dimarts, 23 de desembre de 2008

DON PERE D'ARAGÓ O L'ENGENDRAMENT DE DON JAUME (Escenes VII-IX). (Serafí Pitarra)


ESCENA VII

Rey y D.Esteve

REY Punyeta ja m'ofegaba,
si no se'n va em desembosso.

D.ES. ¿Y a deban d'aquest bon mosso?
per só amb lo peu vos tocaba...

REY Embosat ja no hi vinch mes.

D.ES. Home, sí, sempre es prudent.

REY ¿Per que?

D.ES. Pel di de la gent.

REY ¡Cony de gent que'm dona res!
Un dia tinch de venir
amb lo manto y la corona.

D.ES. Si que la fariem bona.

REY Nos habem de divertí: (rient)
veurás quin dia de gresca
ni haurá per llogar cadires.

D.ES. ¡Home, no!

REY ¡De que t'admires
punyeta, ja'm fas la llesca.

D.ES. Es que sou massa tronera.
Ara amb donya Aldonsa...

REY ¿Qué es?

D.ES. ¡Carall! que amb aquests diners
ja ni ha per una galera.

REY Te tinch que fotre a remá
sempre em parles de pendons
galeres, armes, legions...

D.ES. Per aixó no s'hau d'enfadá.

REY En altres puestos just es
(aixó ho veuen els mes ases)
no pas en aquestes cases...

D.ES. Si no'ns veyem en lloc mes.

REY No hi fa res, no ho dius amb tino
hi ha companys que sempre riuen.

D.ES. Be, home, es que després diuen
que jo vos desencamino.

REY Deixau corre.

D.ES. Doncs, que corri.

REY Y que tal, que em dius d'aixó
¿hi caurá?

D.ES. Jo crec que no.

REY Encara que'l món s'ensorri. (enfadat)

D.ES. Pel diner quasi no ho crec
perque com ella ja es rica.

REY Pero si l'orgull li pica...

D.ES. Si res espero d'a xó ho crec;
pero si fos ben honrada
aixó tampoc vos valdria.

REY ¡San Jordi i Santa Maria!
¡Jo't fot y quina burrada!
Si el fi del rey es amor
hasta s'ha deshonra halaga;
y al amor propi se'l paga
amb lo mateix deshonor.

D.ES. Aixó si.

REY Es una lley,
que fins ablandaria un roc,
¡Carall! ¿que't pensas que's poc
puguer dir se'm tira un rei?

D.ES. Ara hi penso, y DªEstrella,
que ja l'haveu olvidada.

REY No hi ha remei, borricada:
ni menos ja penso amb ella.
Fuig l'amor dels calaveres
amb una nit com sol neixa.

D.ES. Aixís van desapareixa
els pixadors d'en Figuera.

REY Mira, ara en quintze dies,
DªEstrella, DªAurora,
DªInés, lo planxadora
y les putes que tu'm tries.
Lo que's jo no les molesto
fot-li pic y estigui bona.

D.ES. Si cambieu vos més de dóna
que les faroles de puesto.
(Es posa a fer boles del nas)
Carall quin cor més elástic
¿y després las deixeu solas?

REY Home, cony, no fotis boles,
no hi ha res que'm foti més fástic.

D.ES. Pero, y la Reina, senyor,
la reina que os ama tant
que plora sempre d'espant
creyent perdut vostre amor.
Si olvideu vostres promeses
vostres pobles que han de dir?

REY Cony de Reina, sempre així:
¡Per sant Jordi que ja'm peses!
¡Que'm enprenya! ¡Que's lo que té!
¿No li vaig dá una corona
lo dia que en Barcelona
la varen fer ma muller?
¿No es ja Reina? Perque em fot.
¿Que mes ambició demana
que aixi plora y es desgana?
¿Que li falta?

D.ES. Un bon pixot.

REY Ja li vaig dar el meu també.

D.ES. Ella que ja no'l te diu.

REY Pero ja sab el motiu
sinó que't digui el perque.

D.ES. Y bé... olvideu tot aixó
y vaixa torneu amic...

REY A carall, cuan jó ho dic.

D.ES. Feu-ho per mi, home.

REY No.

D.ES. Per Aragó (suplicant)

REY Per ningú.

D.ES. Per sas engusties desfetes.

REY Aneusen á fer punyetes
Aragó, la reina y tú. (se'n va enfadat)


ESCENA VIII
Don Esteve, luego Bertier

D:ES. ¡Ay jo't fot! quin res mes gat (trucan)
crec que trucan?

BER. (dins) Obra, tú.

D.ES. Jo no soc criat de ningú.

BER. Vaja, home, obra aviat.

D.ES. (cridan) Pitarra, trucan.
BER. Que no obras!


D.ES. Vaja, cony, obriré jo. (obrint)

BER. (entran) ¡Carall, noy, que'ts bacó.

D.ES. Home, aixó si que's de sobra.

BER. ¡Ay, dispenseu! Jo'm pensaba
que erau el culé del port.

D.ES. Bueno, gracies pel favor.

BER. Es que de fora ho semblava
perque la veu es igual,
y com que'll es molt de gresca
molt sobint em fa la llesca
fent-me esperá.

D.ES. ¡L'animal!

BER. (ap.mirant-sel) ¡Ay, ay! pot-se si que's ell.

D.ES. (ap) ¡Que mira aquest carallot!

BER. (ap) Un jove moll d'ulls, guapot.

D.ES. (ap) ¡Que'n tens de llana al clatell!

BER. (ap) Vamos, es ell, no hi ha dubte...
Va, va, alante. (alt) Dispenseu,
¿voleu dir-me com vos dieu?

D.ES. Cony, ¿per qué?...

BER. Ja veig que os sobta
que sigui tan tafaner;
pero busco aquí un subjecte
que te aqueix mateix defecte,
y fora fácil...

D.ES. Ha!! bé!!
Jo'm dich Esteve Gatuelles.

BER. Vamos, el mateix, ¡carall!
que me'n heu dat de treball
per buscarvos, ni cent velles
han xarrat més en mig any,
com jo ara aquí amb una estona
buscanvos; á Barcelona
ja os havia vist.

D.ES. No es estrany,
com que sempre estich allí.
Pero, vaixa, ¿qué voleu?

BER. Asenteu-vos hi ho sabreu.

D.ES. Com vos vulgueu.

BER. Donchs així. (quedan drets)
Jo soch Elías Bertier
cónsul d'aquesta ciutat
y pel consell enviat
a parlar amb vos d'un secret.
Veig que tal ordre es mol rara,
mes compliro es cosa meva.

D.ES. (ap) Quina pudó fot de seba,
¡cony no si pot tení la cara!

BER. Així es, que cansat de rutes,
per trobaus vaig demanar,
hi em van dí: si'l vos trobar
cafés o cases de putes.

D.ES. Sí, home, y donchs que farem,
aquí un passa un ratet.

BER. Y sempre amb lo Rey.

D.ES. Es net.

BER. ¡Si es veyés el mal que feu!

D.ES. Y vos no deveu venir,
prou que's veu, vaya una pessa!

BER. Jo, may.

D.ES. Y donchs la franquesa
de quan he vingut a obrir?

BER. Jo os diré; com ve aquell jove
que hi dit tot just fa un instant,
jo pujo de tant en tant.

D.ES. Y cardeu cony! cosa nova

BER. Jo dono... en... aixó no...
com que'l minyó es tan guapet,
y te'l cul tan redonet...

D.ES. Si, deu pel cul?

BER. ¡Ah! ¡aixó!

D.ES. ¡Carall, quina cotchinada!

BER. Vos m'insulteu...

D.ES. Es que's just.

BER. Home, cada hú te'l seu gust.

D.ES. Pero es porch.

BER. Si a mí m'agrada,
que cony neu de fotre vos?

D.ES. Bé, res, res, deixemo corre.

BER. Y donchs aneu a la porra!

D.ES. ¡Cony d'home que's esquerós!
y bé, acabem; ¿no veníau
a parlá amb mi d'un secret?

BER. Home, espereu un xiquet.

D.ES. Vaja, dieu, ¿qué volieu?

BER. ¿Sabeu que DªMaría
(nostra reina molt amada)
no ha tingut des que's casada
ni un sol moment d'alegría.
Pasat la primera nit
no ha dormit més amb lo rey
y com sent d'amor la lley,
plora son cor afligit.
Mes en va, ni el rey la mira
ni com ans li tira flors,
ni li diu coses de amors...
parlan clá, no se la tira.

D.ES. Prou que ho sé.

BER. Tot Montpeller,
ho sab també; y per só diu
que saben vos lo motiu,
ho feu al consell saber.
Espliqueu vos desseguida:
¿a que be fredó tan rara? (estarnuda il mulla)

D.ES. ¡Home, cony, gireu la cara,
aixó ja passa de mida!

BER. Carall, que sou delicat.

D.ES. Home, jo't fot, si'm feu ascos.

BER. Ja'm esteu rompent els cascos:
vaija, responeu aviat.

D.ES. ¿De qué deyam?

BER. Del perqué
el rey no estima a la reyna.

D.ES. Si que amigo em dareu feyna,
pero,¡bah! vos ho diré.
Quan se va casar lo rey,
em va dir, están amb mi sol:
"noy, avuy rompo un pinyol
perque ella el te sens remey"
Pero mecago amb el món!
van al llit, li fot la pessa,
y li va entrar mes depressa
que una carta en el busón.
Així es que el Rey cremat
de haver trobat gat per llebra,
no'n vol saber res.

BER. La febra
de'ls celos l'ha exasperat;
hi ha cors mes durs que rochs.
Y los suspirs que ella llensa,
no'l conmohuen?

D.ES. Cá, ni hi pensa.

BER. Ni los plors?

D.ES. No s'enten de brochs.

BER. Si ha patit, pobra, Deu meu!
Si ha plorat la desgraciada!
te la cara mes mullada
que'l carreró del correu.
Y vos sent son favorito
no podríau...?

D.ES. Tots si estrellan,
bon Jan, pero en parlán d'ella,
carall! ja no toca pito.

BER. Pobre Reyna!

D.ES. Oh, carall!
es que també el Rey te rahó.

BER. Podeu estar cert que no.

D.ES. No m dará cap treball
probarvos; mireu, el Rey
te un nap tan descomunal,
que si ell fot, ha de fer mal
a qualsevol sen's remey.
Si a una que ja ha fotut,
li esllanega el cony amb l'eyna
¿qué hauria fet amb la Reyna
si hagués el virgo tingut?

BER. Bé es verdaderament,
si fos com vos heu contat,
pero cá!

D.ES. Home, es veritat:
ara parlan francament,
pero que quedi entre'ls dos.

BER. ¿Qué som nens? de prime'm mori.

D.ES. ¿Voleu veure el seu simbori?...
un mánich d'espulsadors.

BER. Carall quin glop de vianda.

D.ES. Prou ni ha un tip.

BER. ¡Gran punyetero!

D.ES. ¿Y els collons? Jo no exagero...
con dos formatges de Olanda.
Ja veyeu que a una noya
li ha de fer fé cada crit...

BER. Donchs apesar del que hau dit.,
la Reina es pura.

D.ES. ¡Tramoya!

BER. Vos dich que jo n'estich cert.

D.ES. ¡De que?

BER. De que es pura.

D.ES. ¡Cá!

BER. Vaya, ¿qué hi voleu jugá?

D.ES. Jo res (que qui juga pert)

BER. Tan mateix sou ben cap vert:
justament jo vinch aquí,
per que'l que direm tots dos,
an el Rey ho digueu vos,
y amb la Reyna el feu uni.
Si jo os ho provés, digueu,
¿ho creuríau?

D.ES. Així encara.

BER. Donchs escolteu-me ve ara,
y ho sabreu clá.

D.ES. Comenceu.

BER. Un dia que feya sol,
quan la Reyna era molt xica
va anar a paseijá una mica
amb no sé qui...

D.ES. Bé, amb qualsevol.

BER. En sent al carré dels Monjus
com que Montpeller es tan brut,
que no hi ha un carré aixut,
aquell era plé de tronxus.
Ningú va pensá amb aixó,
la nena endavant seguía
y al mig del carré hi havia
una escorcha de meló.
Com que ella anaba distreta
hi posa el peu y rellisca.
Cau a sobre un mun de xisca
y se'm pastifa...

D.ES. ¡Pobreta!

BER. Encara aixó es el de menos
per que la merda s'esborra;
un cop a terra, y van corra
un alcalde y dos serenos:
l'ansan, la treuhen del fang
li miren el cul dos dames
que anaban rejan de sang.

D.ES. El final ja es cosa bona.

BER. Va ser que amb la relliscada
cayent tota asxerrancada
se li va esqueixá la xona.

D.ES. (rient) Si que l'heu fotuda grossa.

BER. Que'n sou de tifa, veyeu:
¡qué va que ja no ho creyeu?

D.ES. ¡Carall! si l'heudit tan horrorosa.

BER. Pregunteho a la Marquesa
y al conde de Perpinyá

D.ES. Prou, si crech que va passá
entre tot Sants y Manresa;
¿y amb aixó em voleu fer creure
que ella va perdre'l fil?

BER. ¿Y donchs com? Ni ha mes de mil
que'ls ha suc-suit.

D.ES. Feu-mo veure.

BER. Aixó ray; la Concepció;
una que está prop de casa.

D.ES. Home, cony, no'm feu tan asa

BER. Jo't fot, sou emprenyadó.
Y si hos digués que'l concell
al moment que va suc-suhí,
va fer firmá un acta allí
de que ho havia vist ell.

D.ES. ¡Qué heu de dir!

BER. Y que guardada
tal acta va fer que estés
per si lo Rey se queixés
al veure-la desvirgada?

D.ES. Vamos, donchs, que jo no ho crech

BER. Donchs bueno, aquí la teniu (li dona un plec)

D.ES. ¿Qué dieu? (llegin admirat)

BER. Veyeu lo que diu.
(ap) ¡A cony, quan ha vist lo plech!

D.ES. Amigo, veig que's veritat.

BER. "Veig que's veritat" ¿donchs que os deya?

D.ES. Carall, la veritat no ho creya.

BER. Donchs ja veyeu com ha estat.

D.ES. ¡Oh,carall, es que mi paro
y encara no m'ensé avení.

BER. Home, no sigueu així

D.ES. Bé, no, vu'l dir jo que's raro.

BER. Veureu les firmes desota,
els consuls, el president...

D.ES. Sí, sí, tot está corrent
ja's veu que no hi ha patota.

BER. Ja veyeu, donchs, que la Reyna
(encara que sen's pinyol)
era pura com un sol
quan el Rey li va entrar l'eyna.

D.ES. Aixís veu.

BER. Així dels dos
es veu que l'injust es ell;
y demana lo consell
si per aixó pot contar amb vos.

D.ES. Si quan la veya culpable
volía ja que s juntesin,
ara que's pura que ho fesin
fora'l meu goig

BER. ¡Cony, que amable!
Donchs llegiu eix pergamí,
que's el plan que'l consell te.
(despres de llegir un rato)

D.ES. Be, home, em sembla molt bé.

BER. Seguiu (trucan)

D.ES. Trucan.

BER. Vaig a obrir.


ESCENA IX
Dits y Pitarra

PIT. Ja hi tornat

BER. Sí... no crideu

PIT. No ho vol fe de cap manera:
que's tosuda, punyetera!

BER. Home vos dich que calleu (cridant)
No veyeu que aquí es llegeix.

PIT. ¡Ah! no havia reparat.

D.ES. (a Ber.) Bé!

BER. ¿Qué hi dieu?

D.ES. Molt ben pensat.

BER. ¿Hi ho farem?

D.ES. Avuy mateix.

BER. (a Pit.) Vaya, donchs, ara xarreu

D.ES. ¡Ola! ets tú

PIT. Sí, vinch d'allí...

D.ES. Y et deu haber dit que sí...

PIT. Que no, y que no ho lograreu

D.ES. Donchs millor.

PIT. Millor, perqué?

D.ES. Perque ja no la volem

PIT. La's en fot sin's entenem

BER. Vos no'n heu de fotre res.

D.ES. ¿No esteu pagat?

PIT. Bueno, si.

D.ES. Donchs fiqueus la llengua al cul.

PIT. ¡Ay cony d'home!

BER. Ay gandul,
teniu compte a parlá aquí.

PIT. Que os penseu que jo m'espanto.

D.ES. Calla.

BER. Mira...

D.ES. Fot-li cosa.

PIT. Callem y guardem la bossa
que no'm fotes un mal tanto

D.ES. ¿Vols guanyá mes cuartos?

PIT. Bé.

D.ES. Donchs an aquell que ve ab mí
li dius que t'ha dit que sí
la baronesa

PIT. Perqué?

D.ES. Ja hi tornas?

BER. No ni ha y no'n raja.

PIT. Ah, bé, bé, re, re; corrent
que'm ha dit que sí al moment
li diré

D.ES. Així, home.

BER. Vaija...
tot vos ho han d'engargallá.

D.ES. Que sápigas fer el papé.

PIT. Oh, prou, prou, ja'l faré bé
veureu com s'ho pensará.

D.ES. Corrent, donchs; ja estem entesos

PIT. Recordeus que'm heu promés
que'm dariau mes calers.

D.ES. Home, sí, ja están promesos.

BER. Ara comprench tot aixó;
veig que arregleu be la cosa.

D.ES. Sí, home.

PIT. Jo dech fer nosa.

BER. Sí, vesten.

D.ES. Encara no:
Oh, vos aneu molt depresa
y cal anar amb paciencia

(Veu dintre) ¡Misericordia!¡Asistencia!

BER. Que's aixó?

D.ES. Que's?

PIT. Que pot ser?

(veu dintre) ¡M'arrencan els pels!

BER. ¡Carall!

PIT. ¡Si que l'he fotuda grosa!
la Sirena;¡pobra mossa!

D.ES. Y donch, que te algún treball?

PIT. (ap) A la cuenta s'ha quedad
tancada amb aquella dóna.

BER. Que deu ser?

PIT. ¡Li feta bona!
com diantre no hi he pensat?

(veu dintre) ¡Asistencia!

BER. Vaija, obriu

PIT. No puch

D.ES. Obra depressa.