, bien educada.

La ignorancia consiste en saberlo todo pero de otra manera.

Incunable: Niño que no se deja acostar.

No hay nada tan fuerte como un momento de debilidad.

Descreído es aquel que en Navidad, después del Nacimiento pregunta:¿qué fue, varón o mujer?

La vida se hace demasiado larga sin los vicios que la acortan.

La resignación es la anemia del carácter.

Vivimos en un mundo donde ya no existe ningún pecado verdaderamente original.

El amor llega como champán y se va como vino.

Las mujeres feas no llevan dote sino indemnización.

Santurrón: patrón de los pasteleros.

Desconfíe de los mudos. Son gente sin palabra.

Eva era tan celosa que por la noche le contaba las costillas a Adán.

Adulterio: Mandar a un tipo al cuerno.

La imitación se produce por limitación.

Turista: Inspector de ruinas.

Maquillarse es matar el tiempo.

Muchos escritores se agotan antes que sus libros.

Vi a un fakir tocando la flauta. ¡Me encantó!

Barbarie: Época en que los hombres sólo se mataban de uno en uno.

En materia de amor, solo sufre el que quiere.

Caridad: propina del remordimiento.

En el triángulo amoroso siempre hay un ángulo obtuso.

La mediocridad es el arte de no tener enemigos.

Nombre ideal para un renegado: Blas Femo.

A los ahorcados se le hace un nudo en la garganta.

La quiebra se produce cuando en los libros dice: "Debe-Haber" y no hay.

Cuando un vicio social es inextirpable se le llama Tradición.

No hay guerra civil. Todas las guerras son inciviles.

El embarazo es la concepción que confirma la regla.
.

INDIGNITATS I DIGNITATS

.

Avui vull fer un parèntesis en el to i dinàmica habitual d'aquest bloc per publicar dos escrits, dues editorials conjuntes. L'un és la ja coneguda editorial que han publicat unitariament dotze diaris catalans La Dignitat de Catalunya , i l'altra és una editorial conjunta que s'està publicant a la catosfera La indignitat d'Espanya.
Crec que en el moment en què es troba el nostre país, i més davant la ferotge i lamentable resposta que han tingut alguns mitjans de comunicació espanyols a la editorial de les capçaleres catalanes, és més necessària que mai la unitat de tots, i per això animo a tothom que vulgui a copiar aquestes dues editorials al seu bloc.
.

LA DIGNITAT DE CATALUNYA (editorial unitària de la premsa catalana)

.

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.

Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.
.

LA INDIGNITAT D'ESPANYA (editorial conjunta de la catosfera)

.

Vivim sotmesos a un Estat que es va quedar ancorat als anys setanta del segle passat. Les seves institucions, conceptes i actituds són hereus del règim franquista, i esclaus d'una transició feta a pedaços per mirar de contentar tothom. La Constitució Espanyola és considerada per molts el súmmum del consens, però no va ser així. Tot i que segurament era el que calia en aquell moment, la Constitució Espanyola va ser el súmmum de la claudicació.

La Constitució d'un Estat ha de ser un reflex de la societat que articula, i les societats, per definició, canvien i evolucionen, i al seu pas ho ha de fer la Constitució. Una Constitució que ha estat vigent sense canvis importants durant trenta anys ja no és, sens dubte, una bona Constitució.

Com deia al començament, vivim en un Estat esclau de les decisions preses fa trenta anys, amb la precisió que el moment requeria, i el salt al buit cap a la Democràcia d'aquell moment està passant factura ara. Si en aquell moment no es va preveure que els arcs parlamentaris, les dinàmiques econòmiques, socials i polítiques podrien canviar, ara és el moment de modificar-la per contemplar-ho. Si en aquell moment no es va preveure que el model de Tribunal Constitucional quedaria obsolet, ranci, antidemocràtic i intervingut pels altres dos poders, ara és el moment de canviar-ne el funcionament. Si llavors no es va pensar que l'Alt Tribunal s'havia de pronunciar sobre una Llei Fonamental abans que fos aprovada per les Cambres i refrendada pel poble, i que fer-ho al revés era una aberració, ara és el moment de tenir-ho en compte.

Ara és el moment de reformar de dalt a baix el text legal bàsic que ens lliga a tots, i si l'Estat on som inclosos pensa que aquesta Constitució està massa bé com per canviar-la, si els seus polítics i institucions tenen el nostre poble en tan baixa estima com per no voler adaptar-se als nous temps, no hi fem res en aquest Estat. Si aquest Estat no vol avançar, és el moment definitiu per a que avancem sense ell.

Text difós per la blocesfera catalana. Si us agrada, copieu el text al vostre bloc. Ajudareu a la seva difusió.
.

VÍCTOR PÀMIES: 300.000 I SEGUINT

Fa uns anys, enVíctor Pàmies i Riudor va començar una feina de documentació paremiològica, o sigui, de locucions, dites, refranys, frases fetes, proverbis, etc. La seva tasca monumental l'ha dut a crear el portal de paremiologia catalana des del qual podeu accedir a un bon grapat de blocs sobre la matèria.
Aquesta setmana ha arribat a la rodona quantitat de "només" 300.000 registres. I dic "només" perquè la feina continua i diu que vol arribar a les 500.000 (potser un milió?).

Per agraïr-li aquesta tasca tan important per preservar la riquesa i saviesa popular del nostre idioma, la catosfera s'ha unit per fer-li un merescudíssim homenatge. Així doncs, aquests dies podreu trobar a molts blocs algun escrit dedicat a en Víctor.
Coca de recapte s'hi ha volgut sumar publicant el post que teniu aquí sota, sobre dites i frases fetes.

Moltes felicitats Víctor, i gracies per la bona feina!

El logo és una creació de Palli:Disseny

.

TO DREAM OMELETTES / SOMNIAR TRUITES - Jordi Boixadós i Oriol Comas

.

"TO DREAM OMELETTES" (RBA - La Magrana) és un libre-joc on hi ha 1296 locucions i frases fetes catalanes, traduïdes a l'anglès. Però no es tracta de traduccions acurades, sinó traduccions fetes pel broc gros, traduccions directes, literals del català a l'anglès. Aquest llibre està pensat per jugar i riure, però ens demostra la força del llenguatge: frases i locucions plenes de significat que traduïdes literalment esdevenen absolutament absurdes.

Seguint l'esperit del llibre us proposo jugar: transcriuré algunes de les frases en anglès i heu d'endevinar a quina locució catalana correspon. Al final posaré les solucions.


1. There is to throw the hat to the fire.
2. To remain oneself of sweet potatoe paste.
3. There is to dip bread in it.
4. The lady shepherd shits on it.
5. Look that you arrive to be.
6. Neither there is for to throw rockets.
7. You already can wear your shoes.
8. Now you'll know the bread that is given there.
9. Go to knead mud!
10. Leave yourself of hosts.
11. To disturb the henhouse.
12. To make the partridge feel dizzy.
13. To come down from the orchard.
14. Not even at the of three.
15. To have a loosened screw.
16. To be at to split a pine-up.
17. To follow the ribbon to someone.
18. Box or corset.
19. Wrap up that it makes strong.
20. Not everything that is fat can be killed.
21. Not to say neither donkey nor beast.
22. Shut up, that I see you at to come.
23. To be hung out clothes there.
24. This is older than the to shit crouching.
25. To scatter the fog.
26. To make a fart like an acorn.
27. To make face of sour apples.
28. Dumb and to the cage!
29. His brass is seen.
30. To speak without funnels.
31. To do one of the height of a bell tower.
32. To eat not every much and to digest well.
33. Who doesn't want dust, better not go to the straw-yard.
34. This is Sixty's home.
35. To make bad fish-bone.
36. To take fire out by the back teeth.
37. To be a beet exposed to the sun.
38. To be a balls-toaster.
39. To drink one's understanding.
40. These are counted broad beans.
41. To catch someone with the pises in the belly.
42. To take the sleepiness out from one's ears.
43. Let's go back to it, that it has not been anything.
44. Saint let's go back to it.
45. Who doesn't have work, combs the cat.
46. To be uglier than made upon request.
47. It moves like a pendulum to me.
48. To be left from the hand of God.
49. At made stream.
50. Bird!

SOLUCIONS

1. N'hi ha per tirar el barret al foc.
2. Quedar-se de pasta de moniato.
3. N'hi ha per sucar-hi pa.
4. S'hi caga la pastora.
5. Mira que arribes a ser.
6. Tampoc n'hi ha per tirar coets.
7. Ja et pots calçar.
8. Ara sabràs el pa que s'hi dóna.
9. Vés a pastar fang!
10. Deixa't d'hòsties.
11. Esvalotar el galliner.
12. Marejar la perdiu.
13. Baixar de l'hort.
14. Ni a la de tres.
15. Tenir un cargol fluix.
16. Estar a partir un pinyó.
17. Seguir la veta a algú.
18. Caixa o faixa.
19. Embolica que fa fort.
20. No es pot matar tot el que és gras.
21. No dir ni ase ni bèstia.
22. Calla, que et veig a venir.
23. Haver-hi roba estesa.
24. Això és més vell que el cagar ajupit.
25. Escampar la boira.
26. Fer un pet com una gla.
27. Fer cara de pomes agres.
28. Muts i a la gàbia!
29. Se li veu el llautó.
30. Parlar sense embuts.
31. Fer-ne una de l'alçada d'un campanar.
32. Menjar poc i pair bé.
33. Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era.
34. Això és Can Seixanta.
35. Fer mala espina.
36. Treure foc pels queixals.
37. Ser una bleda assolellada.
38. Ser un torracollons.
39. Beure's l'enteniment.
40. Això són faves comptades.
41. Enganxar algú amb els pixats al ventre.
42. Treure's la son de les orelles.
43. Tornem-hi que no ha estat res.
44. Sant tornem-hi.
45. Qui no té feina, el gat pentina.
46. Ser més lleig que fet d'encàrrec.
47. Me la pendula.
48. Estar deixat de la mà de Déu.
49. A raig fet.
50. Au!
.

REFORMA ORTOGRÁFICA DEL CASTELLANO MODERNO - Autor desconegut

.

En vista de la evolución del lenguaje castellano, especialmente los aportes de los jóvenes y sus mensajes por teléfonos móviles, la Real Academia de la Lengua dará a conocer, próximamente, la reforma modelo 2009 de la ortografía española, que tiene como objetivo unificar el español como lengua universal de los hispanohablantes del globo.

Un documento recibido en exclusiva revela cómo se llevará a cabo dicha reforma. Será, una enmienda paulatina, que entrará en vigor poco a poco, para evitar confusiones.

La reforma hará mucho más simple el castellano de todos los días, pondrá fin a los problemas de comunicación con otros países, especialmente los iberoamericanos, y hará que nos entendamos de manera universal quienes hablamos esta noble lengua. De acuerdo con el expediente secreto, la reforma se introducirá en las siguientes etapas anuales:

• Supresión de las diferencias entre c, q y k. Komo despegue del plan, todo sonido parecido al de la k (este fonema tiene su definición téknika lingüístika, pero confundiría mucho si la mencionamos akí) será asumido por esta letra. En adelante, pues, se eskribirá kasa, keso, kulo, Kijote...

• También se simplifikará el sonido de la c y la z para igualarnos a nuestros hermanos hispanoamericanos ke convierten todas estas letras en un úniko fonema, el sonido ese, Kon lo kual sobrarán la c y la z: "El sapato de Sesilia es asul".

• Por otro lado, desapareserá la doble c y será reemplasada por x: "Tuve un axidente en la Avenida Oxidental". Grasias a esta modifikasión, los españoles no tendrán desventajas ortográfikas frente a otros pueblos hispanoparlantes por su estraña pronunsiasión de siertas letras.

• Asimismo, se funden la b kon la v; ya ke no existe en el español americano diferensia alguna entre el sonido de la b larga y la v chikita. Por lo kual, a partir del segundo año, desapareserá la v y beremos kómo bastará kon la b para ke bibamos felises y kontentos.

• Pasa lo mismo kon la elle y la y. Todo se eskribirá kon y: "Yébeme de paseo a Sebiya, señora Biyar". Esta integrasión probokará agradesimiento general de kienes hablan kasteyano, desde Balensia hasta Bolibia. Toda b será de baka, toda b será de burro.

• La hache, kuya presensia es fantasma en nuestra lengua, kedará suprimida por kompleto: así, ablaremos de abichuelas o alkool. No tendremos ke pensar kómo se eskribe sanaoria y se akabarán esas komplikadas y umiyantes distinsiones entre "echo" y "hecho". Ya no abrá ke desperdisiar más oras de estudio en semejante kuestión ke nos tenía artos,karajo.

• A partir del terser año de esta implantasión, y para mayor konsistensia, todo sonido de erre se eskribirá kon doble r: "Rroberto me rregaló una rradio".

• Para ebitar otros problemas ortográfikos, se fusionan la g y la j, para ke así, jitano se eskriba komo jirafa y jeranio komo jefe. Aora todo ba kon jota: "El general jestionó la jerensia". No ay duda de ke esta sensiya modifikasión ará ke ablemos y eskribamos todos kon más rregularidad y más rrápido rritmo.

• Orrible kalamidad del kastellano, en jeneral, son las tildes o asentos. Esta sankadiya kotidiana jenerará una axión desisiba en la rreforma; aremos komo el inglés, ke a triunfado universalmente sin tildes. Kedaran ellas kanseladas desde el kuarto año, y abran de ser el sentido komun y la intelijensia kayejera los ke digan a ke se rrefiere kada bokablo. Berbigrasia: "Komo komo komo komo!"

• Las konsonantes st, ps o pt juntas kedaran komo simples t o s, kon el fin de aprosimarnos lo masimo posible a la pronunsiasion iberoamerikana. Kon el kambio anterior diremos ke etas propuetas okasionales etan detinadas a mejorar ete etado konfuso de la lengua.

• Tambien seran proibida sierta konsonante finale ke inkomodan y poko ayudan al siudadano. Asi, se dira: "¿ke ora e en tu relo?", "A un ueko en la pare" y "La mita de los aorros son de agutin". Entre eyas, se suprimiran las eses de los plurales, de manera ke diremos "la mujere" o "lo jombre". Despues yegara la eliminasion de la d del partisipio pasao y kanselasion de lo artikulo. El uso a impueto ke no se diga ya "bailado" sino "bailao", no "erbido" sino "erbio" y no "benido" sino "benio".

• Kabibajo asetaremo eta kotumbre bulgar, ya ke el pueblo yano e ke manda, al fin y al kabo. Dede el kinto año kedaran suprimia esa de interbokalika ke la jente no pronunsia. Adema, y konsiderando ke el latin no tenia artikulo y nosotro no debemo imbentar kosa ke nuetro padre latin rrechasaba, kateyano karesera de artikulo. Sera poko enrredao en prinsipio, y ablaremo komo fubolita yugolabo kon diarrea, pero depue to etranjero beran ke tarea de aprender nuebo idioma resulta ma fasil. Profesore terminaran benerando akademiko ke an desidio ase rreforma klabe para ke sere umano ke bibimo en nasione ipanoablante gosemo de berda del idioma de Serbante y Kebedo.

Eso si: nunka asetaremo ke potensia etranjera token kabeyo de letra eñe. Eñe rrepresenta balore ma elebado de tradision ipanika y primero kaeremo muerto, koño, ante ke asetar bejasione a simbolo ke a sio korason bibifikante de itoria katisa epañola unibersa.
.