FESTES POPULARS - Francesc Orteu

Avui finalitza l'Any Amades, amb un acte conjunt que es celebra a les places majors de moltes poblacions catalanes. Justament he programat aquesta nota, perquè en el moment de publicar-se jo seré al centre de Sabadell fent ballar l'Antonot, el Drac de la ciutat.

En Víctor Pámies va fer una crida per tal de convertir la Catosfera en la Plaça Major del nostre folklore i cultura popular, i publicar un escrit dedicat a l'Amades avui diumenge a les 12h. S'hi han sumat una bona pila de blogs.

He triat un conjunt de festes populars que crec que Joan Amades no va incloure en el seu Costumari. Es tracta d'uns textos d'en Francesc Orteu que foren guions pel programa-concurs de Catalunya Radio "Pasta Gansa", presentat per Mikimoto.



Una de les festes més populars del costumari català és la festa de la matança del porc. Aquesta tradició presenta una variació interessant en la localitat muntanyenca d'Amposta, on abans de matar el porc l'emboliquen en paper de plata i el tanquen dins d'una garita de la caserna de la guàrdia civil, mentre la canalla crida: "Nou, vuit, set, sis, cinc..." per tal de fer creure a l'animal que és un astronauta de la missió Apol·lo. Llavors l'alcalde encén uns matolls i tothom sacseja la garita fins que el porc comença a flotar perquè creu que ha arribat a la zona d'ingravidesa. Quan l'animal és a deu metres d'alçada i descobreix que tot és una burla, cau a terra i queda fet una cansalada.

Al poble muntanyenc de Vilaplana se celebra des de fa segles la festa del ciclomotor. La diada comença ben de matí, quan els joves fadrins es lleven i mengen el tradicional estofat de matolls i closca d'ou, després es tapen els ulls amb draps i intenten arribar fins l'ermita amb els ciclomotors carregats amb les noies fadrines. Tots els que cauen barranc avall són estomacats pels habitants del poble, i els ciclomotors s'incineren sense contemplacions, mentre que els que arriben a l'ermita són rebuts per les àvies amb exhibicions de break-dance, i els ciclomotors són rentats amb aigua beneïda i lubrificats amb oli multigrau verge d'oliva.

El dia de Sant Xavier Raspallador se celebra a la vila de Planoles l'ancestral festa de la descargolada. A primera hora del matí, es reuneixen a la plaça de l'ajuntament tots els vilatans armats amb tornavisos de diferents mides i després d'escoltar la benedicció del bisbe de la Campsa arrenquen a córrer per tal de descargolar tants cargols com sigui possible. Els únics cargols que no es poden tocar són els de la torre d'alta tensió i els de la via del tren. Al vespre es compten tots els cargols, i qui n'hagi trobat més té dret a vendre'ls a les ferreries de la comarca.

Cada segon diumenge d'agost se celebra a Molins de Rei la festa del Monarca Feliç, que commemora la visita que l'Alfons Tretze va fer a la vila disfressat de rotlle de primavera. La festa del Monarca Feliç comença de bon matí quan l'alcalde arria la bandera constitucional del balcó de l'ajuntament i, després de doblegar-la ben bé, se la menja amb salsa curri. Més tard, es transporta en comitiva l'alcalde fins al dispensari, on hom l'instrueix en tota mena d'exercicis pre-natals. Cap al vespre, si l'alcalde encara no ha infantat, és costum practicar-li una cesària, i un cop recuperada la bandera constitucional, es col·loca amb tota solemnitat al balcó de l'estació de la Renfe.

Una de les festes populars més peculiars de les terres de ponent se celebra a la vila de les Borges Blanques cada segon diumenge de quan plou. Es coneix com la festa de la tieta submarinista i aplega totes les tietes de la comarca, que es reuneixen a primera hora del matí en un revolt del canal d'Urgell, on, segons la tradició, el camarada Durruti va fer llençar la seva tieta soltera per motius d'estratègia militar. La festa consisteix a fer que les tietes se submergeixin a les aigües marronoses i parlin entre elles en francès per tal de fer veure que són el comandant Cousteau.

Cada sisè dimarts de novembre se celebra davant la petroleoquímica de Tarragona la festa del bomber bromista, que reuneix tots els aspirants que no han pogut superar les proves d'ingrés al cos per motius psiquiàtrics. Els qui s'hi apleguen, s'omplen les butxaques de brases i piules, i arrenquen a córrer en direcció al dipòsit de combustible. Quan algun dels malalts mentals arriba dalt d'un dels dipòsits sense provocar cap explosió, tots els altres piquen amb el cap contra les canonades i intenten fer sonar la tonada de la Balanguera.

Cada primer diumenge de març, diada de Santa Maria Montserrat, patrona dels programadors en llenguatge Cobol, se celebra a Monistrol l'aplec de la sardinada de mig quilo. A primera hora del matí arriben a la vila camions carregats amb màquines d'asfaltar i ciutadans negres d'ascendència aragonesa disposats a pavimentar les terres de conreu per tal que hi puguin circular millor els tractors. Les pubilles els reben amb els braços oberts i les robes xopes de carajillo d'anís, cosa que encoratja els homes. Al capvespre, després d'una dura jornada de feina, els negres aragonesos canten nadales dalt del campanar de Monistrol mentre les pubilles utilitzen delicats mocadors brodats per a netejar el quitrà de les màquines d'asfaltar.
.