DON PERE D'ARAGÓ O L'ENGENDRAMENT DE DON JAUME (Escena X - XIX) (Serafí Pitarra)

ESCENA X
Dits, Rey y Puteros

REY Que cony moveu tanta fresa?

BER. Correu que plora.

REY (admirat) Qué diu?

PIT. (ap) Ara, així com així ja l'hi fregida,
val mes que aquets
no vegin que's la trampa.

REY Pitarra, obre deseguida.

PIT. No puch.

BER. Embustero.

REY Ja'n te fama.
¡Si no'm dones la clau d'aquesta porta
d'un cop de puny te rompe l'espinada!

PIT. Si ja no crida.

REY ¡Cony!

D.ES. ¡Pot-se l'ha morta!

REY ¡San Jordi!

D.ES. ¡Ay!

REY Obriu d'una vegada.

D.ES. Anem, ja surt de tino!

PUT. (an els altres) Cony, m'agrada.

REY ¿Saps, noy que cuan jo mano alguna cosa,
ningú tent-me esperá'm pot fer la llesca!

PIT. Y donchs perque veniu allí on feu nosa,
no'm pot maná ningú, só a casa meva.

D.ES. ¡Ay pobres de nosaltres!

REY Sí, donchs nada;
veyam si pots manar a casa teva
a don Pere d'Aragó. (asombro general)

D.ES. Ja le'm cagada (tots s'agenollen)

PIT. Perdó, senyó, perdó.

D.ES. ¡Que heu fet, don Pere!

REY No'm vinguis pas aquí amb punyeteríes.

PUT. Cony que aixerit!

D.ES. Jo't fot!

BER. Ves-li al darrera!

REY Jo't juro, ¡cony! que no viurás dos dies:
alseuvos, tots vosaltres os perdono.

BER. Vaya un rey mes trempat!

PUT. Es molt de broma!

D.ES. Pero y el trono, senyor?

REY (fent un corte de mangas) Aixó pel trono.

D.ES. Y l'excomunió?

REY (id.) Aixó per Roma!
(a Pit.) Obras o no?

PIT. (tremolant) No puch, senyor vos ho aseguro.

REY La clau?

PIT. L'he donada a una senyora,
y ara no'm vol obrir, ¡ay! vos ho juro!
digueu-li que obri.

REY Sí? donchs, vaija a fora;
esbotsar una porta no es gran feyna,
Qui a don Pere d'Aragó s'oposa?


ESCENA XI
Dits y la Reyna

REINA La reina d'Aragó.

TOTS ¡Carall!

REY (aturdit) La reina!

D.ES. Vaija, ja som al ball.

PUT. Cony, que's hermosa.

REINA La reina, sí, la reina repudiada,
la reina ultrajada per l'espós,
la reina escupida y abandonada,
la reina que per fi es venja de vos.

REY Y bé, que's aquesta lletanía?
si no teniu vergonya jo'n tinch menos,
moxoni, o sinó crido als serenos
y vos foto deseguida a l'Alcaldía.

REINA Mal rey y home porch! mal rey que deixes
la reina per aná detrás de putes:
home porch y mal rey! que no coneixes
que una rasa d'héroes així embrutes.
On es la dignitat? pot-se a la bassa;
lo mon ho ha conegut y t'abandona
y pel pasatge de Bacardí passa
trepitjan se l'escut de Barcelona.

REY Es mostra d'esfalc, bestia fotuda,
que cony sabeu les dónes? A fer mitja.

REINA Sol's sé que en la ciutat abans temuda
ne's l'escut de sos reys lo que's trepitja.

REY Y bé, doncs, que voleu, que seus endona,
si'm trepitgen l'escut o vaig de puta.
Per aixó em varen fer Rey y duc corona,
per fer lo que jo vulgui, cara bruta,.
Jo só lo que ara os puc demanar comptes,
que hi heu vingut a fer an aquesta casa?

REINA Vé prou que ho sabeu vos.

REY Responeu promte.

REINA Los celos m'han portat.

REY A gran bacasa,
lo que os hi ha portat, y no'm enganyo,
es l'imán poderós d'una sardina.

REINA Senyor, Deu meu perdó! de vos estranyo
que useu amb mi llengua tan cotxina.
Dieu que no son celos? pregunteuho
a la que aqui lligada ara sumica.
Contempleu ma venjansa, contempleho,
sense cap pel li he deixat la clica.

REY Habreu sigut capás?

REINA De tot, D.Pere,
a la que está gelosa res l'espanta,
Voldria haber sigut una pantera
per destrossar-la aqui.

REY Mireu la santa
la que may ha romput cap plat ni olla.

REINA Estimem-se com ans y seré amable.

REY Per vos lo meu tornillo ja no colla,
qui tant vilment es venja es miserable.

REINA Perdó, jo estaba boija, exasperada,
qui en semblant estat podrá culpar-me?
fins la riera d'en Malla cuan s enfada
surt per la Rambla y va'l carré del Carme.

REY Acabem d'un cop

REINA L'amor recobro!

REY Si l'heu perdut blanc busqueu-lo negre.

REINA Es a dir que ja no'm voleu?

REY Per vos jo sobro
ques de bestia el meu carall no alegra.

REINA Donchs ara aquesta als peus del llit lligada
morirá d'un cop de gibrelleta.

REY Veureu com per deixar-la aqui venjada
davant vos me la tiro.

REINA ¡Ah, punyeta!

REY ¡Pas a D.Pere!

REINA De primé cotxino
lo meu cadáver amb tons peus trepitxa.

REY Aixís ho vaig a fer. (es treu un punyal)

REINA Per fi'l destino
amb la sang de la víctima t'esquit-xa:
pero no será; son generosos
cavallers d'Aragó y de Catalunya,
permetereu que mori, y valerosos
la vostra ma de ferro, cert empunya?

REY Ningú os contestará.

REINA Sí, contesteu-me,
els que porteu en guerra brillant casco,
permetereu que mori? contesteu-me,
¿ho permetereu?
(un fa un pet y tot-hom queda horrorisat)

REY (rient) ¡Carall, quin chasco.

BER. (amb rabia) Si sapigués qui ha estat.

PUT. Cony, y era amb cúa!

D.ES. (amb rabia) Si sapigués qui es?...
la espasa venjadora de Deu una
terrible caigue en jorn sobre'ls culpables!

REY Jo no m'entench de brochs,
vuy entrar y fora.

REINA No ho llograreu

REY Que si (l'agafa)

REINA ¡Ay, que m'apreta!

REY Aquí os escanyaré.

REINA (desmayant-se) ¡Que'm mata, mare!

REY Feste fotre, si et morts.
a fer punyetes (entra al cuarto)


ESCENA XII
Dits menos el Rey. Bertier y Esteve sostenen la Reina,
forman un grupo rodeixant-la

D.ES. Que té?

BER. (assentant-la) No's mes que un desmay.

D.ES. (a Pit.) Tens res per fer-li olorá?

PIT. Voleu espigol?

D.ES. No, cá!

BER. Algún ácid.

PIT. Aixó ray (sen va)

BER. Donchs té un genit que'l consagra
aquest rey?

D.ES. Que hi fotarem...
ratos dolents.

BER. (a Pit. que entra) Que porteu?

PIT. Mitja taronja (donant-la)

D.ES. Be, ja es agra.

PUT. Descordeu li la cotilla.

D.ES. Sí, he! per veure mamelles:
arri a fora! (dan una espenta al Put.)

PUT. Que atropelles?

BER. (fent olorá la taronja) Que's vegi així una pubilla

D.ES. (a Pit.) Treu a tota aquesta gent.

PIT. Alsa, a fora!

D.ES. Al carall!

PIT. A dida!

PUT. Cony d'home, que's indecent (se'n va)

BER. Tú també ja pots sortir.

PIT. Deixeu me veurer.

BER. Surt, cony! (se'n va)


ESCENA XIII
Bertier, D.Esteve y la Reina

BER. Mireu si s'ha fet cap bony

D.ES. Calleu que ja torna en si (la reina es mou)

BER. Qui hi pensa y no s'esgarrifa,
aquest rey es una fiera.

D.ES. Quina escena, casi era
mes trista que'l Pare Gallifa.

REINA (tornant en si) ¡Ay!

BER. Animeu-vos, senyora.

REINA On me trobo!

D.ES. Amb gent fiel.

REINA Rey infame, espós cruel,
y encara el meu cor l'anyora?

BER. (a D.Es.) Mireu que si's vol fer alló
ha de sé ara tot seguit.

D.ES. (a Ber.) An aixó vaig.

REINA (amb sentiment) Lo cort crida
y em diu, l'estimo per jó.

D.ES. Senyora?

REINA Qué?

D.ES. Escolteu
perque'ls moments son preciosos.

REINA Se que amb mi os mostreu piadosos,
expliqueu-vos,¿qué voleu?

D.ES. A pesar de lo que ha pasat
estimeu encara al rey?

REINA Lo seu amor es ma lley.

D.ES. Doncs son amor heu logra,
es a dir, si vos voleu.

REINA Pero com?

D.ES. Creyent-me a mi.

REINA Tornará a estimar-me?

D.ES. Si.

REINA Imposible

D.ES. Ja ho veureu
si feu vos lo que jo os digui,
es com segur.

BER. Hoy, no falla.

REINA De goig el meu cor estalla,
pero qué es?

D.ES. Veureu om sigui.

REINA Me ho juras per Deu?

D.ES. Ho juro.

REINA Disposa doncs amb llestesa.

D.ES. Entreu dintre d'aquet cuarto
y fiqueuvos an el llit.

REINA Pero...

D.ES. Sabeu que heu dit:
jo ja sé per on descarto.

REINA Bueno, doncs, res més?

D.ES. Res mes.

REINA Y será meu?

D.ES. Será vostre,
y ho deureu al amor nostre.

REINA Aixís Deu vos escoltés. (entra en el cuarto)


ESCENA XIV
Esteve y Bertier

BER. Sabeu que os heu desvuidat?

D.ES. Y vaya un descuit, jo't fum,
(cridan a la reina) després apagueu el llum.

BER. Ja hi corra (mirant-lo)

D.ES. Ja l'apagat.

BER. Aixó va depresa y bé.

D.ES. Ara vos aquí amagat
teniho tot preparat.

BER. Deseguida ho vaig a fé.

D.ES. Veyeu que hi siga tot-hom.

BER. Aixó ray, no tingueu pó.

D.ES. El rey: penseu amb alló,
així que jo vos cridi, pom.


ESCENA XV
El Rei i D.Esteve

REY Li he dat tres bitlles seguides.

D.ES. Que no ho sabeu? Ja es aquí.

REY La baronesa?

D.ES. Bah!

REY Sí?
La meva sort no te mida!
On es?

D.ES. Dintre aquet cuarto
que os espera ja en lo llit.

REY Ho veus, que t'havia dit?
(ap.) Avuy si que m'afarto
(alt) Vaija, adeu. (anan-sen al cuarto)

D.ES. (detenint-lo) No, espereu-vos.

REY Cony, que ets emprenyadó.

D.ES. La dama es noble per jó
amb ella noble mostrau-vos.
Per evitar el rubor
que en tals casos es costum
en la cambra, sense llum
vol gosar de vostre amor.

REY Ay, carall, que't tornas fi,
digas, cardá, carallot!

D.ES. Es que tan renegá em fot.

REY Quin cambi mes repentí.

D.ES. Bé, digueu, ella m'adit
que'm prometesiu aixó.

REY T'ojuro!

D.ES. Si?

REY De debó.

D.ES. Doncs entreu y bon profit. (el Rei entra)


ESCENA XVI
Esteve i Pitarra

PIT. Diu que meu de menester
per aqui dins?

D.ES. Si, gata maula.

PIT. Qué voleu?

D.ES. Porta la taula,
ara plomes y tinta:
(Pit. va portan tot lo que indica)
Bueno, ara arregla aixó
de modo que faci goig.

PIT. Crec que avuy tot-hom es boig.

D.ES. Va ja depresa, cabró;
y digas, doncs, la Sirena
que está molt mala?

PIT. (tot arreglant la sala) Carall!
entre cul y cony y te un tall
que ja vos dic yo que fa pena.

D.ES. Digas doncs que cony y ullera
deu ser una cosa?

PIT. Aixó mateix.

D.ES. Pobra mosa.

PIT. Després, an aquí al radera
cony, y te una mosegada!

D.ES. Si que se la ben tirada.

PIT. Recarall, ni una fiera;
mireu si es estraordinari.

D.ES. Oh, cony! cuan ella castiga

PIT. Li ha fotut dintre la figa
tot lo menjá del canari.

D.ES. (rient) Carall, aixó si que's bó:
punyeta, te acudits grans.

PIT. Cony! no tireu capellans
sou ben porc per ser senyó.

D.ES. Vaija, home aixugat y calla.

PIT. De pels ni un ni ha a la xona.

D.ES. Doncs deu semblá un cul de mona.

PIT. Com si hagués passat metralla.
A mi be'm sembla que'l rey
m'auria de pagar aixó,
perque ara que'n foto jo
d'aquesta xicota?

D.ES. Hey,
del rey no se'n parla així.

PIT. Doncs perque me ha emprenyá.

D.ES. Ben conten podeu está
si no os entrega al buchí.

PIT. Y vos aboneu aixó?
Ay cony d'home quina lley.

D.ES. No quito ni poso rei
pero ajudo al meu senyó. (Pit. se'n va)


ESCENA XVII
D.Esteve sol

D.ES. Ja tenim honra i profit
ya cuartos hereu al trono
y de tot la gloria em dono. (va a mirar el llit)
Carall quin bulto fa el llit.
Me'n vaig a cridar la gent,
pero no, no se que fer,
perque aixó per aná bé
se'ls ha de trobá fotent.
Pero bé, y si fesim tart...
pot-sé entrant hi ab un pas fluix!
(se se'n cruixir el llit)
recarall el llit com cruix!
Ara.(pega una palmada)


ESCENA XVIII
Esteve, Bertier, Consul, bisbes y poble, escribens ect.
y despues el Rei, la Reina, Pitarra y tot-hom

BER. Deu vos guart

D.ES. Deu vos dó salut y feina.

BER. Mes d'aixó vos dongui ell
que forats hi ha en un garbell.

D.ES. Ja está salvada la reina

BER. Jo del consul president
per ell les gracies vos dono,
ja tindrá un hereu el trono
segons la iglesia pretent.

D.ES. Esteu tots ben arreglats?

BER. Tots estem

D.ES. Doncas depresa
silencio, no moveu fresa;
els escribens?

BER. Preparats
(els escribens obren els llibres y escriuen)

D.ES. Molt bé está m'agrada a xí.
Ara aquells dos punyeteros
que han d'aguantá els candeleros,
bueno; poseu-los aquí.
(los col loca un a cada costat de la porta
del rei fen llum)
davan lo consell y gent
del poble de Montpeller,
lo rey don Pere primer
amb la reina está fotent.

BER. Prengui acta l'escribá (indicant-li)
davant lo consell en pés,
lo rey fotent (lo escribá acaba) aixó es.
Aquí mateix feu notá
que si surt un fill d'aixó
esent llegitim fill seu
es lo llegitim hereu
de lo trono d'Aragó.

D.ES. Ixca del cor l'alegría
y puig ho vol deu que ho veu
demne tots gracies a deu. (s'agenollen)


ESCENA XIX
Dits, el rei furios amb camisa y la espasa a la ma.
Al veure a tot-hom agenollat queda parat a la porta.
Al rei li fa bulto.

REY San Jordi y Santa Maria!

PUT. Carall noy, quina ganotxa.

BER. Y encara trempa, es indomit.

REY Collons! si será en somit (fregant-se els ulls)
d'aquells de mil y una noche?

D.ES. Veyent que'l consell no gosa
yo tindré l'atreviment.
Senyor, heu estat fotent
fins ara amb la vostra esposa.

REY Que habeu dit! (sorpresa gran)

D.ES. Mireho vos.

REY No pot ser.

D.ES. Reina y señora.
¿voleu sortir aquí fora?

REINA Y a vostres peus, noble espós.

PUT. Ja cardada está contenta.

BER. Indecent (al Put.)

D.ES. (id.) Ja ho veurás, brut.

REY Com si m'aguesen fotut
una olla d'aigua bullenta.

D.ES. Hem tramat aquet engany
hasta amb perill de la vida
pensan que al fi la partida
era per la reina el guany.
Ho havem fet com vos veieu
y si a la reina el favor
no tornem del vostre amor
dem a la reina un hereu.

REY Pero com podeu saber
si ella a quedat ya prenyada?

D.ES. (a Ber.) A vos os toca.

BER. M'agrada
perque aixó ja ho diré bé.
(enfasis) L'iglesia que em n'altres veya
quedar amb tal desunió
sens cap hereu Aragó
perdut aquet regne creya.
Cuan un dia que'n el cort
tots els canonges cantaben
veuen dos ángels que entraben
plorani amb lo morro tort.
S'acostan, l'un era xato
l'altre més no pot semblar-vos (D.Es. es moca)
home, carall per mocarvos
podieu esperá un rato.

D.ES. Si es un mocador de tela

BER. ¿Voleu destorbar-me, bé?

D.ES. A no donchs que esperaré
que em caigui aquí la candela.

REY (cremat) ¿Qué un rey d'Aragó aixo beigi?
¡Recony! no ho sabeu coneixa.

BER. Oh! carall, es que te enveixa
y li sap greu que'm lluiji.
Vos deya Rey y senyor
que'l angel chato que entraba
al altre, al costat portaba
miratlo sempre amb amor.
Arriba frente'ls canonges,
escup per treura un rugall,
y així digne sens treball,
ab veu de nás com las monja:
(escarnint) "Digueu a lo Rey D.Pera
que si avui la reyna fot,
ella parirá un xicot
que's aquet que neixa espera.
Fill de un consiliat amor,
será'l que'ls morors castigui
y lo cel fará que's digui
D.Jaume el Conquistador.
Així, vá dir, y tot plegat"
se vá fondre el bell exemple
deixant perfumat lo temple
de oló de mitxons suats.
Lo consell aixó al saber
pensá a bon camí tornarvos
y tramá per enganyarvos
lo que hara acaba de ser.
En un pergamí escrit
lo plan hem dat al privat;
ell es qui a cap ho ha portat
y a Deu gracias, bé a sortit.

REY Si dar hereu a Aragó
ha sigut lo vostre obgecte
yó que soc rey just y recte
vos agraesch tot aixó.
Mes tornar a ser estimada
la reyna, no ho lograreu
perque antes que yo, sap Deu
que já la habían cardada.

BER. Llegiu aqueix pergamí
(El Rey el prent y llegeix)
y de este herror vos treurá.

D.ES. (a Ber.) Vaixa veitx qu'aixó ja está.
Veigan'ls cuartos (Ber. li dona una bossa)
Així (s'els amaga)

REY (entusiasmat) Maria vina'ls meus brassos (s'abrassan)

REYNA Espos meu, anima mia

REY Ay que te estimo maría

BER. Ya estan units vostres llassos

REY Si per tal provas penaban
perque no darlas al moment

BER. Com qun es un cos indecent
Cony, la vritat no gosabam

REY Trobar dicha tan sens unida
dintra una casa tan bruta

PIT. (a Put.) Vaixa que ara aná de puta
yá será cosa lluida

D.ES. Se han de fer tan grosas festas
que lo mont, se asombrará
hi heurá llums al campana
profesóns de noys ab vestas
bestias del Ajuntament
jochs de bitllas y de baldufa

PUT. ¡Vatua neu, quina llufa!
(tots se posan la ma al nas)

REY Carall!

D.ES. Jo't fot quin indecent:
(a Ber.) vaija que habeu estat vos

BER. Ay cony, yó!

D.ES. Si que l'heu fet
y lo mateix aquell pet.

BER. (fotenli el cul pels nasos)
Teniu oloreume dos.

D.ES. Teniu raho, si ya a pasat.
aviat vos foto una pinya.

REY Vaija que no hi aixi rinya

D.ES. Perque ho fá.

REY Yá está acabat.
Com vols sabe qui ha sigut
habenti aqui tante gent.
Jo perdono el indecent
que aguantarse no ha pogut.

PIT. Axi m'agrada punyeta

REY Quedo unit dons ab la dona (se abrasan)

PIT. Que sigui l¡engora bona.

REY Aqui tens mitja peseta
Y pues a bolgut aixó
el que regeix en l'altura
eguin de sas mans ventura
Catalunya y aragó

TELÓ RAPIT

DON PERE D'ARAGÓ O L'ENGENDRAMENT DE DON JAUME (Escenes VII-IX). (Serafí Pitarra)

ESCENA VII
Rey y D.Esteve

REY Punyeta ja m'ofegaba,
si no se'n va em desembosso.

D.ES. ¿Y a deban d'aquest bon mosso?
per só amb lo peu vos tocaba...

REY Embosat ja no hi vinch mes.

D.ES. Home, sí, sempre es prudent.

REY ¿Per que?

D.ES. Pel di de la gent.

REY ¡Cony de gent que'm dona res!
Un dia tinch de venir
amb lo manto y la corona.

D.ES. Si que la fariem bona.

REY Nos habem de divertí: (rient)
veurás quin dia de gresca
ni haurá per llogar cadires.

D.ES. ¡Home, no!

REY ¡De que t'admires
punyeta, ja'm fas la llesca.

D.ES. Es que sou massa tronera.
Ara amb donya Aldonsa...

REY ¿Qué es?

D.ES. ¡Carall! que amb aquests diners
ja ni ha per una galera.

REY Te tinch que fotre a remá
sempre em parles de pendons
galeres, armes, legions...

D.ES. Per aixó no s'hau d'enfadá.

REY En altres puestos just es
(aixó ho veuen els mes ases)
no pas en aquestes cases...

D.ES. Si no'ns veyem en lloc mes.

REY No hi fa res, no ho dius amb tino
hi ha companys que sempre riuen.

D.ES. Be, home, es que després diuen
que jo vos desencamino.

REY Deixau corre.

D.ES. Doncs, que corri.

REY Y que tal, que em dius d'aixó
¿hi caurá?

D.ES. Jo crec que no.

REY Encara que'l món s'ensorri. (enfadat)

D.ES. Pel diner quasi no ho crec
perque com ella ja es rica.

REY Pero si l'orgull li pica...

D.ES. Si res espero d'a xó ho crec;
pero si fos ben honrada
aixó tampoc vos valdria.

REY ¡San Jordi i Santa Maria!
¡Jo't fot y quina burrada!
Si el fi del rey es amor
hasta s'ha deshonra halaga;
y al amor propi se'l paga
amb lo mateix deshonor.

D.ES. Aixó si.

REY Es una lley,
que fins ablandaria un roc,
¡Carall! ¿que't pensas que's poc
puguer dir se'm tira un rei?

D.ES. Ara hi penso, y DªEstrella,
que ja l'haveu olvidada.

REY No hi ha remei, borricada:
ni menos ja penso amb ella.
Fuig l'amor dels calaveres
amb una nit com sol neixa.

D.ES. Aixís van desapareixa
els pixadors d'en Figuera.

REY Mira, ara en quintze dies,
DªEstrella, DªAurora,
DªInés, lo planxadora
y les putes que tu'm tries.
Lo que's jo no les molesto
fot-li pic y estigui bona.

D.ES. Si cambieu vos més de dóna
que les faroles de puesto.
(Es posa a fer boles del nas)
Carall quin cor més elástic
¿y després las deixeu solas?

REY Home, cony, no fotis boles,
no hi ha res que'm foti més fástic.

D.ES. Pero, y la Reina, senyor,
la reina que os ama tant
que plora sempre d'espant
creyent perdut vostre amor.
Si olvideu vostres promeses
vostres pobles que han de dir?

REY Cony de Reina, sempre així:
¡Per sant Jordi que ja'm peses!
¡Que'm enprenya! ¡Que's lo que té!
¿No li vaig dá una corona
lo dia que en Barcelona
la varen fer ma muller?
¿No es ja Reina? Perque em fot.
¿Que mes ambició demana
que aixi plora y es desgana?
¿Que li falta?

D.ES. Un bon pixot.

REY Ja li vaig dar el meu també.

D.ES. Ella que ja no'l te diu.

REY Pero ja sab el motiu
sinó que't digui el perque.

D.ES. Y bé... olvideu tot aixó
y vaixa torneu amic...

REY A carall, cuan jó ho dic.

D.ES. Feu-ho per mi, home.

REY No.

D.ES. Per Aragó (suplicant)

REY Per ningú.

D.ES. Per sas engusties desfetes.

REY Aneusen á fer punyetes
Aragó, la reina y tú. (se'n va enfadat)


ESCENA VIII
Don Esteve, luego Bertier

D:ES. ¡Ay jo't fot! quin res mes gat (trucan)
crec que trucan?

BER. (dins) Obra, tú.

D.ES. Jo no soc criat de ningú.

BER. Vaja, home, obra aviat.

D.ES. (cridan) Pitarra, trucan.
BER. Que no obras!


D.ES. Vaja, cony, obriré jo. (obrint)

BER. (entran) ¡Carall, noy, que'ts bacó.

D.ES. Home, aixó si que's de sobra.

BER. ¡Ay, dispenseu! Jo'm pensaba
que erau el culé del port.

D.ES. Bueno, gracies pel favor.

BER. Es que de fora ho semblava
perque la veu es igual,
y com que'll es molt de gresca
molt sobint em fa la llesca
fent-me esperá.

D.ES. ¡L'animal!

BER. (ap.mirant-sel) ¡Ay, ay! pot-se si que's ell.

D.ES. (ap) ¡Que mira aquest carallot!

BER. (ap) Un jove moll d'ulls, guapot.

D.ES. (ap) ¡Que'n tens de llana al clatell!

BER. (ap) Vamos, es ell, no hi ha dubte...
Va, va, alante. (alt) Dispenseu,
¿voleu dir-me com vos dieu?

D.ES. Cony, ¿per qué?...

BER. Ja veig que os sobta
que sigui tan tafaner;
pero busco aquí un subjecte
que te aqueix mateix defecte,
y fora fácil...

D.ES. Ha!! bé!!
Jo'm dich Esteve Gatuelles.

BER. Vamos, el mateix, ¡carall!
que me'n heu dat de treball
per buscarvos, ni cent velles
han xarrat més en mig any,
com jo ara aquí amb una estona
buscanvos; á Barcelona
ja os havia vist.

D.ES. No es estrany,
com que sempre estich allí.
Pero, vaixa, ¿qué voleu?

BER. Asenteu-vos hi ho sabreu.

D.ES. Com vos vulgueu.

BER. Donchs així. (quedan drets)
Jo soch Elías Bertier
cónsul d'aquesta ciutat
y pel consell enviat
a parlar amb vos d'un secret.
Veig que tal ordre es mol rara,
mes compliro es cosa meva.

D.ES. (ap) Quina pudó fot de seba,
¡cony no si pot tení la cara!

BER. Així es, que cansat de rutes,
per trobaus vaig demanar,
hi em van dí: si'l vos trobar
cafés o cases de putes.

D.ES. Sí, home, y donchs que farem,
aquí un passa un ratet.

BER. Y sempre amb lo Rey.

D.ES. Es net.

BER. ¡Si es veyés el mal que feu!

D.ES. Y vos no deveu venir,
prou que's veu, vaya una pessa!

BER. Jo, may.

D.ES. Y donchs la franquesa
de quan he vingut a obrir?

BER. Jo os diré; com ve aquell jove
que hi dit tot just fa un instant,
jo pujo de tant en tant.

D.ES. Y cardeu cony! cosa nova

BER. Jo dono... en... aixó no...
com que'l minyó es tan guapet,
y te'l cul tan redonet...

D.ES. Si, deu pel cul?

BER. ¡Ah! ¡aixó!

D.ES. ¡Carall, quina cotchinada!

BER. Vos m'insulteu...

D.ES. Es que's just.

BER. Home, cada hú te'l seu gust.

D.ES. Pero es porch.

BER. Si a mí m'agrada,
que cony neu de fotre vos?

D.ES. Bé, res, res, deixemo corre.

BER. Y donchs aneu a la porra!

D.ES. ¡Cony d'home que's esquerós!
y bé, acabem; ¿no veníau
a parlá amb mi d'un secret?

BER. Home, espereu un xiquet.

D.ES. Vaja, dieu, ¿qué volieu?

BER. ¿Sabeu que DªMaría
(nostra reina molt amada)
no ha tingut des que's casada
ni un sol moment d'alegría.
Pasat la primera nit
no ha dormit més amb lo rey
y com sent d'amor la lley,
plora son cor afligit.
Mes en va, ni el rey la mira
ni com ans li tira flors,
ni li diu coses de amors...
parlan clá, no se la tira.

D.ES. Prou que ho sé.

BER. Tot Montpeller,
ho sab també; y per só diu
que saben vos lo motiu,
ho feu al consell saber.
Espliqueu vos desseguida:
¿a que be fredó tan rara? (estarnuda il mulla)

D.ES. ¡Home, cony, gireu la cara,
aixó ja passa de mida!

BER. Carall, que sou delicat.

D.ES. Home, jo't fot, si'm feu ascos.

BER. Ja'm esteu rompent els cascos:
vaija, responeu aviat.

D.ES. ¿De qué deyam?

BER. Del perqué
el rey no estima a la reyna.

D.ES. Si que amigo em dareu feyna,
pero,¡bah! vos ho diré.
Quan se va casar lo rey,
em va dir, están amb mi sol:
"noy, avuy rompo un pinyol
perque ella el te sens remey"
Pero mecago amb el món!
van al llit, li fot la pessa,
y li va entrar mes depressa
que una carta en el busón.
Així es que el Rey cremat
de haver trobat gat per llebra,
no'n vol saber res.

BER. La febra
de'ls celos l'ha exasperat;
hi ha cors mes durs que rochs.
Y los suspirs que ella llensa,
no'l conmohuen?

D.ES. Cá, ni hi pensa.

BER. Ni los plors?

D.ES. No s'enten de brochs.

BER. Si ha patit, pobra, Deu meu!
Si ha plorat la desgraciada!
te la cara mes mullada
que'l carreró del correu.
Y vos sent son favorito
no podríau...?

D.ES. Tots si estrellan,
bon Jan, pero en parlán d'ella,
carall! ja no toca pito.

BER. Pobre Reyna!

D.ES. Oh, carall!
es que també el Rey te rahó.

BER. Podeu estar cert que no.

D.ES. No m dará cap treball
probarvos; mireu, el Rey
te un nap tan descomunal,
que si ell fot, ha de fer mal
a qualsevol sen's remey.
Si a una que ja ha fotut,
li esllanega el cony amb l'eyna
¿qué hauria fet amb la Reyna
si hagués el virgo tingut?

BER. Bé es verdaderament,
si fos com vos heu contat,
pero cá!

D.ES. Home, es veritat:
ara parlan francament,
pero que quedi entre'ls dos.

BER. ¿Qué som nens? de prime'm mori.

D.ES. ¿Voleu veure el seu simbori?...
un mánich d'espulsadors.

BER. Carall quin glop de vianda.

D.ES. Prou ni ha un tip.

BER. ¡Gran punyetero!

D.ES. ¿Y els collons? Jo no exagero...
con dos formatges de Olanda.
Ja veyeu que a una noya
li ha de fer fé cada crit...

BER. Donchs apesar del que hau dit.,
la Reina es pura.

D.ES. ¡Tramoya!

BER. Vos dich que jo n'estich cert.

D.ES. ¡De que?

BER. De que es pura.

D.ES. ¡Cá!

BER. Vaya, ¿qué hi voleu jugá?

D.ES. Jo res (que qui juga pert)

BER. Tan mateix sou ben cap vert:
justament jo vinch aquí,
per que'l que direm tots dos,
an el Rey ho digueu vos,
y amb la Reyna el feu uni.
Si jo os ho provés, digueu,
¿ho creuríau?

D.ES. Així encara.

BER. Donchs escolteu-me ve ara,
y ho sabreu clá.

D.ES. Comenceu.

BER. Un dia que feya sol,
quan la Reyna era molt xica
va anar a paseijá una mica
amb no sé qui...

D.ES. Bé, amb qualsevol.

BER. En sent al carré dels Monjus
com que Montpeller es tan brut,
que no hi ha un carré aixut,
aquell era plé de tronxus.
Ningú va pensá amb aixó,
la nena endavant seguía
y al mig del carré hi havia
una escorcha de meló.
Com que ella anaba distreta
hi posa el peu y rellisca.
Cau a sobre un mun de xisca
y se'm pastifa...

D.ES. ¡Pobreta!

BER. Encara aixó es el de menos
per que la merda s'esborra;
un cop a terra, y van corra
un alcalde y dos serenos:
l'ansan, la treuhen del fang
li miren el cul dos dames
que anaban rejan de sang.

D.ES. El final ja es cosa bona.

BER. Va ser que amb la relliscada
cayent tota asxerrancada
se li va esqueixá la xona.

D.ES. (rient) Si que l'heu fotuda grossa.

BER. Que'n sou de tifa, veyeu:
¡qué va que ja no ho creyeu?

D.ES. ¡Carall! si l'heudit tan horrorosa.

BER. Pregunteho a la Marquesa
y al conde de Perpinyá

D.ES. Prou, si crech que va passá
entre tot Sants y Manresa;
¿y amb aixó em voleu fer creure
que ella va perdre'l fil?

BER. ¿Y donchs com? Ni ha mes de mil
que'ls ha suc-suit.

D.ES. Feu-mo veure.

BER. Aixó ray; la Concepció;
una que está prop de casa.

D.ES. Home, cony, no'm feu tan asa

BER. Jo't fot, sou emprenyadó.
Y si hos digués que'l concell
al moment que va suc-suhí,
va fer firmá un acta allí
de que ho havia vist ell.

D.ES. ¡Qué heu de dir!

BER. Y que guardada
tal acta va fer que estés
per si lo Rey se queixés
al veure-la desvirgada?

D.ES. Vamos, donchs, que jo no ho crech

BER. Donchs bueno, aquí la teniu (li dona un plec)

D.ES. ¿Qué dieu? (llegin admirat)

BER. Veyeu lo que diu.
(ap) ¡A cony, quan ha vist lo plech!

D.ES. Amigo, veig que's veritat.

BER. "Veig que's veritat" ¿donchs que os deya?

D.ES. Carall, la veritat no ho creya.

BER. Donchs ja veyeu com ha estat.

D.ES. ¡Oh,carall, es que mi paro
y encara no m'ensé avení.

BER. Home, no sigueu així

D.ES. Bé, no, vu'l dir jo que's raro.

BER. Veureu les firmes desota,
els consuls, el president...

D.ES. Sí, sí, tot está corrent
ja's veu que no hi ha patota.

BER. Ja veyeu, donchs, que la Reyna
(encara que sen's pinyol)
era pura com un sol
quan el Rey li va entrar l'eyna.

D.ES. Aixís veu.

BER. Així dels dos
es veu que l'injust es ell;
y demana lo consell
si per aixó pot contar amb vos.

D.ES. Si quan la veya culpable
volía ja que s juntesin,
ara que's pura que ho fesin
fora'l meu goig

BER. ¡Cony, que amable!
Donchs llegiu eix pergamí,
que's el plan que'l consell te.
(despres de llegir un rato)

D.ES. Be, home, em sembla molt bé.

BER. Seguiu (trucan)

D.ES. Trucan.

BER. Vaig a obrir.


ESCENA IX
Dits y Pitarra

PIT. Ja hi tornat

BER. Sí... no crideu

PIT. No ho vol fe de cap manera:
que's tosuda, punyetera!

BER. Home vos dich que calleu (cridant)
No veyeu que aquí es llegeix.

PIT. ¡Ah! no havia reparat.

D.ES. (a Ber.) Bé!

BER. ¿Qué hi dieu?

D.ES. Molt ben pensat.

BER. ¿Hi ho farem?

D.ES. Avuy mateix.

BER. (a Pit.) Vaya, donchs, ara xarreu

D.ES. ¡Ola! ets tú

PIT. Sí, vinch d'allí...

D.ES. Y et deu haber dit que sí...

PIT. Que no, y que no ho lograreu

D.ES. Donchs millor.

PIT. Millor, perqué?

D.ES. Perque ja no la volem

PIT. La's en fot sin's entenem

BER. Vos no'n heu de fotre res.

D.ES. ¿No esteu pagat?

PIT. Bueno, si.

D.ES. Donchs fiqueus la llengua al cul.

PIT. ¡Ay cony d'home!

BER. Ay gandul,
teniu compte a parlá aquí.

PIT. Que os penseu que jo m'espanto.

D.ES. Calla.

BER. Mira...

D.ES. Fot-li cosa.

PIT. Callem y guardem la bossa
que no'm fotes un mal tanto

D.ES. ¿Vols guanyá mes cuartos?

PIT. Bé.

D.ES. Donchs an aquell que ve ab mí
li dius que t'ha dit que sí
la baronesa

PIT. Perqué?

D.ES. Ja hi tornas?

BER. No ni ha y no'n raja.

PIT. Ah, bé, bé, re, re; corrent
que'm ha dit que sí al moment
li diré

D.ES. Així, home.

BER. Vaija...
tot vos ho han d'engargallá.

D.ES. Que sápigas fer el papé.

PIT. Oh, prou, prou, ja'l faré bé
veureu com s'ho pensará.

D.ES. Corrent, donchs; ja estem entesos

PIT. Recordeus que'm heu promés
que'm dariau mes calers.

D.ES. Home, sí, ja están promesos.

BER. Ara comprench tot aixó;
veig que arregleu be la cosa.

D.ES. Sí, home.

PIT. Jo dech fer nosa.

BER. Sí, vesten.

D.ES. Encara no:
Oh, vos aneu molt depresa
y cal anar amb paciencia

(Veu dintre) ¡Misericordia!¡Asistencia!

BER. Que's aixó?

D.ES. Que's?

PIT. Que pot ser?

(veu dintre) ¡M'arrencan els pels!

BER. ¡Carall!

PIT. ¡Si que l'he fotuda grosa!
la Sirena;¡pobra mossa!

D.ES. Y donch, que te algún treball?

PIT. (ap) A la cuenta s'ha quedad
tancada amb aquella dóna.

BER. Que deu ser?

PIT. ¡Li feta bona!
com diantre no hi he pensat?

(veu dintre) ¡Asistencia!

BER. Vaija, obriu

PIT. No puch

D.ES. Obra depressa.

DON PERE D'ARAGÓ O L'ENGENDRAMENT DE DON JAUME . Escenes I-VI (Serafí Pitarra)

El teatre representa una sala de aquestes que en les cases de putes serveixen de recividor amb tot lo corresponent. En la decoració i mobles un luxo espléndit: quadros representant escenes voluptuoses. Al mig, penjant del sostre, un quinqué o aranya de cristall que iluminarà la escena i alrededor otomanes o sofàs on estaràn fent boira varios de aquests que perque an fotut una begada, ja es creuen en lo dret de anari tota la vida sense fer res. Es de advertir que aquests podrán alsar se, entrar o sortir, com figurant que's fiquen en les habitacions interiors, a fi de que el públic veixi ben caracterisada la franquesa que's usa en semblants cases. Porta de entrada al foro, a la esquerra la que condueix al jardí i habitacions interiors, a la dreta dos portes que figuran dels quartos on cardan.

ESCENA I
Pitarra i Putero

PUT. I doncas com va el negoci?

PIT. Així, així no va molt bé,
perque vamos, es veu que ara
els homes no van calents:
mai havia vist per fotrer
tanta calma en Montpeller.

PUT. Doncs si dieu que's trempa poc
i guanyeu tants de calés
¿que faría habenti fuga?

PIT. Guanyá... ni l'aigua que es veu,
antes sí que ere un ofici
que donaba gust de fer,
pero ara jo os aseguro
que está perdut sens remei.
Quant un ha fet bollir l'olla,
pagar bugada, lloguer,
condons i planxar la roba
quasi bé no queda res.
Veyeu ara amb els condons
perdo'l menos el cinc per cent
perque tot-hom en demana
i ningú el paga de més:
hi vet-aquí un ral de menos
per cada vaina que déu.
Després hi ha un altra cosa
(maliat siga qui els ha fet)
amb aixó dels napoleons
perdem un altre ralet
perque tot-hom ens els dona
per un duro verdader.
Així és que un ral per la bossa
i per lo napoleón un més
beus aquí mitja pesseta
que per cada duro es pert:
i aixó sense contar els micos
que aquest any passan de cent.

PUT. I ara que ha vingut aquí
tota la cort amb los reis
no hi coneixeu diferencia?

PIT. ¿Diferencia!... al revés,
no veieu que tot-hom corra
per veure'ls a detrás d'ells
i amb llumenaires i festes
ningú pensa amb lo xiulet.

PUT. ¿Que els heu vist?

PIT. Sí, l'altre dia
pero tan sols an el Rei.
Diuen que la Reina está
tan tristota?

PUT. Veritat és,
jo penso, pobra senyora
que no ho ha ensopegat bé:
no sé per qué s'emfigura
que D.Pere és un dolent.
Si se sapigués de cert
tant que aquí l'estimen tots,
ja estaba fresc.

PIT. Pobre d'ell.
(Trucan fora)
Trucan?

PUT. Alsa un altre nap,
mestressas
(a les noies)

PIT. Veiam qui es
(obra la porta i figura que parla amb qui ha trucat)

PUT. Lo que's aixó és una ganga,
jo fotu un cop cada mes
i sempre vinc a fer boira
així que ja no si veu.
Gastán un ral cada dia,
un rall encara no és;
vinc aquí, fotu tabola
y faig corre el gran palpeig.

PIT. Demana el que vol entrá
(Deixan la porta tencada)
no ser vist de cap persona.

PUT. Vaija, cony, ja'ns ananem
(badallant i amb molta droperia)

PIT. Vajin al jardí amb les noyes. (es fica dins)


ESCENA II
Pitarra i la Reina (cuberta amb un bel)

REINA ¿Estem sols? (mirant sempre amb un recel)

PIT. No hi ha ningú.

R. I aquells tres que amb tu xerraban.

PIT. No habeu vist com se'n anaban,
(ap.) ai cony! i em tracta de tu.
(observant a la Reina)
vaia, dons, parlem em plata
qué voleu?

R. (amb orgull) Tractar-me així.
(apart contenintse) pero callem. (alt.) Es aquí
a casa la mula xata?

PIT. Sí, senyora.

R. Doncs, on és.

PIT. (amb sentiment) Deu l'agi perdonada
es morta.

R. Ja fos cremada!

PIT. (ap.) Aviat li foto un revés,
(alt.) Miri reportis un poc
que jo ja no les tinc totes,
¡carall!

R. (ap) D'aquestes donotes
se'n hauria de fer un foc.
(alt) Que surti, doncs, la mestressa.
(distraient-se mirant les portes dels quartos)

PIT. Es sorda com una campana.
(cridant) Es morta, sí, sí, manyana.
(creient que no ho sent)

R. Digas, que's aquesta pessa.

PIT. Que té que veure ara aixó.

R. Digas que's i dejeu corra.

PIT. (ap) On va aquesta mala sorra.

R. Respón.

PIT. El recibidó
(senyal de satisfacció de la reina)

R. Doncs, ¿es morta?

PIT. Ja s'ho he dit,
que sou pesada, jo fot!
i ara jo soc l'arcabot.

R. Si que fas un paper lluit.

PIT. Com que jo era el seu querido
l'establiment m'ha deixat,
i ara el nom que li he posat
és "El Temple de Cupido"

R. ¡Per aquest fang la poesía
arrastrar! no teniu sang.

PIT. Que cony enraona de fang
si no ha plogut fa vuit dies?

R. (ap. amb altives) De rabia dec estar roija.

PIT. Parla sola.

R. Com a brassas
me vull la sang.

PIT. Deu ésser boija.

R. (de repent) Escolta.

PIT. ¿Qué?

R. (amb misteri) ¿Qui bé aquí?
Si n'es ta conducta franca...

PIT. Si vol saber a Salamanca.
!Jo't fot! no sem tira a mi.

R. Parla i té (donan-li una bossa)

PIT. Hola! Una bossa!
(es buida els diners a la má)
i són chinchons!

R. Tot es or
i en tindrás més.

PIT. ¡Quina sort!
espliqueuvos, bona mossa.

R. Aquí ¿que hi ve molta gent?

PIT. Sí, senyora, y gent lluida,
com que's nap!

R. Deseguida
anoména-me'ls.

PIT. Corrent.
D.Félix, D.Serafí.

R. Jo ja els conto (conta amb els dits)

PIT. Sí, comensi.

R. I fan res?

PIT. Cony! Ay, dispensi!
(es tapa la boca pel renec que ha dit)

R. No hi ha de qué: ja pots dir.

PIT. Sí, senyora, sí, tots... cardan.

R. I aquí semblans cochinades
em tinc de mamar...

PIT. Mamades,
pobres d'elles, prou se'n guarden,
aquí no hi ha trompeteres,
prou perdría els parroquians.

R. Ves dient noms.

PIT. El senyor Sans
el marqués de les Buferes
D.Roch y el duc del Pastell.

R. I aixó es parlar de tot-hom?

PIT. An els altres no'ls sé'l nom.

R. ¡Que'es estrany no'm parli d'ell!

PIT. Ara hi caic.

R. ¿Qué?

PIT. Cada dia
ve un que sempre va amb capa.

R. ¿Que's vermella? (amb ansietat)

PIT. Sí, i es tapa
fins aquí (senyalan els ulls)

R. (desespero) ¡Santa María!

PIT. Du una gorra...

R. ¡Ell mateix! (desesperació grant)

PIT. Molt bon senyó;
i que's coneix que té moma.

R. ¡Cor de tigre! ¡Cruel espós!

PIT. Sempre's tira a la Sirena.
Que li dic que's una nena...
(fense un petó a la punta dels dits)

R. (ap) No hi ha dupte, son ells dos
(alt) Per ara em quedo aquest Quarto.

PIT. Corrent.

R. ¿La clau?

PIT. Es al pany (ananho a veura)
¡No la trovo, que's estray!

R. ¡Búscala!

PIT. Be me'n afarto,
tot es pert: ¿Ah! parlem clar,
Si vingués aquell senyor
¿que li diré que entri?

R. No;
tu tans sol has de callar.

PIT. Molt bé, duré la xibrelleta
i un parell de camisetes
de goma.

R. ¿Qué dius?

PIT. Bosetes...
de llonses (ap.) ¡ho sap més ella!
(alt) ¡condons, cony!

R. I que's aixó.

PIT. (ap) Que m'emprenya la gent fina.
(alt) Ell s'ho posa a la sardina
y es pot cardá sense por.

R. No sabs que tanta insolencia
no comporta ma persona,
home vil...

PIT. (ap) ¡Ai cony de dona
que's estranya!

R. Sens conciencia
home baix i estrafalari.

PIT. Per aixó no s'enfadi així...
dóna ja sabem que aquí
ningú hi bé a pasá'l rosari.

R. Peró deuríes coneixer
que soc pura...

PIT. (apaciguant-la) Bueno, nada.

R. Que sempre he sigut honrada.

PIT. (rient i amagant-se)
Be no es puta pero'l deixa. (se'n va)


ESCENA III
Reina sola

REINA Que una dóna del meu rango
s'abaixi de tal manera,
¡ay! tan sols per tu, don Pere
em trobo en aquest fandango.
¡Deu meu! tu sabs que soc pura
com la flor de les baladres,
i em roben aqueixes lladres
son amor que's ma ventura.


ESCENA IV
Reina i Pitarra

PIT. Aquí li porto la clau.

R. Dom-la (la prent) Escolta.

PIT. Digui.

R. Quan aquí tencada estigui
¿ningú ho sabrá?...

PIT. Si així hos plau...

R. Si ets callat ja'ts fet fortuna:
(amb misteri i magestad)
mes si ta conducta es porca
penjat demá d'una forca
et contemplará la lluna.
(Pitarra dona un salt de espant)
Jo pago al que'm dona gust
mes ¡ay del que m'abandona!

PIT. (ap.) I be Deu li fassi bona
(tornant a sa calma i indicant que no te senderi)

R. Que Deu protegeixi al just.


ESCENA V
Pitarra sol

PIT. Aixó de tancar-se amb clau...
ja s'ha tencat. No m'agrada
em sembla que eixa vetllada
no tindrem la festa em pau.
Jo pensaba... com que'm untes
xerraré de nit i día...
pot-se es de la policía
¡cony, m'ha fet moltes pregunte.
Si se hagués destapat un xic (pensant)
peró el vel... ¡Bah! al cul li pixo
jo... de tots modos be'n ixo
perque amb aixó ja soc ric. (trucan)
Sembla que avui hi ha despatx.
¿Qui demana? (va a obrir)

DON ESTEBE (dintre) Obra. (Pitarra obra i entran)


ESCENA VI
Piarra, D.Estebe i el Rei

D.ES. Ola! (entran)

REI Bona nit.

D.ES. ¿Que hi ha tabola?
s'hi hi ha gaire gent me'n vaig.

PIT. ¡Ca! no més són tres o quatre,
y se estant al menjador,
¿volen noies?

D.ES. Ara no.

PIT. Tindrieu el quarto del catre
.
D.ES. ¡No, carall! (enfadat)

PIT. Be, perdoneu.
¡Ay jo't fot! ¡El de la capa!
(Reparant amb lo Rei)

D.ES. (al Rei) Assentemt nos (ho fa)

PIT. Sempre's tapa.
(El Rei deu estar embosat hasta quel dialogo se lo indiqui)
aquí hi ha trampa. (tapant l'ou)

D.ES. Escolteu:
¿Heu sentit anomenar
Dª Aldonsa de Altafulla?

PIT. ¿La que ha brodat la casulla
pel Bisbe de Perpinyá?

D.ES. La mateixa.

PIT. Prou.

D.ES. Doncs, bueno.
¿Ja sabeu bé que vull dir?
La baronesa.

PIT. Si, ahí
em parlabam amb el sereno,
si havía menat el carro
ja quan vivía el séu avi.

D.ES. ¡Carall! qui'n home més sabi.

REI Ja ho crec, és l'autor del narro.

D.ES. Corrent, doncs: veieu depressa
aixó com s'ha de arreglá.
Ens a la volem tirá.

PIT. ¡An aquí! ¿A la baronesa?

D.ES. ¡Cony, i doncs!

PIT. ¡Que os torneu boig!

D.ES. ¡Jo! ¿perqué?

PIT. ¡Si ja és casada!

D.ES. Lo que jo sé es que fa goig.

PIT. ¡Carall! s'hin fa! es la senyora
més guapa de Montpeller.

D.ES. Doncs, l'has de dur.

PIT. No pot ser.

D.ES. Jo't fot i dintre mitja hora...

PIT. Pero com voleu que ho faci.

D.ES. Amb aixó. (li dona una bossa)

PIT. (suspesant-la) ¡Uy que calers, (molt admirat)
¡Oh, caralla! amb tants diners
ja no hi ha res que m'embrassi.

D.ES. Te'n vas cap al seu castell
y entras pel portal dels pins:
un cop ja sigas a dins
trobarás-ne un criat vell.
Demanes la baronesa
ella surt, tú no t'asustes:
aquí hi ha mil onses justes,
les hi fots.

PIT. Quina sorpresa.

D.ES. Si'n vol més dobla el valor.

PIT. Aixó son proves palpables.

D.ES. Si vol hasta les estables
del castell li omplirem d'or.
Si acás quedeu arreglats,
(Pit. es distreu gratant-se el nas)
oferint lo que te he dit
per fuixir aquesta nit
que s'avingui amb els criats.
Mes si veus que son perucs...

REI Home, cony, esteu pel cas
sempre esteu gratant-se'l nas.

PIT. Si hi tinc picó.

D.ES. Aixó son cucs;
Si els criats tinguessin por
vina aquí, ho dius al moment
y també't donarem gent.

PIT. Hi ha res mes?

D.ES. Sí, ara aixó (li dona una carta)
Si'ns aixís per nostres fins
tu no poguesis portarla
dius que del que vol cardarla
trobará el nom aquí dins.

PIT. (ap) Dona gust tractá amb gent fina.

D.ES. Y moxoni

PIT. Cá, a ningú.

D.ES. Endevant, aixó es per tú. (li dona una bossa)

PIT. Jo't fot aixó es una mina.

QUIM MONZÓ PARLA DE LA MONARQUÍA AL "PERSONES HUMANES"