Entrades
ALUMNES 1 i 2 - Bon dia, senyor professor!
PROFESSOR - Mira que bé! ja tenim aquí la primera lliçó del dia. Quants anys teniu, vosaltres?
ALUMNE 1 - Divuit, senyor professor!
ALUMNE 2 - Disset, senyor professor!
PROFESSOR - I ja tan homes els dos! A veure, qui sap com es diu en grec "comediant"?
AL.1 - En grec?
PROF. - No, en àrab! No ho saps? I tu, ho saps tu?
AL.2 - Mmmmm... comediant? No me'n recordo.
PROF. - Ja, no te'n recordes. Això vol dir que abans ho sabies, no? però que ara no te'n recordes.
AL.2 - No senyor, no ho he sabut mai.
PROF. - D'aquesta manera s'ha de contestar: no-ho-sé! Jo us ho explicaré. "Comediant" en grec es diu "hypocrites". I perquè, hypocrites? A veure, tu, què fan els comediants?
AL.2 - Em sembla que... representen, no?
PROF. - Ah! Et sembla? no n'estàs segur? I per què representen els diem hipòcrites? Et sembla just dir hipòcrita a una persona que representa per professió? Si representa, està fent la seva feina, no podem dir-li hipòcrita. En canvi, a quina persona dius tu hipòcrita, a quina persona li dones tu el mateix nom que li donaven els grecs als comediants?
AL.1 - A alguna persona que fingeix, senyor professor.
PROF. - Correcte, una persona que fingeix! com un comediant, com un actor expert que representa un personatge, per exemple, un rei, mentre que ell només és un pobre home. I qui diu un rei, diu un altre paper qualsevol. Hi ha alguna cosa reprobable en això? No res, és una obligació en aquesta persona, és una professió. Però en quin moment això es converteix en una cosa reprobable? Quan la persona ja no és hipòcrita per obligació, sino que ho és per gust, per interès, per malícia, per costum, fins i tot per educació! Si, per educació també. Perquè educació, ser educat, vol dir precisament això: fingiment; ser per dins negre com els corbs i per fora blanc com els coloms, tenir en el cor la fel i a la boca la mel. El que feu vosaltres quan arribeu aquí i dieu "bon dia, senyor professor" en comptes de dir "vagi-se'n a pastar, senyor professor"!
AL.1 - Però, senyor professor... perdoni, nosaltres...
AL.2 - Vol dir que li hem de dir "vagi-se'n a pastar", senyor professor?
PROF. - Ho preferiria, si. Ho preferiria, us ho asseguro. I si no és millor no dir res, deixar-ho estar.
AL.1 - Ja... i si no li diguéssim res, vostè diria de nosaltres "que mal educats"!
PROF. - Exacte! Perquè ser ben educats ens obliga a desitjar bon dia a persones a qui amb molt de gust engegariem a pastar fang. És a dir, que ser ben educats ens obliga a fingir, a fer el mateix que fan els comediants, a ser hipòcrites. Quod erat demostrandum.
PROFESSOR - Mira que bé! ja tenim aquí la primera lliçó del dia. Quants anys teniu, vosaltres?
ALUMNE 1 - Divuit, senyor professor!
ALUMNE 2 - Disset, senyor professor!
PROFESSOR - I ja tan homes els dos! A veure, qui sap com es diu en grec "comediant"?
AL.1 - En grec?
PROF. - No, en àrab! No ho saps? I tu, ho saps tu?
AL.2 - Mmmmm... comediant? No me'n recordo.
PROF. - Ja, no te'n recordes. Això vol dir que abans ho sabies, no? però que ara no te'n recordes.
AL.2 - No senyor, no ho he sabut mai.
PROF. - D'aquesta manera s'ha de contestar: no-ho-sé! Jo us ho explicaré. "Comediant" en grec es diu "hypocrites". I perquè, hypocrites? A veure, tu, què fan els comediants?
AL.2 - Em sembla que... representen, no?
PROF. - Ah! Et sembla? no n'estàs segur? I per què representen els diem hipòcrites? Et sembla just dir hipòcrita a una persona que representa per professió? Si representa, està fent la seva feina, no podem dir-li hipòcrita. En canvi, a quina persona dius tu hipòcrita, a quina persona li dones tu el mateix nom que li donaven els grecs als comediants?
AL.1 - A alguna persona que fingeix, senyor professor.
PROF. - Correcte, una persona que fingeix! com un comediant, com un actor expert que representa un personatge, per exemple, un rei, mentre que ell només és un pobre home. I qui diu un rei, diu un altre paper qualsevol. Hi ha alguna cosa reprobable en això? No res, és una obligació en aquesta persona, és una professió. Però en quin moment això es converteix en una cosa reprobable? Quan la persona ja no és hipòcrita per obligació, sino que ho és per gust, per interès, per malícia, per costum, fins i tot per educació! Si, per educació també. Perquè educació, ser educat, vol dir precisament això: fingiment; ser per dins negre com els corbs i per fora blanc com els coloms, tenir en el cor la fel i a la boca la mel. El que feu vosaltres quan arribeu aquí i dieu "bon dia, senyor professor" en comptes de dir "vagi-se'n a pastar, senyor professor"!
AL.1 - Però, senyor professor... perdoni, nosaltres...
AL.2 - Vol dir que li hem de dir "vagi-se'n a pastar", senyor professor?
PROF. - Ho preferiria, si. Ho preferiria, us ho asseguro. I si no és millor no dir res, deixar-ho estar.
AL.1 - Ja... i si no li diguéssim res, vostè diria de nosaltres "que mal educats"!
PROF. - Exacte! Perquè ser ben educats ens obliga a desitjar bon dia a persones a qui amb molt de gust engegariem a pastar fang. És a dir, que ser ben educats ens obliga a fingir, a fer el mateix que fan els comediants, a ser hipòcrites. Quod erat demostrandum.
8 comentaris:
Pirandello... que bó!
Has llegit Ítalo Calvino? Te'l recomano... molt sarcàstic també.
Una abraçada!
Doncs, francament, no en sé res d'ell. Em recomanes alguna obra en concret? Moltes gracies.
Una forta abraçada!
Certament (i sense hipocresia) és tota una lliçó aquesta...
Noi, m'ha vingut gana només de veure la foto de capçalera i no ho dic per dir, eh?
;-)
"Il barone rampante" (El baró rampant), és fàcil de llegir. Forma part d'una trilogia que es pot llegir solta, "I nostri antenati" (Els nostres avantpassats).
(a mi també m'obre la gana la capçalera del teu blog, hehe)
Jo d'en Calvino recomanaria "Les cosmicòmiques", però també em va entusiasmar, ja fa anys, "El cavaller inexistent".
Per cert, gran mestre en Pirandello! Jo el vaig descobrir amb la genial novel·la "Un, cap i cent mil" (títol traduït amb el meu italià inexistent, la novel·la la vaig llegir en castellà), però tinc especial debilitat per "Sis personatges en busca d'autor".
Els professors cada cop estan pitjor, com han d'estar els alumnes...
Els del PiT: és que on hi hagi una bona coca de recapte, que s'apartin les pizzes...
Kudi i Valero: moltes gracies! Ja m'heu donat feina per uns dies!
Tumateixa: em temo que els professors cada dia estan pitjor per culpa d'aguantar uns alumnes que cada dia estan pitjor...
Publica un comentari a l'entrada