dimecres, 2 de juliol de 2008

DON JAUME EL CONQUISTADOR (Serafí Pitarra). ACTE PRIMER





---------- ESCENA I -----------


MUNTANER

Com us deia, Fontanelles,
el rei Jaume està fotut.
El qui guia ens ha sigut
és ja un manso sense esquelles.

FONTANELLES
I vós que ho haveu sentit
sabeu quin mal és aquest?

MUNTANER
Si em guardéssiu el secret
us diré que està podrit.

FONTANELLES
Ja veig que parleu de veres,
però, com pot haver estat?

MUNTANER
Unes purgacions culeres
el rei moro li ha endinyat.

FONTANELLES
Doncs, és a dir, que el rei moro
a Don Jaume ha dat pel cul?

MUNTANER
Del seu rei amb més decoro
vegi de parlar el gandul!

FONTANELLES
Si tinc culpa, perdonau-me,
jo ho havia entès així.

MUNTANER
Qui donava era Don Jaume
i qui entomava, el sarraí.

FONTANELLES

Jo entenc per coses culeres
coses que surten al cul,
i Don Jaume , dels darreres
no veig pas que estigui ful.
Si aquest mal, que jo deploro,
va donar-li aquell bacó,
són culeres les del moro
més les de Don Jaume, no.

MUNTANER
Ja veig que teniu raó.

FONTANELLES
Doncs ara, contau-me això.

MUNTANER
Davant Mallorca, acampats
estàvem els catalans
setiant els moros bergants
dins els murs mig afamats,

quan nostre rei i senyor
un dia que el campament
anava sol recorrent,
veu que als seus peus cau un mort.
I els morts que queien comptava
fins que en van ser cent-i-tants,
eren presoners cristians
que el rei moro allí ens tirava.
"Per Sant Jordi!" el rei digué
en el moro "Rei Taúl!,
que juro dar-te pel cul
així que dintre seré!"
Llavors entrem a Mallorca,
com va ser encara ho ignoro,
Don Jaume guanya an el moro
i pel rulé me l'emporca.
"Que vinguin tots!", em digué
i allà sobre d'un bagul
donava al moro pel cul,
tot l'exèrcit ho veié.

FONTANELLES
I voleu dir que d'això
el rei podrit va quedar?

MUNTANER
Tot seguit va començar
a inflamar-se-li un colló
i trobant-se els pantalons
un xic molls de per'qui sota
vam veure que era la gota
que feien les purgacions.
I després s'ha sapigut
que aquell lladre, punyetero,
ja es feia dar pel trasero
pels seus esclaus, el molt brut.

FONTANELLES
Cony, quin brut!
El rei moro content
i Don Jaume fotut!


--------- ESCENA II ----------



PATGE
El rei!

MUNTANER
Com us trobeu?

DON JAUME
Ai, fotut!
Tot l'entrecuix amb un suc blanc m'enguixo
estic ben escaldat de les tavelles,
i cada mica que, per força, pixo
et juro que em fa veure les estrelles.
Com és possible, ai, que jo pensés
que volent fer-li allí tan gran insult
com és el de donar a un rei pel cul
a mi el mal, i an ell el favor fes.

MUNTANER
El que ara haveu de fer és no enfadar-s'hi,
són coses que tot és l'acostumar-s'hi.

DON JAUME
Escolta Muntaner, mes amargures
que no acaben aquí les desventures.
A l'entrar triomfant a Barcelona
satisfet d'haver tret a gent tan porca
i com perla afegida a ma corona
afegia a mon regne el de Mallorca,

m'esperava la reina amb les dulçures
de l'amor que amb l'absència no s'amaina

i fent-me dintre el llit quatre postures
em va engrescar i li vaig fotre una vaina.
A l'endemà, l'infanta de Sicília
que ha vingut, com tu saps, per veure festes

acompanyada de sa tia Otília
per dur-la sols a diversions honestes,
a dintre de sa cambra es despullava
i sobre ses catifes de pell russes
en el mateix moment que jo passava
tota nua s'estava matant puces.
Les trenes pel seu coll amb abandono
com serps de seda negra es deslligaven,
ai! si haguéssiu sentit quin "crec" més mono
feien les puces que els seus dits mataven.
Les mamelles tan grosses i senceres
semblaven dues boles de mantega,
i els seus mugrons vermells, dues cireres
que una onada de carn les mig ofega.
Un culet més bufó que una sombrilla,
i entremig de les cuixes, ressalau!
aquell grapat de pèls que negre brillen

sobre aquell ventre fi com mantecau.
El brillo dels seus ulls em deia "carda'm",
el somrís dels seus llavis, "no te'm tires?",
el meu cor deia "Déu, de pecat guarda'm!"
i mon carall encès llançava ires!
Però en aquells moments, ai! sos ditets monos
de la xona pels pèls s'entretenien...
Llavors ja vaig cagar-me en tots els tronos!

Semblava que els dimonis em tenien.
Me n'entro tot d'un cop, ella s'esquitlla,
l'atrapo, fa un xisclet i s'eixarranca,
li fico el nap a dins, la ma a cada anca
i allà mateix li vaig fotre una bitlla!

MUNTANER
Caram, qui et puga fotre, punyetero!


DON JAUME
Amb els dos talonets de ses botines

ella m'anava repicant les anques,
em remenava els ous amb ses mans fines
i jo besava ses mamelles blanques.
Entre dolços gemecs, ai, m'apretava
com si em volgués premsar a sobre d'ella
i així que va sentir que li baixava
s'apagaren sos ulls com una estrella.
I caigué desmaiant-se com la Dalia.

MUNTANER
Per cardar i macarrons
és sols lo italià.
Mmmmmmh... i li vau rompre el virgo?

DON JAUME
Repunyeta!
Com bruta veus que surt de la batalla
ma espasa que tants caps de moro talla
la pixa vaig ficar dins la bragueta.

MUNTANER
I us devíeu fer mal, sent-ne tan forta.

DON JAUME
De resultes d'haver-me-la tirada
tinc la pell de la fava arremangada
com aquell qui la mitja al garró porta.

MUNTANER
I aquestes són les vostres amargures,
tirar-vos dues dones en un dia?

DON JAUME
Les amargures són que no sabia
que del moro hagués pres jo les malures,
i l'endemà d'haver-me-les tirades
quedaren, oh dolor! oh feres penes!
les dues del meu mal encomanades,
de gàlic fins al coll les dues plenes.
La reina callarà perquè és ma dona,
però què dirà el món de ma família
si la infanta se'n va de Barcelona
i la veuen podrida allà Sicília



---------- ESCENA III ----------


PATGE
Don Pere i la infanta fa mitja hora

que per veure-us aquí estan esperant-se.

DON JAUME
Fes passar primer donya Constança,
no et moguis, Muntaner d'aquí la vora.

Alceu-vos de mos peus, no feu punyetes,
que faci això un esclau que amb grillons fermo.

CONSTANÇA

Mes esperances estan ja desfetes
avui he rebut carta de Palermo
dient que des seguida he de tornar-hi.

DON JAUME
Però no veieu, carai, que esteu malalta?

CONSTANÇA
M'han dit el metge ja, i l'apotecari
que estar-me dintre el llit no em fa cap falta.
Ja tinc dintre el bagul dues xeringues,
els ungüents, les desfiles i les venes,
i curant-me d'amagat amb les potingues
el rei, mon pare, mai sabrà mes penes.

DON JAUME
Bon vent pel cul, senyora, i a reveure.
Torneu per si de cas quan ja esteu bona.

CONSTANÇA

La filla de Manfredo torna a Sicília
però mon cor es queda a Barcelona.
I allà quan en les nits de blanca lluna
l'hermosa platja de Palermo es veu,
les putes fent picades per les barques
i reganyant les anques els culers.
A cada pal, senyor, de les galeres
la vostra pixa semblarà que veig
i en l'escuma nevada de les ones
el glop blanquíssim de la vostra llet.
Em sentiré seguida pel fantasma
de vostra pixa com a record etern
plorant gotes de llet la vostra fava
roja com barretina de pagès.

DON JAUME
Segons es veu,
vàreu quedar contenta
amb les carícies del carall meu!

CONSTANÇA
Amb tanta majestat porteu la fava
com la corona al front porteu de rei
.
Quan jo el tenia dintre de ma figa.
considereu si llarg havia de ser
que cada cop que vós fort apretàveu
pessigolles al coll m'anava fent.
Si el poble, en morir, a vostra tomba
les "sempre vives" ofereix al rei
les dones que han sigut per vós fotudes
a vostra pixa teixiran llorers.
Feu-me, doncs un petó
i digueu-me adéu, Don Jaume.

DON JAUME
Que us vulgui dir adéu, tendra ocelleta.

CONSTANÇA Arrivederci!

DON JAUME
A fer punyetes!
Muntaner!

MUNTANER
Majestat...


DON JAUME
L'infant entrau-me.


---------- ESCENA IV ----------


DON PERE
Senyor, em vull casar!

DON JAUME

No pot ser!

DON PERE
Digueu almenys el perquè.

DON JAUME
Perquè jo us he dit que no!

DON PERE
Però no sé per què ho heu dit.

DON JAUME
Perquè sóc el vostre pare!

DON PERE
Vós bé us tireu a la mare.

DON JAUME
Collons, quin desvergonyit!

DON PERE
Vós teniu per governar
més no pas fills, bon caletro.

DON JAUME
Et fotré un cop de cetro
si t'haig de tornar a avisar!
Quan ton pare et diu que no
és senyal que no et convé

DON PERE
Però si trempo, què faré?

DON JAUME
Vés a l'aigüera, bacó!

DON PERE
Perdoneu, mas intencions
no han sigut mai d'enganyar-vos,
però ja sabeu que al parlar-vos
la pixa no vol raons.

DON JAUME
I per ventura no hi ha
alguns carrerons estrets
plens de cases de barrets
per poder-hi anar a cardar?

DON PERE
Però si em veuen, senyor,
al ficar-me a l'escaleta,
no sabeu que a la punyeta
se'n va del regne l'honor?

DON JAUME
Si és veritat que vas calent,
té diners i vés de putes,
ara que ets jove, disfruta;
deixa que digui la gent.

DON PERE
Si vós no em teniu present
i dels meus precs no en feu cas,
jo faré...

DON JAUME
Merda, faràs!
Escolta'm aquí un moment...

Com que jo estic malalt, vull traspassar-te
el ceptre i la corona,
i en fer-ho sempre hauràs de recordar-te
que té collons l'encàrrec que se't dóna.
I et trobaràs traves mils
puig per més petit que siga
no és un regne una botiga
de vendre vetes i fils.
Si estan malalt els moros mouen guerra
t'ordeno que no et moguis d'eixa terra.
Més endavant podràs anar a la batalla
i si el valor no et falla
veurem llavors si es troba alguna mossa
amb qui dels teus collons buidis la bossa.
Que si jo quan vaig cardar
era en la guerra nou,
és perquè en tenia prou
per fotre i per batallar.

MUNTANER
Tenim dintre dels collons
tot el valor d'eixa terra
i no en queda per la guerra
si es gasta tot en passions.


---------- ESCENA V ----------


PATGE
Senyor, el Cosell de Cent!

DON JAUME
Ja et fot, quin piló de gent!

CONSELL
Senyor!

DON JAUME
Què voleu?

CONSELL
Un plec,
que de Tunis duu un exprés.

DON JAUME
Que el llegiu prompte vos prec,
i d'un cop sabrem el que és.

CONSELL
Per cotxines que han estat
fent mamades com villanes,
a les putes catalanes
havem tret de la ciutat.

DON JAUME
No! Ells, al rei això?
No, les putes no!

Amb tanta infàmia i malícia
fill meu, si ja fossis rei,
amb quin dret o amb quina llei
imposaries justicia?

DON PERE
Al qui em faltés a la fe
d'una manera tan porca
com an el rei de Mallorca
l'enfilava pel rulé.

DON JAUME
Fontanelles, tot seguit,
galeres i homes preneu
i cap a Tunis voleu
perquè jo ara estic podrit.
I quan trobis el gandul
allà mateix me l'atrapes
me'l poses de quatre grapes
i me li dones pel cul.
Perquè tu, com jo, no et fotis
te'l tiraràs amb condó
i acabada la funció
me li encastes pels bigotis.
Després de fer-lo desdir
et tires la seva dona,
et cagues a la corona
i tornes a venir aquí.

Hi ha res més?

MUNTANER
Uns cartipassos
de l'alcalde d'Albufera.

DON JAUME
I què?

MUNTANER
La resposta espera.

DON JAUME
I on és?
MUNTANER
Sopant a Can Nassos.

DON JAUME
Ai, ja et fot, que és eixerit!
Llegeix, doncs el seu escrit.

MUNTANER
Senyor, els moros de Múrcia,
furients com la lleterada
quan surt tota enfurismada
de la punta del carall,
han travessat la frontera
matant homes, fotent dones,
tallant ous, eixamplant xones
i omplint-ne de sang la vall.
Amb gran ànsia aquí s'espera
que ens envieu vostres tropes
o si no ne faran sopes
de carn cristiana, els bacons.
Puig si tardeu un sol dia
a sortir de Barcelona,
no queda en virgo una xona
ni un home viu amb collons.

DON JAUME
Cony, la llança i el cavall!!
A la guerra, que carai!

MUNTANER
Però, no veieu que no pot ser?
Penseu en les purgacions!

DON JAUME
Doncs porteu-m'hi a coll-i-bè!

MUNTANER
Això és un toc de collons!

DON JAUME
A la guerra!


Fi del primer acte

3 comentaris:

captaire ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Francesc Puigcarbó ha dit...

Per si es del teu interès, tinc l'LP de la Trinca amb carátula inclosa i també hp tinc gravat en casette-----

captaire ha dit...

Moltes gràcies. El meu pare també té el LP i me'n vaig fer una còpia en cassette. De tan escoltar-la vaig acabar aprenent-me-la sencera de memòria. Ara en tinc un CD d'un arxiu que vaig aconseguir baixar-me (em va costar bastant) de l'E-Mule.