dilluns, 4 de gener de 2010

VERDAGUER CONTRA PITARRA - Lo Gaiter del Besós

.
Publicat a l'AHIR, suplement satíric del diari AVUI, dimarts 15/12/87.


PITARRA
Lo que parla el poble parlo,
i tal com parlo ho escric,
i no faig cas del nyic-nyic
dels gramàtics, i quan garlo
no m'estic de dir plumero,
dic campanar, vós cloquer,
gotera per degoter,
vós capell i jo sombrero.

MOSSÈN CINTO
Mes aurelles a l'ensems heu percutides,
haveu eneriçada ma barretina
amb les fiblades de vostra boca eixides.
Oh la llengua de mos pares llemosina,
vull sadollar-me amb ton dring amorosívol
fins aconhortar lo meu cor pagesívol.

PITARRA
Ei, alto, pareu el carro!
A què ve, mossèn, l'enfado?
Vostè no perdi cuidado,
que la llengua porta marro.
Amb lo què dieu reparo
que voleu encotillar-la;
lo català que ara es parla
an a mi no em sona raro.
De quin modo us heu posat!,
si lo que escriu la plumilla
de la vostra camarilla
no ho entén, vamos, ni el gat.

MOSSÈN CINTO
Calze de fel, esfereïdor cilici,
calvari espaventable, traïdorenc glavi.
Verinosa llengua? Verinós suplici
que mon cor esberla perquè l'urc s'esbravi:
Catalunya sempre, sempre!! Mai Pitarra!
Fendiu son pit bord amb vostra simitarra!

PITARRA
Allavors, voleu combat?
Pues s'ha acabat tanta guassa.
Nanos, porteu la corassa,
que és l'hora de la veritat.

MOSSÈN CINTO
Dels almogàvers batega la sang vera,
só més jai, nogensmenys occir-vos espero.

PITARRA
Re no sou vós, embustero,
jo sí que sóc una fiera.
.

5 comentaris:

El Gaucho Santillán ha dit...

Bé, sembla que discuteixen per la llengua que es parla a Andalusia. veritat?

No obstant això, el meu traductor em boicoteja.

En fi, que comencis bé el 2010, Cap!!

captaire ha dit...

GAUCHO: Jajajajaja, comprendo que el traductor se vuelva loco con este texto!!
Es una parodia de una fictícia discusión entre dos famosos escritores catalanes de finales del S.XIX, sobre el modelo de idioma que había que seguir.

Jacint "mossén Cinto" Verdaguer fue uno de los más grandes poetas catalanes, máximo representante de la lengua literária y poética elevada, culta y erudita.

Por su parte, Frederic Soler, alias "Serafí Pitarra", escribía obras teatrales burlescas con lo que denominaba "el catalá que ara es parla" (el catalán que se habla ahora), o sea, un lenguaje popular.

F.Puigcarbó ha dit...

aquest text no es pot traduïr. Per cert que en Pitarra va renegar d'alguns dels versos eròtics o conyons de la seva joventut en assolir un cert i relatiu éxit.

captaire ha dit...

FRANCESC: per l'èxit, i pel que tinc entès, perquè es va casar amb la pubilla d'un distingit membre de l'alta burgesia barcelonina, i calia quedar bé amb el sogre. A partir d'aquí la seva obra es torna més costumista.

El Gaucho Santillán ha dit...

Faltò que alguno dijese: "Mà, parlà en cristiano!"