diumenge, 21 de desembre de 2008

DON PERE D'ARAGÓ O L'ENGENDRAMENT DE DON JAUME . Escenes I-VI (Serafí Pitarra)

El teatre representa una sala de aquestes que en les cases de putes serveixen de recividor amb tot lo corresponent. En la decoració i mobles un luxo espléndit: quadros representant escenes voluptuoses. Al mig, penjant del sostre, un quinqué o aranya de cristall que iluminarà la escena i alrededor otomanes o sofàs on estaràn fent boira varios de aquests que perque an fotut una begada, ja es creuen en lo dret de anari tota la vida sense fer res. Es de advertir que aquests podrán alsar se, entrar o sortir, com figurant que's fiquen en les habitacions interiors, a fi de que el públic veixi ben caracterisada la franquesa que's usa en semblants cases. Porta de entrada al foro, a la esquerra la que condueix al jardí i habitacions interiors, a la dreta dos portes que figuran dels quartos on cardan.

ESCENA I
Pitarra i Putero

PUT. I doncas com va el negoci?

PIT. Així, així no va molt bé,
perque vamos, es veu que ara
els homes no van calents:
mai havia vist per fotrer
tanta calma en Montpeller.

PUT. Doncs si dieu que's trempa poc
i guanyeu tants de calés
¿que faría habenti fuga?

PIT. Guanyá... ni l'aigua que es veu,
antes sí que ere un ofici
que donaba gust de fer,
pero ara jo os aseguro
que está perdut sens remei.
Quant un ha fet bollir l'olla,
pagar bugada, lloguer,
condons i planxar la roba
quasi bé no queda res.
Veyeu ara amb els condons
perdo'l menos el cinc per cent
perque tot-hom en demana
i ningú el paga de més:
hi vet-aquí un ral de menos
per cada vaina que déu.
Després hi ha un altra cosa
(maliat siga qui els ha fet)
amb aixó dels napoleons
perdem un altre ralet
perque tot-hom ens els dona
per un duro verdader.
Així és que un ral per la bossa
i per lo napoleón un més
beus aquí mitja pesseta
que per cada duro es pert:
i aixó sense contar els micos
que aquest any passan de cent.

PUT. I ara que ha vingut aquí
tota la cort amb los reis
no hi coneixeu diferencia?

PIT. ¿Diferencia!... al revés,
no veieu que tot-hom corra
per veure'ls a detrás d'ells
i amb llumenaires i festes
ningú pensa amb lo xiulet.

PUT. ¿Que els heu vist?

PIT. Sí, l'altre dia
pero tan sols an el Rei.
Diuen que la Reina está
tan tristota?

PUT. Veritat és,
jo penso, pobra senyora
que no ho ha ensopegat bé:
no sé per qué s'emfigura
que D.Pere és un dolent.
Si se sapigués de cert
tant que aquí l'estimen tots,
ja estaba fresc.

PIT. Pobre d'ell.
(Trucan fora)
Trucan?

PUT. Alsa un altre nap,
mestressas
(a les noies)

PIT. Veiam qui es
(obra la porta i figura que parla amb qui ha trucat)

PUT. Lo que's aixó és una ganga,
jo fotu un cop cada mes
i sempre vinc a fer boira
així que ja no si veu.
Gastán un ral cada dia,
un rall encara no és;
vinc aquí, fotu tabola
y faig corre el gran palpeig.

PIT. Demana el que vol entrá
(Deixan la porta tencada)
no ser vist de cap persona.

PUT. Vaija, cony, ja'ns ananem
(badallant i amb molta droperia)

PIT. Vajin al jardí amb les noyes. (es fica dins)


ESCENA II
Pitarra i la Reina (cuberta amb un bel)

REINA ¿Estem sols? (mirant sempre amb un recel)

PIT. No hi ha ningú.

R. I aquells tres que amb tu xerraban.

PIT. No habeu vist com se'n anaban,
(ap.) ai cony! i em tracta de tu.
(observant a la Reina)
vaia, dons, parlem em plata
qué voleu?

R. (amb orgull) Tractar-me així.
(apart contenintse) pero callem. (alt.) Es aquí
a casa la mula xata?

PIT. Sí, senyora.

R. Doncs, on és.

PIT. (amb sentiment) Deu l'agi perdonada
es morta.

R. Ja fos cremada!

PIT. (ap.) Aviat li foto un revés,
(alt.) Miri reportis un poc
que jo ja no les tinc totes,
¡carall!

R. (ap) D'aquestes donotes
se'n hauria de fer un foc.
(alt) Que surti, doncs, la mestressa.
(distraient-se mirant les portes dels quartos)

PIT. Es sorda com una campana.
(cridant) Es morta, sí, sí, manyana.
(creient que no ho sent)

R. Digas, que's aquesta pessa.

PIT. Que té que veure ara aixó.

R. Digas que's i dejeu corra.

PIT. (ap) On va aquesta mala sorra.

R. Respón.

PIT. El recibidó
(senyal de satisfacció de la reina)

R. Doncs, ¿es morta?

PIT. Ja s'ho he dit,
que sou pesada, jo fot!
i ara jo soc l'arcabot.

R. Si que fas un paper lluit.

PIT. Com que jo era el seu querido
l'establiment m'ha deixat,
i ara el nom que li he posat
és "El Temple de Cupido"

R. ¡Per aquest fang la poesía
arrastrar! no teniu sang.

PIT. Que cony enraona de fang
si no ha plogut fa vuit dies?

R. (ap. amb altives) De rabia dec estar roija.

PIT. Parla sola.

R. Com a brassas
me vull la sang.

PIT. Deu ésser boija.

R. (de repent) Escolta.

PIT. ¿Qué?

R. (amb misteri) ¿Qui bé aquí?
Si n'es ta conducta franca...

PIT. Si vol saber a Salamanca.
!Jo't fot! no sem tira a mi.

R. Parla i té (donan-li una bossa)

PIT. Hola! Una bossa!
(es buida els diners a la má)
i són chinchons!

R. Tot es or
i en tindrás més.

PIT. ¡Quina sort!
espliqueuvos, bona mossa.

R. Aquí ¿que hi ve molta gent?

PIT. Sí, senyora, y gent lluida,
com que's nap!

R. Deseguida
anoména-me'ls.

PIT. Corrent.
D.Félix, D.Serafí.

R. Jo ja els conto (conta amb els dits)

PIT. Sí, comensi.

R. I fan res?

PIT. Cony! Ay, dispensi!
(es tapa la boca pel renec que ha dit)

R. No hi ha de qué: ja pots dir.

PIT. Sí, senyora, sí, tots... cardan.

R. I aquí semblans cochinades
em tinc de mamar...

PIT. Mamades,
pobres d'elles, prou se'n guarden,
aquí no hi ha trompeteres,
prou perdría els parroquians.

R. Ves dient noms.

PIT. El senyor Sans
el marqués de les Buferes
D.Roch y el duc del Pastell.

R. I aixó es parlar de tot-hom?

PIT. An els altres no'ls sé'l nom.

R. ¡Que'es estrany no'm parli d'ell!

PIT. Ara hi caic.

R. ¿Qué?

PIT. Cada dia
ve un que sempre va amb capa.

R. ¿Que's vermella? (amb ansietat)

PIT. Sí, i es tapa
fins aquí (senyalan els ulls)

R. (desespero) ¡Santa María!

PIT. Du una gorra...

R. ¡Ell mateix! (desesperació grant)

PIT. Molt bon senyó;
i que's coneix que té moma.

R. ¡Cor de tigre! ¡Cruel espós!

PIT. Sempre's tira a la Sirena.
Que li dic que's una nena...
(fense un petó a la punta dels dits)

R. (ap) No hi ha dupte, son ells dos
(alt) Per ara em quedo aquest Quarto.

PIT. Corrent.

R. ¿La clau?

PIT. Es al pany (ananho a veura)
¡No la trovo, que's estray!

R. ¡Búscala!

PIT. Be me'n afarto,
tot es pert: ¿Ah! parlem clar,
Si vingués aquell senyor
¿que li diré que entri?

R. No;
tu tans sol has de callar.

PIT. Molt bé, duré la xibrelleta
i un parell de camisetes
de goma.

R. ¿Qué dius?

PIT. Bosetes...
de llonses (ap.) ¡ho sap més ella!
(alt) ¡condons, cony!

R. I que's aixó.

PIT. (ap) Que m'emprenya la gent fina.
(alt) Ell s'ho posa a la sardina
y es pot cardá sense por.

R. No sabs que tanta insolencia
no comporta ma persona,
home vil...

PIT. (ap) ¡Ai cony de dona
que's estranya!

R. Sens conciencia
home baix i estrafalari.

PIT. Per aixó no s'enfadi així...
dóna ja sabem que aquí
ningú hi bé a pasá'l rosari.

R. Peró deuríes coneixer
que soc pura...

PIT. (apaciguant-la) Bueno, nada.

R. Que sempre he sigut honrada.

PIT. (rient i amagant-se)
Be no es puta pero'l deixa. (se'n va)


ESCENA III
Reina sola

REINA Que una dóna del meu rango
s'abaixi de tal manera,
¡ay! tan sols per tu, don Pere
em trobo en aquest fandango.
¡Deu meu! tu sabs que soc pura
com la flor de les baladres,
i em roben aqueixes lladres
son amor que's ma ventura.


ESCENA IV
Reina i Pitarra

PIT. Aquí li porto la clau.

R. Dom-la (la prent) Escolta.

PIT. Digui.

R. Quan aquí tencada estigui
¿ningú ho sabrá?...

PIT. Si així hos plau...

R. Si ets callat ja'ts fet fortuna:
(amb misteri i magestad)
mes si ta conducta es porca
penjat demá d'una forca
et contemplará la lluna.
(Pitarra dona un salt de espant)
Jo pago al que'm dona gust
mes ¡ay del que m'abandona!

PIT. (ap.) I be Deu li fassi bona
(tornant a sa calma i indicant que no te senderi)

R. Que Deu protegeixi al just.


ESCENA V
Pitarra sol

PIT. Aixó de tancar-se amb clau...
ja s'ha tencat. No m'agrada
em sembla que eixa vetllada
no tindrem la festa em pau.
Jo pensaba... com que'm untes
xerraré de nit i día...
pot-se es de la policía
¡cony, m'ha fet moltes pregunte.
Si se hagués destapat un xic (pensant)
peró el vel... ¡Bah! al cul li pixo
jo... de tots modos be'n ixo
perque amb aixó ja soc ric. (trucan)
Sembla que avui hi ha despatx.
¿Qui demana? (va a obrir)

DON ESTEBE (dintre) Obra. (Pitarra obra i entran)


ESCENA VI
Piarra, D.Estebe i el Rei

D.ES. Ola! (entran)

REI Bona nit.

D.ES. ¿Que hi ha tabola?
s'hi hi ha gaire gent me'n vaig.

PIT. ¡Ca! no més són tres o quatre,
y se estant al menjador,
¿volen noies?

D.ES. Ara no.

PIT. Tindrieu el quarto del catre
.
D.ES. ¡No, carall! (enfadat)

PIT. Be, perdoneu.
¡Ay jo't fot! ¡El de la capa!
(Reparant amb lo Rei)

D.ES. (al Rei) Assentemt nos (ho fa)

PIT. Sempre's tapa.
(El Rei deu estar embosat hasta quel dialogo se lo indiqui)
aquí hi ha trampa. (tapant l'ou)

D.ES. Escolteu:
¿Heu sentit anomenar
Dª Aldonsa de Altafulla?

PIT. ¿La que ha brodat la casulla
pel Bisbe de Perpinyá?

D.ES. La mateixa.

PIT. Prou.

D.ES. Doncs, bueno.
¿Ja sabeu bé que vull dir?
La baronesa.

PIT. Si, ahí
em parlabam amb el sereno,
si havía menat el carro
ja quan vivía el séu avi.

D.ES. ¡Carall! qui'n home més sabi.

REI Ja ho crec, és l'autor del narro.

D.ES. Corrent, doncs: veieu depressa
aixó com s'ha de arreglá.
Ens a la volem tirá.

PIT. ¡An aquí! ¿A la baronesa?

D.ES. ¡Cony, i doncs!

PIT. ¡Que os torneu boig!

D.ES. ¡Jo! ¿perqué?

PIT. ¡Si ja és casada!

D.ES. Lo que jo sé es que fa goig.

PIT. ¡Carall! s'hin fa! es la senyora
més guapa de Montpeller.

D.ES. Doncs, l'has de dur.

PIT. No pot ser.

D.ES. Jo't fot i dintre mitja hora...

PIT. Pero com voleu que ho faci.

D.ES. Amb aixó. (li dona una bossa)

PIT. (suspesant-la) ¡Uy que calers, (molt admirat)
¡Oh, caralla! amb tants diners
ja no hi ha res que m'embrassi.

D.ES. Te'n vas cap al seu castell
y entras pel portal dels pins:
un cop ja sigas a dins
trobarás-ne un criat vell.
Demanes la baronesa
ella surt, tú no t'asustes:
aquí hi ha mil onses justes,
les hi fots.

PIT. Quina sorpresa.

D.ES. Si'n vol més dobla el valor.

PIT. Aixó son proves palpables.

D.ES. Si vol hasta les estables
del castell li omplirem d'or.
Si acás quedeu arreglats,
(Pit. es distreu gratant-se el nas)
oferint lo que te he dit
per fuixir aquesta nit
que s'avingui amb els criats.
Mes si veus que son perucs...

REI Home, cony, esteu pel cas
sempre esteu gratant-se'l nas.

PIT. Si hi tinc picó.

D.ES. Aixó son cucs;
Si els criats tinguessin por
vina aquí, ho dius al moment
y també't donarem gent.

PIT. Hi ha res mes?

D.ES. Sí, ara aixó (li dona una carta)
Si'ns aixís per nostres fins
tu no poguesis portarla
dius que del que vol cardarla
trobará el nom aquí dins.

PIT. (ap) Dona gust tractá amb gent fina.

D.ES. Y moxoni

PIT. Cá, a ningú.

D.ES. Endevant, aixó es per tú. (li dona una bossa)

PIT. Jo't fot aixó es una mina.

1 comentari:

captaire ha dit...

He transcrit el text tal qual de l'original, l'ortografia és la que és.
A mesura que pugui aniré afegint la resta de l'obra.

Bones fetes!