dimarts, 2 de juny de 2009

ELS TRES PORQUETS (políticament correctes) (James Finn Garner)

Hi havia una vegada tres porquets que vivien junts en harmonia i respecte mutu amb l'entorn que els envoltava. Utilitzant materials propis de la zona, es van construir cadascú una casa preciosa. Un porquet se la va construir de palla, un altra de fusta i el darrer de totxos fabricats a base de fems, fang i còdols i posteriorment cuits en un petit forn. A l'acabar, els tres porquets es va sentir satisfets de la seva feina i van seguir vivint en pau i independència.

Però la seva idíl·lica existència no va trigar a ser destorbada. Un dia, va passar per allà un llop enorme amb idees expansionistes. Al veure els porquets es va sentir afamat, tant des del punt de vista físic com ideològic. Quan els porquets van veure el llop, es van refugiar a la casa de palla. El llop va córrer cap allà i va trucar la porta cridant:

- Porquets, porquets, deixeu-me entrar!

Però els porquets van respondre:

- Les teves tàctiques de pillatge no et serviran per espantar uns porquets obstinats en la defensa de la seva llar i la seva cultura.

Però el llop es negava a renunciar al què ell considerava el seu destí ineludible. Per tant, va bufar i bufar fins que va tombar la casa de palla. Els porquets, aterrits, van córrer cap a la casa de fusta amb el llop empaitant-los. El solar on hi havia hagut la casa de palla fou adquirit per altres llops per organitzar una plantació bananera.

A l'arribar a la casa de fusta, el llop tornà a trucar la porta cridant:

- Porquets, porquets, deixeu-me entrar!

Però els porquets li van respondre:

- Vés a pastar fang, maleït tirà carnívor imperialista!

Quan va sentir això, el llop rigué condescendentment. Va pensar: "Quina llàstima que hagin de desaparèixer, però no es pot interrompre l'avanç del progrés.

A continuació, va bufar i bufar fins tombar la casa de fusta. Els porquets van fugir cap a la casa de totxos perseguits novament pel llop. Al solar que havien ocupat la casa de fusta hi van anar altres llops i hi fundaren una urbanització d'esbarjo, dissenyant cada casa com una reconstrucció en fibra de vidre de l'antiga caseta de fusta i instal·lant botigues de records típics de la localitat, clubs de submarinisme i aquaris.

El llop va arribar a la casa de totxos i una vegada més, va començar a trucar la porta cridant:

- Porquets, porquets, deixeu-me entrar!

Aquesta vegada, i per tota resposta, els porquets van entonar càntics de solidaritat i escrivint una carta de protesta a les Nacions Unides.

Arribant a aquest punt, el llop començava a estar fart de la tossuderia dels porquets en la seva negativa de contemplar la situació des d'una perspectiva carnívora, i va bufar i bufar i tornà a bufar fins que, de sobte, s'agafà el pit amb les mans i va caure mort, fulminat per un infart provocat per l'excés d'aliments rics en greixos.

Els tres porquets van celebrar el triomf de la justícia i van ballar una breu dansa al voltant del seu cadàver. A continuació van decidir recuperar les seves terres. Van reunir un exèrcit de porquets que també s'havien vist expulsats de les seves propietats i amb la seva nova brigada porcina, van atacar la urbanització amb metralladores i llença-coets i exterminaren els cruels llops opressors, transmetent un missatge inequívoc a la resta del continent que no els molestessin mai més. A continuació, els porquets van fundar un model de democracia socialista amb educació gratuïta, sistema universal de seguretat social i habitatges assequibles per tothom.



Nota de l'autor: El llop d'aquest conte representa una imatge metafòrica. Cap llop real ha patit cap dany durant la redacció d'aquesta historia.


3 comentaris:

Kudifamily ha dit...

Genial!
M'has alegrat el dia (com sempre que et llegeixo!)
una abraçada

Vladimir Nabokoix ha dit...

http://fragmentsrobats.blogspot.com/2009/06/furt-num-10.html

moltes gràcies!

Els del PiT ha dit...

Caram, sort que has fet la nota final perquè ja patien els de la protectora de bèsties ;-)

Bona metàfora!