T'ODIO, AMOR MEU (fragment) (espectacle de Dagoll Dagom basat en els relats de Dorothy Parker)

SISSI: Com et trobes?
AMIC: Fatal.
SISSI: Vols prendre una copa?
AMIC: Amb la ressaca que tinc? No, gràcies. No vull tornar a beure en tota la meva vida. Escolta, diga'm una cosa. Vaig estar molt malament ahir a la nit?
SISSI: No. Tothom havia begut molt.
AMIC: Estan enfadats amb mi?
SiSSI: No ho crec. Estaves molt divertit. En Jim es va enfadar una mica amb tu, però els altres el vam poder subjectar i no va passar res. Quasi ningú se'n va adonar.
AMIC: En Jim voli pegar-me? Què li vaig fer?
SISSI: No res. Ja saps que en Jim es posa molt tonto quan algú li fa carícies a la Lia...
AMIC: Vaig acariciar la Lia? Digue'm la veritat.
SISSI: Estaves fent broma. Ella ho va trobar molt divertit. S'ho estava passant la mar de bé. I només es va enfadar una mica quan li vas tirar la salsa dels musclos per l'escot.
AMIC: Déu meu! La salsa dels musclos per l'escot? I ara què faré...?
SISSI: No res. Envia-li un ram de flors.
AMIC: I vaig fer algun altre numeret durant el sopar?
SISSI: Et vas portar perfectament. Tothom estava encantat amb tu. El maître estava una mica preocupat perquè no paraves de cantar i va dir que li tancarien el local per culpa teva... però no era res personal. I tu no vas parar de cantar en tota la nit.
AMIC: O sigui que vaig cantar...? Vaja,vaja, devia ser deliciós...
SISSI: No vasparar. Vàrem intentar fer-te callar un moment perquè mengessis alguna cosa però no hi va haver manera. Va ser divertidíssim.
AMIC: No vaig menjar res?
SISSI: Res de res. Cada cop que el cambrer portava un plat nou el refusaves dient que era el teu germà petit que havia estat raptat quan éreu nens. El cambrer reia molt.
AMIC: I què més vaig fer?
SISSI: Poca cosa més. Li vas agafar molta mania a un vellet de cabells blancs que estava sopant en una altra taula perquè deies que no t'agradava la corbata que duia. Et vas entestar a dir-li-ho personalment però et vàrem poder treure d'allí abans que aquell senyor avisés la policia.
AMIC: I vaig sortir pel meu propi peu?
SISSI: És clar que sí! Estaves perfectament. Llàstima que rellisquessis a la vorera.
AMIC: O sigui que vaig caure? Això explica per què em fa tant mal el... I què més vaig fer?
SISSI: Vinga, vinga... No diguis que no te'n recordes. Després de la caiguda et vas posar molt seriós. Mai no t'havia vist així. No recordes tot el que em vas dir? Si em dius que no recordes totes les coses que em vas dir en el taxi no ho podré suportar. Per favor, diga'm que ho recordes tot. Seria horrible que ho haguessis oblidat. Em moriria.
AMIC: Ah, sí, al taxi. Sí que me'n recordo. Un viatge força llarg, oi?
SISSI: No sé quantes voltes vàrem donar al parc. Com brillaven els arbres a la llum de la lluna i em vas dir que fins aquell moment no havies sabut que tenies ànima. No paraves de cantar... recordes?
AMIC: Sí. Sí que vaig dir això. Jo sóc així.
SISSI: Vas dir unes coses tan maques... Jo no tenia ni idea del que senties per mi... i mai no havia gosta dir-te el que jo sento per tu... I de sobte, ahir, al taxi... amor meu, crec que aquest viatge en taxi ha estat el més important que ens ha passat en les nostres vides.
AMIC: Sí. Jo també ho crec.
SISSI: Serem tan feliços... Estic desitjant de dir-ho a tothom. Però no ho sé... Segons com és més dolç guardar-ho per nosaltres dos.
AMIC: Sí, crec que això seria el millor.
SISSI: No és molt maco?
AMIC: Sí, és preciós.
SISSI: És una meravella.
AMIC: Escolta. Et sap greu si prenc una copa? Com a medecina, saps? No penso tornar a beure durant tota la meva vida però és que ara em sento a punt d'una aturada cardíaca.
SISSI: T'anirà molt bé, pobret. Et prepararé un whisky amb soda.
AMIC: Sincerament, no entenc com encara pots dirigir-me la paraula després de totes les bestieses que vaig dir la nit passada. Hauries de fer-me fora.
SISSI: No siguis idiota. Et penses que et deixaré escapar? Et vas portar perfectament.
AMIC: Què he fet, Déu meu? Què he fet?