dijous, 29 de gener de 2009

LA CROADA (Pere Quart)

Quan s'acosta l'hora
les àvies i els petits s'agemoleixen
al fons de les alcoves;
i al recambró de la higiene
donzelles sospiroses
s'emmirallen, malgrat tot, amb càlcul.

Però els barons -fixeu-vos-hi!-
s'alzinen com pollancres
vora la taula devastada;
surten al porxo,
escruten el cel, color de perla falsa.
Bròfecs com els herois en crisi,
abracen per damunt
la muller eixuta,
que temps ha malalteja.
(El gos lànguidament udola
abocat a l'eixida.)

I "Adéu!" criden tots
amb veu entera,
i alcen el braç a mitges,
secrets escèptics tal vegada,
però en l'extrem inexorables.

De dos en dos,
centenars i milers,
es llancen
a les desertes vies de la tarda.

Entre marcials i amotinats
avancen, corren
-escamots convergents,
centúries, legió-
impetuosos, emulant-se
en la carrera única
com assumits pel fat enorme
de les grans ofensives
o els grans èxodes.

Perillosament -oh sí,
que en l'aire sobreneda
un pensament de pluja-,
catòlics de debò,
croats unànimes,
com
un
sol
home,
van a l'estadi nou, van a l'estadi.

dissabte, 24 de gener de 2009

DINAR D'EMPRESA

De: Pepita López, Recursos Humans
A: Tots els empleats
Objecte: Festa de Nadal
Data: 1 de desembre

Us comunico amb molt de gust que la festa de Nadal de l'empresa tindrà lloc el 23 de desembre i començarà al migdia a la sala de banquets de la Rostisseria de'n Pere. El vi el posa la casa! Tindrem una petita banda que ens tocarà cançons nadalenques tradicionals (qui es vulgui apuntar a cantar serà benvingut) I no us sorpreneu si el gran cap apareix vestit de Santa Claus! El nostre cap aprofitarà l'ocasió per comunicar-nos una notícia important. L'arbre de Nadal l'encendrem a les 13:oo. L'intercanvi de regals entre els empleats es podrà fer a qualsevol hora; de totes maneres, els regals no haurien de costar més de 10€ perque això no es noti en la butxaca de ningú. La festa és solament pels empleats.
Feliç Nadal a tots i a les vostres famílies.
Pepita.

*************************

De: Pepita López, Recursos Humans
A: Tots els empleats
Objecte: Festa de Nadal (2)
Data: 2 de desembre

De cap manera el meu correu d'ahir volia excloure als nostres empleats jueus (sabem que ells no celebren el Nadal cristià). És més, reconeixem la importància del Hanukah que acostuma a coincidir normalment amb Nadal, encara que aquest any no. El millor serà que a partir d'ara parlem de la "festa de les vacances de Desembre". No hi haurà arbre de Nadal. No es cantaran cançons tradicionals nadalenques. Tindrem un altre tipus de música per amenitzar la vetllada.
Feliç Nadal a tots i a les vostres famílies.
Pepita.

*************************

De: Pepita López, Recursos Humans
A: Tots els empleats
Objecte: Festa de vacances de desembre (3)
Data: 3 de desembre

En referència a la nota que he rebut del membre d'Alcohòlics Anònims demanant taula on no es begui... s'ha oblidat de signar-la. Estaré encantada de poder satisfer aquesta petició, però si poso una nota a la taula que posi "només AAAA", ja no serà anònim... Com resoldre això? Algú em pot ajudar? Oblideu-vos de l'intercanvi de regals; no es permetrà cap intercanvi de regals perquè els membres del sindicat creuen que 10€ és massa diners i als executius els sembla una merda per a fer un regal en condicions.
NO ES PERMETRÀ INTERCANVI DE REGALS.
Pepita.

*************************

De: Pepita López, Recursos Humans
A: Tots els empleats
Objecte: Festa de vacances de desembre (4)
Dta: 7 de desembre

Quin grup tan variat que sóm! No tenia ni idea que el 20 de desmbre comença el mes musulmà del Ramadà que prohibeix menjar o beure mentre hi hagi llum de dia. Això complica molt la festa. Sóm conscients de com un menjar d'empresa en aquesta època de l'any pot ferir la sensibilitat dels nostres empleats musulmans. Potser la Rostisseria de'n Pere podrà esperar a servir els plats al final de la festa -els dies són tan curts en aquest època de l'any!- o també podriem fer paquetets de menjar per endur amb forma de cignes de paper de plata, creieu que funcionaria? Mentrestant us informo que ja he arreglat les coses perquè els membres de Grassos Anònims s'asseguin el més lluny possible del carretó de postres, i les dones embarassades prop dels lavabos. Els gais poden asseure's junts. Les lesbianes no han d'asseure's amb els gais, tindràn una taula per elles soles. També hi haurà centres de flors en la taula dels gais. Per a la persona que ha demanat venir transvestida, ho sentim però això no ha estat previst. Tindrem cadires amb coixins pels baixets. Es servirà menjar baix en calories per a aquelles persones que estàn a dieta. Lamentablement no podem controlar la quantitat de sal que s'utilitzarà per a cuinar, així que suggerim a les persones amb problemes d'hipertensió que els provin abans de mejar-se'ls. Hi haurà fruita fresca per als diabètics, el restaurant no pot oferir postres sense sucre. Ho sento! Se m'oblida alguna cosa?
Pepita.

*************************

De: Pepita López, Recursos Humans
A: Tots els empleats
Objecte: Festa de vacances de desembre (5)
Data: 8 de desembre

Bé, així que el 22 de desembre és el solstici d'hivern. I què espereu que faci? Les mesures antiincendi de la Rostisseria de'n Pere prohibeixen el ritu de la crema d'herbes aromàtiques per part dels nostres empleats adeptes al culte de la Mare Naturalesa, però intentarem donar-los una sorpresa llogant un xamàn que toqui el tambor ballant en cercles mentre la banda descansa. D'acord?
Pepita.

*************************

De: Pepita López, Recursos Humans
A: Tots els empleats
Objecte: Festa de vacances de desembre (6)
Data: 9 de desembre

Mireu, us juro que no feia referència a res sinistre quan vaig dir que el gran cap podria "aparèixer vestit de Santa Claus". Fins i tot, encara que l'anagrama de "Santa" doni la casualitat que sigui "Satàn", no hi ha cap tipus de referència oculta al maligne en el nostre "vell homenet vestit de vermell", és la tradició! com les falles a València, o les disputes sobre qui menja on el dia de Nadal, o la rosa i el llibre de Sant Jordi. No podríem tenir una mica més d'esperit festiu? Eh? Per favor! Aprofito aquesta oportunitat per a comunicar-vos que l'empresa ha canviat d'idea i ja no farà cap comunicació important durant la festa, ens ho notificaràn per correu a casa.
Pepita.

*************************

De: Pepita López, Recursos Humans
A: Tots els empleats
Objecte: La puta Festa de vacances de desembre (7)
Data: 10 de desembre

No tinc ni punyetera idea de què es tractava la comunicació important. Què cony m'importa! JA US AVISARÀN PER CARTA! Si se us ocorre canviar d'adreça ara, sou homes morts! No es permetrà cap altre canvi d'adreça en aquesta oficina! Referent als vegetarians: ja n'hi ha prou!! La festa es farà a la Rostisseria de'n Pere tant si us agrada com si no, així que ja podeu quedar-vos calladets i ben assegudets a la taula més allunyada de la "graella de la mort", com l'anomeneu vosaltres, perquè no penso, ni remotament, muntar una merda de bufet d'amanides, incloent tomàquets deshidratats. És que no sabeu que ells també tenen la seva sensibilitat? Els pobres tomaquets també xisclen quan els deshidraten, jo els he escoltat, i vosaltres us els mengeu, sí que és veritat que els he escoltat. Espero que tingueu unes desagradables festes. Si beveu, conduïu i a veure si així us mateu tots, fills de puta.
Pepita.

*************************

De: Joan Garcia, Director de Recursos Humans
A: Tots els empleats
Objecte: Pepita López i la Festa de Nadal
Data: 14 de desembre

Crec parlar en nom de tots quan desitjo de tot cor a la Pepita una ràpida millora de la seva malaltia deguda a l'estrés. Seguiu enviant les vostres postals al sanatori mental, ja que quan les hi llegeixen sembla que reacciona una mica. Referent a l'àpat de Nadal, Direcció general ha decidit cancel·lar la festa i donar-vos a tots la tarda del 23 lliure.
Bones festes!
Joan


dimecres, 21 de gener de 2009

TRADUCCIÓ (Pere Quart)

A Kamakura si un tus
o esternuda,
l'altre no exclama Jesús!
sinó Buda!

dimarts, 20 de gener de 2009

T'ODIO, AMOR MEU (fragment) (espectacle de Dagoll Dagom basat en els relats de Dorothy Parker)

SISSI: Com et trobes?
AMIC: Fatal.
SISSI: Vols prendre una copa?
AMIC: Amb la ressaca que tinc? No, gràcies. No vull tornar a beure en tota la meva vida. Escolta, diga'm una cosa. Vaig estar molt malament ahir a la nit?
SISSI: No. Tothom havia begut molt.
AMIC: Estan enfadats amb mi?
SiSSI: No ho crec. Estaves molt divertit. En Jim es va enfadar una mica amb tu, però els altres el vam poder subjectar i no va passar res. Quasi ningú se'n va adonar.
AMIC: En Jim voli pegar-me? Què li vaig fer?
SISSI: No res. Ja saps que en Jim es posa molt tonto quan algú li fa carícies a la Lia...
AMIC: Vaig acariciar la Lia? Digue'm la veritat.
SISSI: Estaves fent broma. Ella ho va trobar molt divertit. S'ho estava passant la mar de bé. I només es va enfadar una mica quan li vas tirar la salsa dels musclos per l'escot.
AMIC: Déu meu! La salsa dels musclos per l'escot? I ara què faré...?
SISSI: No res. Envia-li un ram de flors.
AMIC: I vaig fer algun altre numeret durant el sopar?
SISSI: Et vas portar perfectament. Tothom estava encantat amb tu. El maître estava una mica preocupat perquè no paraves de cantar i va dir que li tancarien el local per culpa teva... però no era res personal. I tu no vas parar de cantar en tota la nit.
AMIC: O sigui que vaig cantar...? Vaja,vaja, devia ser deliciós...
SISSI: No vasparar. Vàrem intentar fer-te callar un moment perquè mengessis alguna cosa però no hi va haver manera. Va ser divertidíssim.
AMIC: No vaig menjar res?
SISSI: Res de res. Cada cop que el cambrer portava un plat nou el refusaves dient que era el teu germà petit que havia estat raptat quan éreu nens. El cambrer reia molt.
AMIC: I què més vaig fer?
SISSI: Poca cosa més. Li vas agafar molta mania a un vellet de cabells blancs que estava sopant en una altra taula perquè deies que no t'agradava la corbata que duia. Et vas entestar a dir-li-ho personalment però et vàrem poder treure d'allí abans que aquell senyor avisés la policia.
AMIC: I vaig sortir pel meu propi peu?
SISSI: És clar que sí! Estaves perfectament. Llàstima que rellisquessis a la vorera.
AMIC: O sigui que vaig caure? Això explica per què em fa tant mal el... I què més vaig fer?
SISSI: Vinga, vinga... No diguis que no te'n recordes. Després de la caiguda et vas posar molt seriós. Mai no t'havia vist així. No recordes tot el que em vas dir? Si em dius que no recordes totes les coses que em vas dir en el taxi no ho podré suportar. Per favor, diga'm que ho recordes tot. Seria horrible que ho haguessis oblidat. Em moriria.
AMIC: Ah, sí, al taxi. Sí que me'n recordo. Un viatge força llarg, oi?
SISSI: No sé quantes voltes vàrem donar al parc. Com brillaven els arbres a la llum de la lluna i em vas dir que fins aquell moment no havies sabut que tenies ànima. No paraves de cantar... recordes?
AMIC: Sí. Sí que vaig dir això. Jo sóc així.
SISSI: Vas dir unes coses tan maques... Jo no tenia ni idea del que senties per mi... i mai no havia gosta dir-te el que jo sento per tu... I de sobte, ahir, al taxi... amor meu, crec que aquest viatge en taxi ha estat el més important que ens ha passat en les nostres vides.
AMIC: Sí. Jo també ho crec.
SISSI: Serem tan feliços... Estic desitjant de dir-ho a tothom. Però no ho sé... Segons com és més dolç guardar-ho per nosaltres dos.
AMIC: Sí, crec que això seria el millor.
SISSI: No és molt maco?
AMIC: Sí, és preciós.
SISSI: És una meravella.
AMIC: Escolta. Et sap greu si prenc una copa? Com a medecina, saps? No penso tornar a beure durant tota la meva vida però és que ara em sento a punt d'una aturada cardíaca.
SISSI: T'anirà molt bé, pobret. Et prepararé un whisky amb soda.
AMIC: Sincerament, no entenc com encara pots dirigir-me la paraula després de totes les bestieses que vaig dir la nit passada. Hauries de fer-me fora.
SISSI: No siguis idiota. Et penses que et deixaré escapar? Et vas portar perfectament.
AMIC: Què he fet, Déu meu? Què he fet?

dijous, 15 de gener de 2009

EL FINANÇAMENT APLICAT AL FUTBOL


Article de Pere Cullell, publicat a l'AVUI del 11/01/09, pàg.25.


Dèficit Messi

Si Lionel Andrés Messi formés part del complex i pervers entramat del finançament autonòmic, si el considerem un valor generat a Catalunya, d'entrada i sense més discussió l'hauríem de cedir al Reial Madrid. Un cop allà, tot aplicant la solidària obligatorietat d'igualar els drets dels equips (sorprenentment no hi ha cap necessitat d'igualar els deures), jugaria unes quantes jornades amb l'Almendralejo, unes altres amb el Deportivo Linense i potser algun partit de festa major amb la Cultural Leonesa. La resta de la temporada defensaria els colors del Reial Madrid, que en seria el titular oficial. La fitxa, naturalment, seria a càrrec nostre. És possible que a base de pressionar quan a la capital no tinguessin majoria absoluta, Messi comencés uns quants partits com a titular en el mateix Barça. Aleshores quedaria a criteri de l'àrbitre decidir les compensacions. Posem per cas, si en el minut 23 anem guanyant per 2 a 0, el jugador argentí s'hauria de canviar la samarreta i posar-se a jugar en l'equip contrari, per tal d'afavorir l'equilibri. En cas de remuntada, Messi no tornaria a jugar amb els nostres colors, "por derecho de conquista". Tindríem garantit, això sí, que ens el tornarien per participar en el Gamper, per satisfer l'ànsia de simbolisme dels catalans. Si el reclaméssim per jugar la Champions, ens sentiríem dir que som uns lladres. Sé que és un malson. Però s'està pactant el finançament i ens importa menys que l'Estatut. Potser perdre Messi genera alguna inquietud. O tampoc.

ANUNCIOS PARROQUIALES

Recopilación de comunicados reales encontrados en tablones de anuncios de parroquias. Demuestran que un error en la redacción puede llevar a tremendos malentendidos.

. Para cuantos de Ustedes tienen hijos y no lo saben, tenemos en la parroquia una zona arreglada para niños.

. El próximo jueves, a las cinco de la tarde, se reunirá el grupo de las mamás. Aquellas señoras que deseen entrar a formar parte de las mamás, por favor, se dirijan al párroco en su despacho.

. El grupo de recuperación de la confianza en si mismos se reúne el jueves por la tarde, a las ocho. Por favor, para entrar usen la puerta trasera.

. El viernes, a las siete, los niños del Oratorio representarán la obra "Hamlet" de Shakespeare, en el salón de la iglesia. Se invita a toda la comunidad a tomar parte en esta tragedia.

. Estimadas señoras, ¡no se olviden de la venta de beneficiencia! Es una buena ocasión para liberarse de aquellas cosas inútiles que estorban en casa. Traigan a sus maridos.

. Tema de la catequesis de hoy: "Jesús camina sobre las aguas". Catequesis de mañana: "En búsqueda de Jesús".

. El coro de los mayores de sesenta años se suspenderá durante todo el verano, con agradecimiento por parte de toda la parroquia.

. Recuerden en la oración a todos aquellos que están cansados y desesperados de nuestra parroquia.

. El torneo de basket de las parroquias continúa con el partido del próximo miércoles por la tarde. ¡Venga a aplaudirnos. Trataremos de derrotar a Cristo Rey!

. El precio para participar en el cursillo sobre "Oración y ayuno" incluye también las comidas.

. Por favor, pongan sus limosnas en el sobre, junto con los difuntos que deseen que recordemos.

. El párroco encenderá su vela en la del altar. El diácono encenderá la suya en la del párroco, y luego encenderá uno por uno a todos los fieles de la primera fila.

. El próximo martes por la noche habrá cena a base de alubias en el salón parroquial. A continuación seguirá el concierto.

. Recuerden que el jueves empieza la catequesis para niños y niñas de ambos sexos.

dijous, 1 de gener de 2009

COJONES (Arturo Pérez-Reverte)


Ahora me explico las quejas de los extranjeros por sus dificultades con nuestras acepciones. Un ejemplo de la riqueza del lenguaje castellano es el número de acepciones de una simple palabra, como puede ser la muy conocida y frecuentemente utilizada referencia a los atributos masculinos, "cojones".
Si va acompañada de un númeral, tiene significados distintos según el número utilizado. Así, "uno" significa "caro o costoso" (valía un cojón), "dos" significa "valentía" (tiene dos cojones), "tres" significa "desprecio" (me importa tres cojones), un número muy grande más "par" significa "dificultad" (lograrlo me costó mil pares de cojones).
El verbo cambia el significado. "Tener" indica "valentía" (aquella persona tiene cojones), aunque con signos exclamativos puede significar "sorpresa" (¡tiene cojones!); "poner" expresa un reto, especialmente si se pone en algunos lugares (puso los cojones encima de la mesa).
También se los utiliza para apostar (me corto los cojones), o para amenazar (te corto los cojones). El tiempo del verbo utilizado cambia el significado de la frase. Así, el presente indica "molestia o hastío" (me toca los cojones), el reflexivo significa "vagancia" (se tocaba los cojones), pero el imperativo significa "sorpresa" (¡tócate los cojones!).
Los prefijos y sufijos modulan su significado: "a-" expresa "miedo" (acojonado), "des-" significa "cansancio" (descojonado), "-udo" indica "perfección" (cojonudo), y "-azo" se refiere a la "indolencia o abulia" (cojonazo).
Las preposiciones matizan la expresión. "De" significa "éxito" (me salió de cojones) o "cantidad" (hacía un frío de cojones), "por" expresa "voluntariedad" (lo haré por cojones), "hasta" expresa "límite de aguante" (estoy hasta los cojones), "con" indica "valor" (era un hombre con cojones) y "sin", "cobardía" (era un hombre sin cojones).
Es distinto el color, la forma, la simple tersura o el tamaño. El color violeta expresa "frío" (se me quedaron los cojones morados), la forma, "cansancio" (tenía los cojones cuadrados), pero el desgaste implica "experiencia" (tenía los cojones pelados de tanto repetirlo).
Es importante el tamaño y la posición (tiene dos cojones grandes y bien plantados); sin embargo hay un tamaño máximo (tiene los cojones como los del caballo de Espartero) que no puede superarse, porque entonces indica "torpeza o vagancia" (le cuelgan, se los pisa, se sienta sobre ellos, e incluso necesita una carretilla para llevarlos).
La interjección "¡cojones!" significa "sorpresa", y cuando uno se halla perplejo los solicita (¡manda cojones!). En ese lugar reside la voluntad y de allí surgen las órdenes (me sale de los cojones).
En resumen, será difícil encontrar una palabra, en castellano o en otros idiomas, con mayor número de acepciones.