LA CANTANT CALBA -fragment- (Eugène Ionesco)

SR.SMITH (llegint el diari) - Ja ho veus, diu que Bobby Watson és mort.

SRA.SMITH - Ai, pobre! I quan s'ha mort?

SR.SMITH - Per què fas aquest posat de parada, ara? Prou que ho saps. Fa deu anys que és mort. Recorda-te'n, vaig anar a l'enterrament ara fa un any i mig.

SRA.SMITH - Si, ja me'n recordo: me n'he recordat de seguida. I no comprenc com tu mateix t'has quedat tan parat de veure que ho duia el diari.

SR.SMITH - No ho duu pas el diari. Ja fa tres anys que ho va dur. Me n'he recordat per associació d'idees.

SRA. SMITH - Quina llàstima! Tan bé que es conservava!

SR.SMITH - Era el cadàver més bonic de la Gran Bretanya! No semblava pas que tingués els anys que tenia. Pobre Bobby, feia quatre anys que era mort i encara era calent. Un veritable cadàver vivent. Que n'era d'alegre!

SRA.SMITH - La pobra Bobby!

SR.SMITH - Vols dir EL pobre Bobby!

SRA.SMITH - No, pensava en la seva muller. Es deia com ell, Bobby, Bobby Watson. Com que es deien igual, no els podies mai distingir l'un de l'altre quan anaven plegats. Només un cop mort ell, s'ha pogut saber de debò qui era l'un i qui era l'altre. Tanmateix, avui encara hi ha gent que la prenen pel mort i li donen el condol. La coneixes, tu?

SR.SMITH - Només l'he vista una vegada, per casualitat, a l'enterrament de Bobby.

SRA.SMITH - Jo no l'he vista mai. Es bonica?

SR.SMITH - Té la fesomia amb les faccions regulars, però no es pot dir que sigui bonica. És massa alta i massa forta. No té les faccions de la fesomia regulars, però es pot dir que és molt bonica. És una mica massa menuda i massa prima. És professor de cant.

SRA.SMITH - I quan pensen casar-se?

SR.SMITH - La primavera que vé, a tot estirar.

SRA.SMITH - Haurem d'anar al casament.

SR.SMITH - Els haurem de fer un regal de noces. Què els regalarem?

SRA.SMITH - Per què no els regalem una d'aquelles set safates de plata que ens van regalar pel nostre casament i que no ens han servit mai per res?
És ben trist d'haver-se quedat vídua tan jove.

SR.SMITH - Sortosament, no han tingut fills.

SRA.SMITH - Només els hauria faltat això! Fills! Pobra dona, què n'hauria fet?

SR.SMITH - Encara és jove i ben bé es pot tornar a casar. Li està bé el dol!

SRA.SMITH - I qui s'ocuparà dels fills. Ja saps que tenen un nen i una nena. Com es diuen?

SR.SMITH - Bobby i Bobby, com els seus pares. L'oncle de Bobby Watson, el vell Bobby Watson, és ric i s'estima el nen. Ben bé es podria encarregar de l'educació de Bobby.

SRA.SMITH - Fóra molt natural. I la tia de Bobby Watson, la vella Bobby Watson, podria també encarregar-se ben bé de l'educació de Bobby Watson, la filla de Bobby Watson. Així la mamà de Bobby Watson, Bobby, es podria tornar a casar. Té algú reüllat?

SR.SMITH - Si, un cosí de Bobby Watson.

SRA.SMITH - Qui? Bobby Watson?

SR.SMITH - De quin Bobby Watson parles, ara?

SRA.SMITH - De Bobby Watson, el fill del vell Bobby Watson, l'altre oncle, el mort.

SR.SMITH - No, no és aquest, és un altre! És Bobby Watson, el fill de la vella Bobby Watson, la tia de Bobby Watson, el mort.

SRA.SMITH - Volls dir Bobby Watso, el viatjant?

SR.SMITH - Tots els Bobby Watson són viatjants.

SRA.SMITH - Quin ofici més dur! I, tanmateix, s'hi fan bons negocis.

SR.SMITH - Si, quan no hi ha competència.

SRA.SMITH - I quan no n'hi ha de competència?

SR.SMITH - Els dimarts, els dijous i els dimarts.

SRA.SMITH - Ah, ja! tres dies cada setmana. I què fa Bobby Watson aquests tres dies?

SR.SMITH - Reposa, dorm.

SRA.SMITH - I per què no treballa aquests tres dies si no hi ha competència?

SR.SMITH - No ho puc pas saber tot, jo! I tampoc no puc respondre a totes les teves preguntes idiotes!

SRA.SMITH - Ho dius per humiliar-me?

SR.SMITH - Ja ho saps prou que no.

SRA.SMITH - Tots els homes sou iguals! Us esteu tot el dia estirats, amb el cigarret a la boca, o us empolveu i us empastifeu els llavis cinquanta vegades si és que no beveu tot el dia sense parar.

SR.SMITH - I què diries tu si veiessis els homes fent com les dones, fumant tot el dia, empolvant-se, pintant-se els llavis i bevent whisky?

SRA.SMITH - Per mi si que...! Però si ho dius per fer-me la llesca, ja saps que no m'agraden aquesta mena de bromes!

SR.SMITH - Oh, el meu pollastret rostit, per què treus focs pels queixals, ara? Prou saps que tot això ho dic per riure.
Quin parell de vells enamorats ridículs que som! Apa, anem a fer nones.