dilluns, 7 de febrer del 2011

LA MUSA DEL POETA - Anna Maria Muñoz

.
Una estrella brilla sobre la mar serena.
Un poeta bilingüe medita: crearé una oda, una balada.
La soprano, enorme, canta insaciable, irresistible.
El poeta no aguanta... La ira rebrota: falta la calma.
Si la gata molesta sobre el piano que toca,
una vulgar rata salta la muralla, altera la casa.
Si la dama, impúdica, desafina un noble sol,
La nota prolonga el furor del poeta, tan irritable...
El poeta prepara una pistola o una escopeta.
(El gas era inútil: última factura impagada.)
La primma donna recorre una escala desgraciada, infame.
Recuperar la calma robada descarta una pausa.
Dispara a matar. Última nota. La música para...
Recobrada la quietud, el poeta, alegre,
contempla una barca a través de la persiana.
Reflexiona. Intenta ser realista, optimista.
Si ha de dedicar cada hora a la vida artística,
era la manera perfecta de solucionar el problema...
La idea funciona. Elabora una balada, un gran poema.

En quin idioma has llegit el poema? Català o castellà? Torna'l a llegir en l'altre idioma.
.

2 comentaris:

McAbeu ha dit...

És boníssim, un aplaudiment pel poeta bilingüe.

Contestant la teva pregunta, primer l'he llegit en català i després en espanyol i t'he de dir que l'he entès de les dues maneres. Clar que jo també sóc bilingüe, suposo que els que no ho són (aquells que quan els dius "Bon dia" et contesten "No le entiendo") no hauran entès res quan l'han llegit en català. Però això és problema seu, no? ;-)

zel ha dit...

Osti, molt bo, se m'ha fet estrany entendre'm a mi mateixa llegint en ambdues llengües...