dimarts, 29 de juliol de 2008

DIFERÈNCIA ENTRE MONARQUIA I REPÚBLICA (Article d'Albert Om, publicat al diari AVUI el 22-07-08, pàg.64)

La nit i el dia

Quan a partir d'ara em demaninla diferència entre una monarquia i una república, els contestaré que vegin quin paper li deixen fer a Letícia Ortiz i quin s'ha agafat Carla Bruni. La nit i el dia.
Albert Om

El punt de partida de les seves històries era semblant. Dues dones entre 30 i 40 anys amb vides professionals rellevants -l'una periodista, l'altra model i cantant- que es casen amb el príncep d'Espanya i amb el president de la República Francesa, i que la premsa del cor, a la recerca d'una nova Lady Di, les presenta com les dues Ventafocs modernes.

Letícia va entrar molt forta, amb aquell "déjame terminar" que va fer tremolar La Zarzuela. Però, efectivament, allà es va acabar tot per a ella. Mentre la princesa s'ha quedat sense perfil propi i com a simple acompanyant del seu marit, Carla Bruni manté, fins i tot, el seu piset de soltera a París. Tot allò que al príncep Felip li devia agradar de Letícia -independent, lliure, bona professional- és el mateix que ara no li deixen mostrar. Tant per tant, doncs, ja es podia haver casat, com li tocava, amb alguna princeseta europea, que externament no hauríem percebut cap diferència.

Letícia li ha donat dues filles, Elionor i Sofia. La Bruni, la primera criatura que ha presentat en societat és un disc que es diu Comme si de rien n'etait (Com si no hagués passat res.) En una de les cançons es vanta del seu passat amorós, de tenir 40 anys i 30 amants. Misteriosament, el passat de Letícia és com si no hagués existit. Com si no hagués estat mai casada, ni hagués tingut nòvios. Tots els records tancats a pany i forrellat.

Amb motiu del disc, Carla Bruni concedeix entrevistes a la televisió francesa, mentre Letícia s'ha de mossegar la llengua quan el príncep parla de l'èxit d'Espanya a l'Eurocopa de futbol, a les càmeres de Cuatro. A una la fan callar i a l'altra la deixen cantar. "¿Por qué no te callas?", que deia el sogre; "¿Per què no em cantes?", que deu dir-li Sarkozy. A una li posen uns talons vertiginosos per estar a l'alçada del príncep. A l'altra, la fan anar plana per què el president de la República, al seu costat, pugui donar la talla.

Un càrrec -digue-li princesa, digue-li reina, tant se val- és vitalici; l'altre té data de caducitat. Carla Bruni i Letícia Ortiz són una bona manera de percebre la distància democràtica que hi ha entre una república i una monarquia; la distància que encara hi ha entre França i Espanya, i la diferència entre interpretar el paper de primera dama i el de la trista figura.