SANT NICOLAU PISTOLER - Francesc Orteu

.

Guions del concurs de Catalunya Ràdio "Pasta Gansa" (1989-1994), presentat per en Miquel Calzada (aleshores anomenat Mikimoto).
Hi ha un bloc on s'han publicat més textos sobre aquest Sant. No són els guions originals del "Pasta Gansa" ni de la versió televisiva que se'n va fer a "Persones Humanes", sinó creacions noves a tall d'homenatge a aquest particular personatge. El podeu trobar aquí.


En aquells dies, Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles arribaren a la ciutat de Gandesa, on trobaren un cotxe de línia, i els seus deixebles hi pujaren per tal de prendre-l'hi, al conductor, i en veure que el conductor cridava aferrat al volant, el mestre pujà a l'autobús i digué: "Conductor egoista, si fins ara han estat els altres els passatgers i només tu el conductor, sigues ara prou humil per ser tu el passatger i altres els conductors", i dit això li mostrà el pistolot i el conductor passà al darrera. I un dels deixebles prengué el volant i, en no comprendre els comandaments, el menà amb tan poca perícia que s'estimbà contra una façana. I vist això, el mestre digué: "Baixeu i marxeu a peu, perquè ¿com heu de fer servir aquest enginy si tot just compreneu els nusos de les vostres sandàlies?". I dit això, els deixebles es miraren els nusos de les sandàlies i en veritat no els comprengueren.


En aquells dies, Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles arribaren a la ciutat de Fraga, on trobaren una galeta al mig del carrer i, en agafar-la, el profeta la mostrà als qui el seguien i els digué: "Mireu bé aquesta galeta rodona, perquè en la cosa més petita podeu trobar el plaer més gran". I dit això, el mestre es posà la galeta a la boca, la mastegà i se l'empassà, i tots els deixebles empassaren saliva perquè escoltaven les paraules del profeta. Però un entre ells alçà la veu i digué: "Eh, mestre, ¿com és que no heu repartit la galeta, si era una sola la galeta i molts els afamats?", i Sant Nicolau es posà la mà sobre la roba i digué: "Prou que és cert això que dius, però és més cert que allò que fa feliç el teu mestre també et fa feliç a tu". I en escoltar això, el deixeble féu que sí amb el cap perquè sabia que allí on el mestre havia posat la mà, hi duia el pistolot.


En aquells dies, Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles deixaren les terres de la Llitera i caminaren cap al nord, i en un revolt del camí trobaren un enginyer que comptava amb els dits i que en acostar-se-li el mestre li preguntà: "Oh gran profeta, vós que sou savi, ¿com podré construir un pont si només puc comptar fins a deu?". I Sant Nicolau li respongué: "Si només saps comptar fins a deu, pots arribar a fer deu ponts, si només en vols fer un, et sobren nou dits"; i, dit això, l'enginyer es tornà a mirar els dits fent que sí amb el cap perquè comprenia les paraules del profeta. I, en allunyar-se d'aquell enginyer, el profeta digué als deixebles: "Si mai tornem per aquestes terres, feu-me pensar que no hem de passar per cap pont", i els deixebles es miraven entre ells perquè no ho entenien, però se'n fiaven perquè en realitat el mestre deia paraules sàvies.


En aquells dies, Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles arribaren a la vila de Viella, on un lladregot fugia amb els diners d'una xarcuteria, i en veure que el perseguien, el Mestre li posà la cama i el féu caure i li digué: "Home jove de peus lleugers, aixeca't i torna allò que has pres", i no havia acabat de dir les seves paraules, que el lladregot ja s'aixecà i marxava sense tornar el que havia pres. I vist això, els deixebles el subjectaren i el colpejaren fins que deixà les monedes. I llavors el Profeta li digué: "Home poc obedient, segueix-me i jo t'ensenyaré el goig d'obeir", i en veure el lladregot que el xarcuter i altres vilatans l'esperaven, féu que sí amb el cap i els deixebles li feren un lloc a la fila. I quan el xarcuter reclamà les monedes, el Mestre li digué: "Demanes justícia i la justícia ja s'ha fet, i així com tu cobres per fer comerç, deixa que altres cobrin per fer justícia".

En aquells dies, Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles arribaren a les terres del Conflent, on trobaren una dona grassa que es movia amb dificultat, i el Mestre digué: "Mireu aquesta dona grassa, perquè en veritat us dic que el mateix camí pels uns és fàcil i planer i pels altres és difícil i tortuós", i dit això la dona s'aturà perquè s'ofegava, i el Profeta encara digué: "Aneu i preneu-la entre tots, perquè és just que qui pot ajudar ajudi" i la prengueren i seguiren el camí. Però, uns cops perquè es movia i altres perquè pesava, la dona queia i picava amb les costelles a terra. I en veure el Profeta que la dona es queixava quan la tornaven a alçar, féu aturar els deixebles amb aquestes paraules: "En veritat us dic que trobareu gent que podent anar de pressa voldrà anar a poc a poc, deixeu-la doncs, perquè no serveix de res ajudar qui no vol ser ajudat" i dit això deixaren la dona asseguda a terra que es queixava de les nafres.
.