Vera Història dels Viatges de lo Molt Honorable Cavaller dit Joseph d'Urgell e dels Feyts e Actes que en ells s'Esdevingueren (Cap. I)

Fantàstica crònica d'un viatge a Estats Units escrita com si es tractés d'un llibre de cavalleries. La podeu llegir sencera aquí.

I
De com lo notable cavaller féu partida de sos comtats e de com aplec al prat que en diuen de lo Llobregat.

E havent faet comiat de nobles, herauts, menestrals e donzelles, e aprés d'haver aconhortat a aquestes, lo vint-e-sisè dia del mes de Juliol de l'any de milia-noucentes-nouranta-e-vuit de la Concepció de Nostre Senyor, féu partida de sos comtats lo tan notable cavaller apellat Ioseph d'Urgell cap a terres llunyanes que en diuen de los Comtats Units.
E se llevà eix dia ab lo Sol, donc gràcies a Déu Nostre Senyor e féu principi a tals paraules: "Io parto".
Jatsia molt noble senyor, no era dat a grans protocols ne a agasajos especialment en quan s'acostava l'hora de la partida sua e no havia massa temps.
Prenc ses armes, ses robes e sos segells e escuts per ser reconegut en altres comtats, e dirigís-se cap a la carrossa que l'esperava. Lo qui menava, sent morisc, com molt freqüent est en lo gremi dels menadors, dix-li al cavaller en la llengua de los castellans: "Ande vamo?" a lo qual lo cavaller, que lo do de llengues havia, féu principi a tal parlar: "Anem llà ont les naus surten e porten valerosos cavallers mar enllà, sia per los plaers pus grans o per les pus baixes misèries".
E faeren via cap als prats al dellà de la riu Llobregat, e bescanviaren papers, l'un un de dues mília peces e l'altre un ab lo segell del gremi, e se donaren benediccions, l'un en la sua llengua estranya e l'altre en lo pus bell catalanesc, e partiren, l'un per ont havia vengut e ab dues mília peces de més e l'altre cap a l'aventura e ab dues mília peces de menys.
E com sia que Nostre Senyor Jesu Christ ben poca cosa traginava en sos viatges, féu semblant acte tan Notable Cavaller, e donà les pertinences sues als camàlichs que per aital prepòsit llà al prat són, no sens ans faer-los jurar e perjurar que en la via sua no faïen posada al port que en diuen Baraixes on se diu que desaparien moltes pertinences de viatgers e que devia ser per los molts lladres que llà hic ha.
Féu aprés peu cap a la porta de la nau, ont hac de mostrar sos escuts e segells a uns soldats de la morisma que llà jaien e faïen gran basarda. E el gran cavaller no féu principi a cap paraula, mas reflexionà e pregà al Creador pels infels e els dèbils de cor.