El meu cunyat tenia un cosí germà de la banda paterna, un oncle matern del qual tenia un sogre, l'avi del qual s'havia casat en segones noces amb una jove indígena, el germà de la qual havia trobat, en un dels viatges que feia, una noia de qui es va enamorar, i amb la qual va tenir un fill que es va casar amb una intrèpida farmacèutica i que no era ningú més que la neboda d'un cap de caserna desconegut de la Marina britànica, el pare adoptiu del qual tenia una tia que parlava correctament l'espanyol i que era, potser, una de les nétes d'un enginyer que va morir jove, nét ell mateix d'un propietari de vinyes d'on treien un vi mediocre però que tenia un cosí primer casolà, ajudant, el fill del qual s'havia casat amb una noia jove molt bufona, divorciada, el primer marit de la qual era el fill d'un sincer patriota que havia sabut encomanar a una de les seves filles el desig de fer fortuna, la qual s'havia pogut casar amb un caçador que havia conegut Rothschild i que tenia un germà que en acabat de canviar d'ofici moltes vegades es va casar i va tenir una filla, el besavi de la qual era molt esquifit i duia unes ulleres que li havia regalat un cosí seu, cunyat d'un portuguès, fill natural d'un moliner no gaire pobre, que tenia un germà de llet que s'havia casat amb la filla d'un vell metge de poble, ell mateix germà de llet del fill d'un venedor de llet, ell mateix fill natural d'un altre metge casat tres vegades seguides, la tercera dona del qual era la filla de la llevadora més bona de la comarca, que, vídua jove, s'havia tornat a casar amb un vidrier de molta empenta que havia tingut amb la filla d'un cap d'estació un noi que va saber fer la seva via per la vida i es va casar amb una venedora madura, el pare de la qual tenia un germà alcalde de poble que s'havia casat amb una mestra rossa que tenia un cosí per la línia que s'havia casat amb una altra mestra rossa que també es deia Maria, el germà de la qual s'havia casat amb una altra Maria, també mestra i també rossa, el pare de la qual havia estat educat al Canadà per una dona vella, que era neboda d'un capellà, l'àvia del qual, de tant en tant, a l'hivern, com tothom, de vegades agafava un encostipat.
Fa 8 hores
2 comentaris:
No sé si hi haurà ptou mocadors per la moquilla. Ni han de reals de relacions humanes de parentesc, allí arribes a una conclusió, aquí... ni el PC donant-li a traguets. Sou l'enfant terrible... M¡ha agradat. Vaig baixant sense aturarme i aquí quasi he rossolat. Que bo!!! Gràcies a Jesus L'avi Anton.
Moltes gràcies!
Publica un comentari a l'entrada