dilluns, 4 d’octubre de 2010

DIFERÈNCIES IDIOMÀTIQUES

.
Ells diuen "perro viejo" i "mosquita muerta" allà on nosaltres diem "gat vell" i "gatamaula".

La sort màxima de la rifa és un masculí, "el gordo", allà, i un femení, "la grossa", aquí.

De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui "Virgen" i nosaltres que sigui "Mare de Déu".

Ells paguen "impuestos", que ve d'"imponer", i nosaltres "contribucions" que ve de "contribuir".

Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns "sinvergüenzas", mentre que els corresponents catalans són, només, uns "pocavergonyes".

Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen "madera" quan nosaltres toquem "ferro".

Allà celebren cada any les "Navidades" mentre que aquí amb un sol "Nadal" anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un "ban dia" i un "bona nit" cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus múltiples "buenos días" i "buenas noches".

A Espanya es veu que ho donen tot, "dar besos, abrazos, pena, paseos..." mentre que als Països Catalans donem més aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets "fer petons, abraçades, pena, un tomb...".

Allà diuen "oiga!", quan aquí filem més prim amb un "escolti!".

Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen "morenos" i nosaltres "rossos", colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.

Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment "almeja" i aquí "figa", mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.

Mentre ells "hablan", aquí "enraonem", és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.

Allà per ensenyar alguna cosa a algú "adiestran" i aquí "ensinistrem". Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la "destra" (dreta) i els altres sobre la "sinistra" (esquerra).

Tota una concepció del món, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor ni pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, a la feina, no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.
.

4 comentaris:

El Gaucho Santillán ha dit...

y para nosotros, que lo vemos desde fuera, todos los españoles, son gallegos.

Y ustedes tambièn. Son gallegos, peo de otro modelo.

(jajajajajja!!)

Un abrazo.

òscar ha dit...

Més que un apunt: un mini-tractat de traca i mocador.

McAbeu ha dit...

Tens raó, no som ni millors ni pitjors però sens dubte som diferents.
Encara que alguns s'entestin a negar-ho.

XeXu ha dit...

Ja havia vist algun text similar, però cal dir que és una mica tendenciós, ja que en alguns casos és exagerat. Per exemple, aquí també diem desvergonyit, que ve a ser un sense vergonya, que s'assembla més a la forma castellana. I no diem massa enraonar a dia d'avui, més aviat parlem. Les diferències i són, però potser no tantes com volem fer creure. La llengua en general és diferent, potser no ens cal buscar tres peus al gat.