diumenge, 24 de maig de 2009

PARTICIPACIÓ 108è JOC LITERARI

Com cada mes, en Jesús M. Tibau ens proposa en el seu blog el concurs literari creatiu en el que s'ha d'escriure un relat curt basant-se en una imatge.

Aquesta és la imatge d'aquest mes:



I aquest el meu relat:

Fart de ser sempre el secundari, la paciència d’en Sanxo havia arribat al límit. El seu senyor, un boig, un sonat, un tocat de l’ala s’enduia tots els mèrits i era el protagonista indiscutible de la novel·la, el títol de la qual només l’anomenava a ell. En Sanxo quedava en un discret segon pla quan en canvi representava el seny en la vida del seu amo. La saviesa popular, els moments més divertits, els més tendres, els més deliciosos eren protagonitzats pel fidel escuder, però tota la glòria se l’enduia Don Quijote.

Aprofitant que els senyors de la casa havien sortit, en Sanxo es decidí a executar la venjança, i amb una lleugera empenta (car la figura del seu amo sempre estava per davant d’ell) va fer caure en Quijote de la prestatgeria. Sense cap ombra de penediment, va començar a gaudir de la seva alliberació.

Quan arribà la mestressa de la casa recollí sorpresa els fragments de la figura esmicolada, es mirà el cofoi escuder i es preguntà: “I ara què en faig d’aquest? En Sanxo sense en Quijote no és ningú” I llançà la figura a les escombraries juntament amb els bocins de l’amo.





5 comentaris:

Kudifamily ha dit...

Molt bo el relat! Molt!
M'ha encantat.
Una victòria molt curta i una lliçó agredolça pel pobre Sanxo...

P-CFACSBC2V ha dit...

Ai, aquest Sanxo… L'etern segon, el primer dels perdedors.

Molt bo, el relat, sens dubte!

rebaixes ha dit...

En altres àmbits, si cau el primer, el segon correcuita... Que és el que pensava el Sanxo.
Tenia un poder per el seu damunt... Llàstima, Antob.

Els del PiT ha dit...

Doncs li sortí malament la jugada a l'escuder...

Assumpta ha dit...

Ostres!!!

Com molt bé diu la saviesa popular "què poc dura l'alegria a casa del pobre!"