dilluns, 4 de juliol del 2011

LA FONT DE VILAFANT - Agustí Bernaus

.
A Vilafant fan una font,
però la fan tan lentament
que, mentre fan el tros que fan,
el tros antic ja es va desfent,
i mai sabreu si l'estan fent
o, pel contrari, la desfan.

El pressupost, però, s'hi fon,
i, és clar, la gent de Vilafant
creu que amb l'excusa de la font,
l'Ajuntament se'ls va rifant,
i que més d'un s'està refent,
i més de quatre revifant.

I, fins dels pobles del voltant,
en rialles esclafint,
els van dient i apostrofant
que, si va fent com ara fan,
de l'aigua aquella no en beuran
ni el que ja és vell ni el que és infant,
perquè quan brolli per la font,
tot Vilafant serà difunt.
.

2 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Ostres! L'havia mig oblidat AQUEST POEMA, una vegada a Vilafant, mentre dinàvem un company em va parlar d'aquest poema, que sembla d'en Pere Quart.

SALUT

jomateixa ha dit...

molt bo, si senyor!