dissabte, 13 de setembre del 2008

FRASES DE JAUME PERICH


Un pessimista és un home que mai compra bitllets d'avió d'anada i tornada.

Sabia vostè.. que el pilot responsable del bombardeig atòmic d'Hiroshima no està considerat criminal de guerra, però que si Japó hagués guanyat la guerra sí ho estaria considerat?

La penicil·lina es va descobrir per casualitat, el Napalm no.

Un ambidextre és l'home que diu ser d'esquerres i actua com si fos de dretes.

Un optimista és aquell que creu que tot es pot solucionar. Un pessimista és el que pensa el mateix però sap que ningú ho intentarà.

Que el cargol és comestible i el llimac no ho és, m'ho crec. I a més admiro profundament al tipus que va ser capaç de descobrir-ho per primera vegada.

Fumar en excés és dolent. Beure en excés és dolent. Menjar en excés és dolent. Follar en excés és difícil.

Gràcies a la llibertat d'expressió avui és possible dir que un governant és un inútil sense que ens passi res. Al governant tampoc.

La gent jove està convençuda que posseeix la veritat. Malauradament, quan aconsegueixen imposar-la, ja no són joves ni és veritat.

La religió serveix per ajudar-nos i consolar-nos davant uns problemes que no tindríem si la religió no existís.

L'Església segueix ferma en la seva postura: l'homosexualitat és cosa de maricons.

El nostre sistema fiscal és una meravella: el que té més, paga més, i el que té menys també paga més.

Hi ha una cosa més tràgica que ser un fill orfe: ser el pare d'un fill orfe.

Als que diuen que la joventut és una malaltia que es cura amb els anys, els diria que la vellesa també, i per sempre.

El plor d'un nen és la cosa més entendridora del món la primera mitja hora.

A partir d'un patrimoni de dos-cents mil milions de pessetes, les persones honrades poden comptar-se amb els dits d'una orella.

Els amics són per a les ocasions, llevat de determinats cercles político-econòmics, en els quals les ocasions són per als amics.

Si bé és cert que el camell és l'animal que més temps pot romandre sense beure, és precís reconèixer que quan beu es posa insuportable.

Déu, diuen, és a tot arreu. No té gran mèrit: la Coca-Cola també.

Als picapedrers, quan els condemnen a treballs forçats, els obliguen a escriure poesies.

Un fanàtic és un individu que té raó encara que no tingui raó.

Gràcies a la guerra un no tan sols pot morir pels seus ideals, sinó que fins i tot pot morir pels ideals d'un altre.

La millor prova que als Estats Units qualsevol pot arrivar a president, la tenim en el seu president.

Rep el nom de "món lliure" aquella part del món que està en poder dels Estats Units.

Un dels inconvenients de ser pobre és que a sobre t'obliguen a ser honrat.

L'esclavitud no s'ha abolit, s'ha posat en nòmina.

És molt més fàcil reconèixer que fa deu anys vam fer l'imbècil que reconèixer que ho vam fer fa deu minuts.

Ser honrat no condueix a cap lloc que apreciïn els altres.


Existeix molta gent a qui sembla de mala educació dir davant de les senyores el què fa amb les senyores.

Déu va fer el món en sis dies. Fins al moment ningú no s'ha pogut explicar a què venia tanta pressa. Així ha quedat com ha quedat.

L'estatura de l'ésser humà es mesura en metres i centímetres perquè si es mesurés en quilòmetres resultaria depriment.

L'únic animal capaç de riure's de si mateix és l'ésser humà. No té cap mèrit: és l'unic que dóna motius per fer-ho.

L'índex de mortalitat en l'ésser humà és del cent per cent.

Jurar en fals per la salut de la mare mai ha perjudicat la salut de cap mare.

Les matemàtiques són una ciència exacta llevat de quan t'equivoques.

És lamentable que, posats a crear absurds com el melic, Déu no hagi proveït al cos humà de butxaques.

Si tanquem un ull resulta molt difícil poder apreciar les distàncies. Si tanquem els dos, molt més.

Que als avions hi hagi una armilla flotant sota cada seient, és tan absurd com si als vaixells hi hagués un paracaigudes a cada camarot.

Si ens engeguen un tret al cap a traïció, per l'esquena, ens morim igual que si ens l'engeguen noblement, de cara.

Si Hitler tornés, quina sorpresa s'enduria: els jueus fent la guerra i els alemanys negocis!

Per gran que sigui una circumferència, la part que queda fora sempre és més gran.

Problema social: Si deu paletes construeixen un edifici de quatre pisos en sis mesos, quants paletes seran necessaris perquè, ajuntant els seus sous de cinc anys, puguin comprar un d'aquests pisos?

Malgrat el que digui el refrany, si vestim una mona de seda és molt possible que pugui entrar al Liceu una nit de gala.

Abans al poble se li donava "pa i circ". Actualment, gràcies al progrés, se li ven "pa i circ".

El millor homenatge que es pot fer a la intel·ligència de l dona és que a certs esports se'ls anomeni "d'homes".

Tenir molts estudis moltes vegades no serveix per a res útil. Vegin sinó els estudis de televisió.

És perillós l'alcohol? No... Per fora desinfecta les ferides i per dins desinfecta les depressions.

Jo quan no estic d'acord amb algú, li ho penso a la cara.

Un pacifista mort en la guerra és la proba més palpable que tenia raó.

Hi ha poca gent que hagi pogut arribar a la conclusió que els diners no donen la felicitat per pròpia experiència.

Per molt que creguin en Déu, la majoria de persones voldrien arribar als cent anys.

L'home és l'únic ésser capaç de distingir entre el be, el mal i el regular.

La quadratura del cercle no només és impossible, sinó que a més està molt mal pagada.

Jo ja li donaria menjar a qui té fam, però vés a saber què li ve de gust!

No és cert que a Lurdes no hi hagi cap farmàcia.

La sort és de qui la busca i té la sort de trobar-la.

El famós "esglaó perdut" entre el mico i "l'hommo sapiens" existeix: som nosaltres.

La llibertat d'un acaba on comença la d'un altre amb més diners.

De cada tres nens que neixen al món, un és xinès; menys a la Xina que ho són els tres.

El cinema ajuda a somniar. La tele a dormir.

L'ordre dels factors no altera el producte, a no ser que l'ordre vingui de dalt.

La democracia obliga a respectar totes les opinions... però no pot fer res per què totes les opinions siguin respectables.

La televisió és a la cultura el què el micro-ones a la gastronomia.

Els paracaigudistes són els únics militars que ascendeixen gràcies als descensos.

No només és més fàcil que entri un pobre al cel que no un ric, sinó que també té moltes possibilitats de fer-ho abans.

Que desagradable resulta caure bé a la gent que et cau malament.

4 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

sensacionals, sublims, incisives. Demà les recomanaré als meus blogs degustació

elbokabulari ha dit...

Jo, com deus haver vist al blog, també en sóc un gran admirador d'el Perich. N'has fet un molt bon recull.
Està bé evitar que la gent l'oblidi, perquè com es pot veure en el teu recull, passen els anys i els seus acudits no perden gens d'actualitat. Sempre ens fan somriure i reflexionar.

Què t'anava a dir ha dit...

Tremendo!!!!
tremendo!!!

Puigmalet ha dit...

Estupend! I les has posat totes en català... Déu n'hi do!!