dimarts, 29 de juliol de 2008

DIFERÈNCIA ENTRE MONARQUIA I REPÚBLICA (Article d'Albert Om, publicat al diari AVUI el 22-07-08, pàg.64)

La nit i el dia

Quan a partir d'ara em demaninla diferència entre una monarquia i una república, els contestaré que vegin quin paper li deixen fer a Letícia Ortiz i quin s'ha agafat Carla Bruni. La nit i el dia.
Albert Om

El punt de partida de les seves històries era semblant. Dues dones entre 30 i 40 anys amb vides professionals rellevants -l'una periodista, l'altra model i cantant- que es casen amb el príncep d'Espanya i amb el president de la República Francesa, i que la premsa del cor, a la recerca d'una nova Lady Di, les presenta com les dues Ventafocs modernes.

Letícia va entrar molt forta, amb aquell "déjame terminar" que va fer tremolar La Zarzuela. Però, efectivament, allà es va acabar tot per a ella. Mentre la princesa s'ha quedat sense perfil propi i com a simple acompanyant del seu marit, Carla Bruni manté, fins i tot, el seu piset de soltera a París. Tot allò que al príncep Felip li devia agradar de Letícia -independent, lliure, bona professional- és el mateix que ara no li deixen mostrar. Tant per tant, doncs, ja es podia haver casat, com li tocava, amb alguna princeseta europea, que externament no hauríem percebut cap diferència.

Letícia li ha donat dues filles, Elionor i Sofia. La Bruni, la primera criatura que ha presentat en societat és un disc que es diu Comme si de rien n'etait (Com si no hagués passat res.) En una de les cançons es vanta del seu passat amorós, de tenir 40 anys i 30 amants. Misteriosament, el passat de Letícia és com si no hagués existit. Com si no hagués estat mai casada, ni hagués tingut nòvios. Tots els records tancats a pany i forrellat.

Amb motiu del disc, Carla Bruni concedeix entrevistes a la televisió francesa, mentre Letícia s'ha de mossegar la llengua quan el príncep parla de l'èxit d'Espanya a l'Eurocopa de futbol, a les càmeres de Cuatro. A una la fan callar i a l'altra la deixen cantar. "¿Por qué no te callas?", que deia el sogre; "¿Per què no em cantes?", que deu dir-li Sarkozy. A una li posen uns talons vertiginosos per estar a l'alçada del príncep. A l'altra, la fan anar plana per què el president de la República, al seu costat, pugui donar la talla.

Un càrrec -digue-li princesa, digue-li reina, tant se val- és vitalici; l'altre té data de caducitat. Carla Bruni i Letícia Ortiz són una bona manera de percebre la distància democràtica que hi ha entre una república i una monarquia; la distància que encara hi ha entre França i Espanya, i la diferència entre interpretar el paper de primera dama i el de la trista figura.

dissabte, 26 de juliol de 2008

ROB PARAVONIAN: EL CANON DE PACHELBEL

L'humorista americà Rob Paravonianens explica el trauma que li va suposar el "Cànon" de Pachelbel" quan de petit estudiava violoncel.


dijous, 24 de juliol de 2008

LES LUTHIERS -selecció-

Per un fan absolut de Les Luthiers com jo, és difícil decidir quina és la seva millor obra. Però crec que aquests tres vídeos mostren clarament la seva genialitat.

El primer l'he triat per la seva vesant còmica: és l'anomenat "MAL PUNTUADO", en el que Daniel Rabinovich substitueix a Marcos Mundstock com a presentador del show, i la cosa surt com surt. Quan els vaig veure per primer cop en directe, deu fer uns 12 anys, el Mal Puntuado em va provocar l'atac de riure més bèstia que he tingut mai.





El segon l'he triat per la vesant musical: és el "CONCERTO GROSSO ALLA RÚSTICA". Crec que és el millor que han fet musicalment. Barrejar dos estils musicals tan diferents com un concert barroc per orquestra de càmera (aquí Les Luthiers estàn acompanyats per la Camerata Bariloche) i música tradicional andina, i que quedi així de bé... s'ha de ser un geni.





Algú em va dir un dia: "Si hagués d'explicar a algú, qui són i què fan Les Luthiers, li deixaria veure el "PEPPER CLEMENS", per mi els resumeix del tot". I ja se sap que els pares acostumen a tenir raó.
Segurament no és la seva obra més divertida, ni té els increïbles jocs de paraules que tenen d'altres, i musicalment en tindran de millors, però té TOT el que defineix a Les Luthiers: una presentació divertida sobre la vida de Johann Sebastian Mastropiero, molt joc escènic del grup, cant polifònic, instruments informals (creats per ells), demostració de la seva qualitat i versatilitat com a músics...
Està dividida en dos talls: en el primer la presentació i en el segon, la cançó.






dimarts, 22 de juliol de 2008

CYRANO DE BERGERAC (fragment) (Edmond Rostand)

CAVALLER
Teniu el nas gran!

CYRANO
Es diu "gros".

CAVALLER
Eh?

CYRANO
Res més? Oh, no! És massa curt, minyó!
Se'n podrien dir de coses amb matís vexador
i amb tons tan variats! Preneu-ne algun exemple:

Agressiu: Jo senyor, si tingués aquest temple
manaria a l'instant que algú me l'amputés.
Amical: No suqueu al got el vostre excés?
Per a beure us aconsello que useu un tub d'assaig.
Descriptiu: És un roc? És un pic? És un faig?
Què dic un faig?No,no, que és tota una muntanya!
Tafaner: No serveix per res aquesta llarga banya?
Potser per escometre o bé de cornucòpia?
Divertit: Vós teniu una forma ben pròpia
d'estimar els ocellets! Observo plomissol
al pal de galliner on reposen del vol.
Truculent: Oi senyor, que quan traieu el fum
pel vapor del tabac que us surt d'aquest tendrum
hi ha algú que crida "foc!" amb tanta fumarada?
Previsor: Vigileu! Per ell arrossegada
amb aquest pes, la testa us pot caure al trespol.
Tendre: Si no hi planteu un petit para-sol,
tinc por que no se us torni tan vermell com un rave.
Pedant: Només la bèstia que Plaute batejava
amb el nom d'hipocampalefantocamell
duia sota el front tanta carn amb farcell.
Enfàtic: I cap vent no pot, nas magistral,
constipar-te sencer, llevat d'un fort mestral.
Dramàtic: És com el Mar Roig sempre que sagna.
Sorprès: Pel perfumista fóra un anunci magne.
Líric: Sou un tritó o una clàssica cita?
Càndid: El monument, a quina hora es visita?
Respectuós: Saludo amb una barretada:
d'això se'n diu, senyor, tenir casa parada.
Pagès: Poc que és un nas, això d'aquí davant!
Potser és un melonet. Potser és un nap gegant.
Militar: L'objectiu de la cavalleria.
Pragmàtic: No voleu rifar-lo a la loteria?
Probablement, senyor, serà el premi més gros.
En fi, plagiem Príam en un sanglot conmós:
contempleu aquest nas que als trets del seu senyor
privava d'harmonia; n'és roig, el traïdor.

Tot això, més o menys, hauríeu d'haver dit
si sabéssiu de lletra, si fóssiu instruït.
Però d'instrucció no en teniu, ho heu d'admetre,
lamentable persona, i pel que fa a la lletra
només teniu les tres de la paraula "ruc".

CYRANO DE BERGERAC - FLOTATS

dissabte, 12 de juliol de 2008

DON JAUME EL CONQUISTADOR (Serafí Pitarra). ACTE SEGON




---------- ESCENA VI ----------


MUNTANER
I doncs, què hi ha, què sabeu?

PATGE
Fotuts, la cosa va mala,
quan ha arribat a l'escala
s'ha desmaiat.

MUNTANER
Valga'm Déu!

I hem de permetre que els moros
penetrin en nostra terra
quan l'ardent alè de guerra
ens surt per tots nostres poros?
Més traballar i menys raons!
Jo faig més quan més poc xerro.
A Múrcia!

TOTS
Despertaferro!

DON PERE
Desperta-merda, bacons!
És a dir que mentre al rei
ajudava a ficar al llit,
perquè, com, amb quina llei
doneu l'infant a l'oblit.

MUNTANER
No us penseu pas per això
que se us volgués oblidar.

DON PERE
Sabeu qui ha de manar les tropes?

MUNTANER
Senyor?

DON PERE
Jo!
Els porcs de Múrcia perquè han vist ara
que el rei Don Jaume malalt està,
matant els homes, fotent les dones
en nostre regne vils han entrat.
Ells tenen dones amb iguals armes
tots a les nostres venjar devem.

TOTS
A ells, Sant Jordi, Santa Maria!
Desperta-pixa, fotem, fotem!

DON PERE
Si surt un moro que les defensi
fot-li trompada i a l'altre món.
Les nostres llances obrin ferides
les nostres pixes esquincin conys.
Que la sang corri d'aquells que morin
amb la dels virgos que allà rompem.

TOTS
A ells Sant Jordi, Santa Maria!
Desperta-pixa, fotem, fotem!

DON PERE
Els camps de Múrcia, nostra arribada
en camps transformi de llet i sang.
No quedi xona sens ser cardada
ni cul que ignori nostre carall.
Dintre la panxa de cada mora
hem de deixar-hi un catalanet.

TOTS
A ells Sant Jordi, Santa Maria!
Desperta-pixa, anem anem!

MUNTANER
Ja et refot, que és atrevit!
Serà el mateix que Don Jaume?


---------- ESCENA VII ----------


PATGE
El rei!

MUNTANER
Senyor!

DON JAUME
Ai, deixau-me!

MUNTANER
Perquè us heu mogut del llit?

DON JAUME
Perquè no hi podia estar,
em rosegava el neguit,
i el bací de sota el llit
put que no es pot aguantar.
Per cert, vés-me a la tauleta
i acosta'm la gibrelleta
que em sento un xic de caguera.

MUNTANER
Voy!
L'orinal!
Us descordaré els botons.

DON JAUME
No cal, que aquests pantalons
ja són oberts del darrera.

(el rei caga)

MUNTANER
Com va això, majestat?

DON JAUME
Ai, tanta còlica m'estraga!

MUNTANER
Un enviat de Sidi-Alei
diu que si pot veure el rei.

DON JAUME
Digueu-li que ara el rei caga!

MUNTANER
Diu que us llegiu aquest paper,
crec que us l'hauríeu de mirar.

DON JAUME
Ai, no em facis aixecar!
Llegeix-me'l tu, Muntaner.

MUNTANER
"Rei Don Jaume, us faig saber
que amb tota la tropa nostra
guanyant a l'exèrcit vostre
li ha envoltat el campament.
Un conveni se us proposa:
que en el rei moro s'entregui
o si no que els cristians preguin
per la sort d'aquella gent."

DON JAUME
Per salvar d'alguns la vida,
la deshonra? No!
Al qui és portador d'això
fes entrar de seguida.

(entra l'enviat moro)

Que pel camp moro tornant
pugues dir-li a Sidi-Alei
que mai de por es caga el rei,
tot i que el trobis cagant.
Que el rei Jaume té coratge,
i el melic no se li arruga,
que llegeix vostre missatge
i després el cul s'hi eixuga.

(l'enviat moro surt)

MUNTANER
Què haveu fet?

DON JAUME
Això es fa així!
Fes-me treure l'orinal.

MUNTANER
La situació ja és fatal.

DON JAUME
Ja ho veurem, treu-me el bací.
Asseu-te i escriu.

MUNTANER
Dicteu!

DON JAUME
A l'alcalde de Sarrià,
que reuneixi per demà
el sometent de Manlleu,
que tot home fill del poble
des dels quinze anys
fins als quaranta
se'n vagi a guerra tan santa,
tant si és plebeu
com si és noble.

MUNTANER
D'això...
I com fotràn les dones
si d'homes no en deixeu ombra?

DON JAUME
Que s'ho facin amb l'escombra,
primer és el rei que la xona.
Després tu a mitja nit
quan en el món ja dorm tot
i si algú està despert, fot
amb la dona dintre el llit,
M'agafes els meus lleials
i, cap a Múrcia!

MUNTANER
Ja ho veia!

TOTS DOS
I "carn crida carn" com deia
Balaguer en els Jocs Florals.

MUNTANER
I matar moros aquí!

DON JAUME
I matar moros allà!

MUNTANER
Tots an els moros ferir!

DON JAUME
Tots a les mores cardar!

MUNTANER
Que sembli un escorxador!

DON JAUME
Que de sang s'omplin les eres!

MUNTANER
Que els destrossin com a feres!

TOTS DOS
Que els trinxin!!

DON JAUME
Això!

MUNTANER
Això!

DON JAUME
Oh, Déu meu,
feu que ells guanyin
ja que jo no puc guanyar!



---------- ESCENA VIII ----------



PATGE
La infanta!

DON JAUME
Ai, cony, que sempre m'enganyin!
Que no havia de marxar?

Alceu-vos, què demaneu?

CONSTANÇA
Ma honra, senyor, que ja és perduda!

DON JAUME
Ai tros de bèstia fotuda!

CONSTANÇA
Ma honra, senyor... enteneu?

DON JAUME
Voleu parlar més clar d'una vegada!

CONSTANÇA
Es que estic...

DON JAUME
Què?

CONSTANÇA
Estic...

DON JAUME
Acabem!

CONSTANÇA
Estic prenyada!

DON JAUME
No!

CONSTANÇA
Sí!

DON JAUME
A fe, que en bona hora
amb això em veniu a mi!
Però, com pot ser així
si en venir-me el treia fora?

CONSTANÇA
Hi degué entrar escapada
alguna gota de llet.

DON JAUME
Vaja un bunyol que havem fet!
Ara sí que l'hem cagada!

CONSTANÇA
Què deurà dir ma família
si em veu amb el ventre ple?
De vergonya moriré,
que dirà el rei de Sicília?
Vindrà aquí, ixa com ixa,
si jo deshonrada quedo.

DON JAUME
Doncs, digueu-li al rei Mamfredo
que a Don Jaume el cul li pixa!

CONSTANÇA
I per mi dues nacions
guerra s'han de declarar?

DON JAUME
Això sí que és agafar
a la vaca pels collons!
Amb això sols vull provar-vos
que Mamfredo no em fa por.
No volia pas prenyar-vos,
més no tenia condó.

CONSTANÇA
Un condó? Que esteu de broma?

DON JAUME
Perquè ho veieu més clar
us ho diré e italià,
ja que és el vostre idioma.

Il condonne é un tubbo di gomma
que si fica in la punta la poglia,
e per molto qui foglia, qui foglia
la lette non sorte pas.


---------- ESCENA IX ----------


PATGE
Que visca Don Pere!

TOTS
Visca!

MUNTANER
Respireu, senyor, oh glòria!
Vostre fill triomfant arriva!
Victòria, minyons, victòria!

Els catalans perdíem la batalla
anàvem ja dels moros a ser esclaus,
quan com un raig de llum que els núvols ratlla,
Don Pere surt del mig dels nostres camps,
i es posa a manejar sa forta espasa
fent-ne rodar pertot collons i caps,
i de sardines mores el pla embrassa,
semblava gairebé un camp de naps.
I hem fotut sens mirar si era home o dona
com un pintor quan amb la brotxa enguixa
aquell que per ser mascle no té xona,
té el cul esbadellat per nostra pixa.

PATGE
Visca Don Pere!

TOTS
Visca!

DON PERE
I què us passa senyor, que vostres braços
no obriu al fill que tanta glòria us dóna?

DON JAUME
Amb mon fill he romput d'amor els llaços,
vaig manar que es quedés a Barcelona.
Encara que en tu veig ma descendència
i et dec, com a guerrer, obrir-te els braços,
com porc que li ha faltat a l'obediència
el rei girant-se fot el cul pels nassos.

DON PERE
I si estés obeïnt-vos, senyor, encara
i no hagués agafat cavall i espasa,
podeu estar segur que a hores d'ara
els moros ja tindríem dins de casa.
I tot el poble exclamaria a coro,
puig puces sobre prínceps en són bous,
que mentre a Aragó entrava el moro,
l'Infant estava aquí tocant-se els ous.

DON JAUME
Pere!

DON PERE
Pare!

DON JAUME
Tens raó, vine als meus braços!
Ara veig en tu ma raça!

CONSTANÇA
Mireu, senyor, que el temps passa...

DON JAUME
M'havies parlat de llaços
contraure amb alguna dona.

DON PERE
Per això he anat a la guerra.

DON JAUME
Casta Infanta d'altra terra
es troba ara a Barcelona.
Satisfarà ton amor?

DON PERE
Si és la infanta de Sicília,
i ho vol ella i sa família,
sa ma demano, i son cor.

DON JAUME
Voleu l'Infant per espòs?

CONSTANÇA
I com no si amb ell somniava
i per ell el dit m'hi ficava.

DON PERE
Jo també us somniava a vós.
I pensant en la virtut
que de vós m'han alabat,
jo a la vostra salut
cada nit me l'he pelat.

DON JAUME
Caso l'Infant d'Aragó
amb la Infanta de Sicília.

DON PERE
Vostre amor tot ho concília.

MUNTANER
Ja ho crec, però et fa cabró!

DON JAUME
Muntaner, que us he escoltat,
aneu a la catedral
i no us mogueu d'allà dalt
fins que us hagin despatxat.

MUNTANER
Quina llet té el rei en tot,
que no veieu la jugada?
La fotuda, la prenyada,
i ara, coi, pobre xicot!

TOTS
Quina llet, quina llet!
Ara quan tingui el fill
tots creuran que és el nét!

DON JAUME
Ara jo, que sóc gat vell,
a tu que et cases i ets jove,
tot i que no és cosa nova,
vull donar-te algún consell:
Si en ficar-te amb ella al llit
trobes que el virgo no té,
no en facis cas, que pot ser
d'haver-s'hi ficat el dit.
I si algún vailet petit
abans d'hora et fot pels nassos
pensa que molts d'embarassos
abans de temps han parit.

DON PERE
Que us penseu que sóc un ase?

MUNTANER
Noi, et fot amb un xic més!

DON JAUME
Digui a Mamfredo un exprés
que amb mon fill sa filla es casa.

MUNTANER
I si li mouen raons
perquè us haveu proppassat?

DON JAUME
Digueu-li que els he casat
perquè em rota dels collons!

TOTS
Quina llet té el rei en tot.
que s'ha tret de sobre el mort.

DON JAUME
I vós que eixa trista vall
veieu des del blau setí,
feu que en tot digne de mi
sigui el fruit del meu carall.


---------- FI ----------



dimecres, 2 de juliol de 2008

DON JAUME EL CONQUISTADOR (Serafí Pitarra). ACTE PRIMER





---------- ESCENA I -----------


MUNTANER

Com us deia, Fontanelles,
el rei Jaume està fotut.
El qui guia ens ha sigut
és ja un manso sense esquelles.

FONTANELLES
I vós que ho haveu sentit
sabeu quin mal és aquest?

MUNTANER
Si em guardéssiu el secret
us diré que està podrit.

FONTANELLES
Ja veig que parleu de veres,
però, com pot haver estat?

MUNTANER
Unes purgacions culeres
el rei moro li ha endinyat.

FONTANELLES
Doncs, és a dir, que el rei moro
a Don Jaume ha dat pel cul?

MUNTANER
Del seu rei amb més decoro
vegi de parlar el gandul!

FONTANELLES
Si tinc culpa, perdonau-me,
jo ho havia entès així.

MUNTANER
Qui donava era Don Jaume
i qui entomava, el sarraí.

FONTANELLES

Jo entenc per coses culeres
coses que surten al cul,
i Don Jaume , dels darreres
no veig pas que estigui ful.
Si aquest mal, que jo deploro,
va donar-li aquell bacó,
són culeres les del moro
més les de Don Jaume, no.

MUNTANER
Ja veig que teniu raó.

FONTANELLES
Doncs ara, contau-me això.

MUNTANER
Davant Mallorca, acampats
estàvem els catalans
setiant els moros bergants
dins els murs mig afamats,

quan nostre rei i senyor
un dia que el campament
anava sol recorrent,
veu que als seus peus cau un mort.
I els morts que queien comptava
fins que en van ser cent-i-tants,
eren presoners cristians
que el rei moro allí ens tirava.
"Per Sant Jordi!" el rei digué
en el moro "Rei Taúl!,
que juro dar-te pel cul
així que dintre seré!"
Llavors entrem a Mallorca,
com va ser encara ho ignoro,
Don Jaume guanya an el moro
i pel rulé me l'emporca.
"Que vinguin tots!", em digué
i allà sobre d'un bagul
donava al moro pel cul,
tot l'exèrcit ho veié.

FONTANELLES
I voleu dir que d'això
el rei podrit va quedar?

MUNTANER
Tot seguit va començar
a inflamar-se-li un colló
i trobant-se els pantalons
un xic molls de per'qui sota
vam veure que era la gota
que feien les purgacions.
I després s'ha sapigut
que aquell lladre, punyetero,
ja es feia dar pel trasero
pels seus esclaus, el molt brut.

FONTANELLES
Cony, quin brut!
El rei moro content
i Don Jaume fotut!


--------- ESCENA II ----------



PATGE
El rei!

MUNTANER
Com us trobeu?

DON JAUME
Ai, fotut!
Tot l'entrecuix amb un suc blanc m'enguixo
estic ben escaldat de les tavelles,
i cada mica que, per força, pixo
et juro que em fa veure les estrelles.
Com és possible, ai, que jo pensés
que volent fer-li allí tan gran insult
com és el de donar a un rei pel cul
a mi el mal, i an ell el favor fes.

MUNTANER
El que ara haveu de fer és no enfadar-s'hi,
són coses que tot és l'acostumar-s'hi.

DON JAUME
Escolta Muntaner, mes amargures
que no acaben aquí les desventures.
A l'entrar triomfant a Barcelona
satisfet d'haver tret a gent tan porca
i com perla afegida a ma corona
afegia a mon regne el de Mallorca,

m'esperava la reina amb les dulçures
de l'amor que amb l'absència no s'amaina

i fent-me dintre el llit quatre postures
em va engrescar i li vaig fotre una vaina.
A l'endemà, l'infanta de Sicília
que ha vingut, com tu saps, per veure festes

acompanyada de sa tia Otília
per dur-la sols a diversions honestes,
a dintre de sa cambra es despullava
i sobre ses catifes de pell russes
en el mateix moment que jo passava
tota nua s'estava matant puces.
Les trenes pel seu coll amb abandono
com serps de seda negra es deslligaven,
ai! si haguéssiu sentit quin "crec" més mono
feien les puces que els seus dits mataven.
Les mamelles tan grosses i senceres
semblaven dues boles de mantega,
i els seus mugrons vermells, dues cireres
que una onada de carn les mig ofega.
Un culet més bufó que una sombrilla,
i entremig de les cuixes, ressalau!
aquell grapat de pèls que negre brillen

sobre aquell ventre fi com mantecau.
El brillo dels seus ulls em deia "carda'm",
el somrís dels seus llavis, "no te'm tires?",
el meu cor deia "Déu, de pecat guarda'm!"
i mon carall encès llançava ires!
Però en aquells moments, ai! sos ditets monos
de la xona pels pèls s'entretenien...
Llavors ja vaig cagar-me en tots els tronos!

Semblava que els dimonis em tenien.
Me n'entro tot d'un cop, ella s'esquitlla,
l'atrapo, fa un xisclet i s'eixarranca,
li fico el nap a dins, la ma a cada anca
i allà mateix li vaig fotre una bitlla!

MUNTANER
Caram, qui et puga fotre, punyetero!


DON JAUME
Amb els dos talonets de ses botines

ella m'anava repicant les anques,
em remenava els ous amb ses mans fines
i jo besava ses mamelles blanques.
Entre dolços gemecs, ai, m'apretava
com si em volgués premsar a sobre d'ella
i així que va sentir que li baixava
s'apagaren sos ulls com una estrella.
I caigué desmaiant-se com la Dalia.

MUNTANER
Per cardar i macarrons
és sols lo italià.
Mmmmmmh... i li vau rompre el virgo?

DON JAUME
Repunyeta!
Com bruta veus que surt de la batalla
ma espasa que tants caps de moro talla
la pixa vaig ficar dins la bragueta.

MUNTANER
I us devíeu fer mal, sent-ne tan forta.

DON JAUME
De resultes d'haver-me-la tirada
tinc la pell de la fava arremangada
com aquell qui la mitja al garró porta.

MUNTANER
I aquestes són les vostres amargures,
tirar-vos dues dones en un dia?

DON JAUME
Les amargures són que no sabia
que del moro hagués pres jo les malures,
i l'endemà d'haver-me-les tirades
quedaren, oh dolor! oh feres penes!
les dues del meu mal encomanades,
de gàlic fins al coll les dues plenes.
La reina callarà perquè és ma dona,
però què dirà el món de ma família
si la infanta se'n va de Barcelona
i la veuen podrida allà Sicília



---------- ESCENA III ----------


PATGE
Don Pere i la infanta fa mitja hora

que per veure-us aquí estan esperant-se.

DON JAUME
Fes passar primer donya Constança,
no et moguis, Muntaner d'aquí la vora.

Alceu-vos de mos peus, no feu punyetes,
que faci això un esclau que amb grillons fermo.

CONSTANÇA

Mes esperances estan ja desfetes
avui he rebut carta de Palermo
dient que des seguida he de tornar-hi.

DON JAUME
Però no veieu, carai, que esteu malalta?

CONSTANÇA
M'han dit el metge ja, i l'apotecari
que estar-me dintre el llit no em fa cap falta.
Ja tinc dintre el bagul dues xeringues,
els ungüents, les desfiles i les venes,
i curant-me d'amagat amb les potingues
el rei, mon pare, mai sabrà mes penes.

DON JAUME
Bon vent pel cul, senyora, i a reveure.
Torneu per si de cas quan ja esteu bona.

CONSTANÇA

La filla de Manfredo torna a Sicília
però mon cor es queda a Barcelona.
I allà quan en les nits de blanca lluna
l'hermosa platja de Palermo es veu,
les putes fent picades per les barques
i reganyant les anques els culers.
A cada pal, senyor, de les galeres
la vostra pixa semblarà que veig
i en l'escuma nevada de les ones
el glop blanquíssim de la vostra llet.
Em sentiré seguida pel fantasma
de vostra pixa com a record etern
plorant gotes de llet la vostra fava
roja com barretina de pagès.

DON JAUME
Segons es veu,
vàreu quedar contenta
amb les carícies del carall meu!

CONSTANÇA
Amb tanta majestat porteu la fava
com la corona al front porteu de rei
.
Quan jo el tenia dintre de ma figa.
considereu si llarg havia de ser
que cada cop que vós fort apretàveu
pessigolles al coll m'anava fent.
Si el poble, en morir, a vostra tomba
les "sempre vives" ofereix al rei
les dones que han sigut per vós fotudes
a vostra pixa teixiran llorers.
Feu-me, doncs un petó
i digueu-me adéu, Don Jaume.

DON JAUME
Que us vulgui dir adéu, tendra ocelleta.

CONSTANÇA Arrivederci!

DON JAUME
A fer punyetes!
Muntaner!

MUNTANER
Majestat...


DON JAUME
L'infant entrau-me.


---------- ESCENA IV ----------


DON PERE
Senyor, em vull casar!

DON JAUME

No pot ser!

DON PERE
Digueu almenys el perquè.

DON JAUME
Perquè jo us he dit que no!

DON PERE
Però no sé per què ho heu dit.

DON JAUME
Perquè sóc el vostre pare!

DON PERE
Vós bé us tireu a la mare.

DON JAUME
Collons, quin desvergonyit!

DON PERE
Vós teniu per governar
més no pas fills, bon caletro.

DON JAUME
Et fotré un cop de cetro
si t'haig de tornar a avisar!
Quan ton pare et diu que no
és senyal que no et convé

DON PERE
Però si trempo, què faré?

DON JAUME
Vés a l'aigüera, bacó!

DON PERE
Perdoneu, mas intencions
no han sigut mai d'enganyar-vos,
però ja sabeu que al parlar-vos
la pixa no vol raons.

DON JAUME
I per ventura no hi ha
alguns carrerons estrets
plens de cases de barrets
per poder-hi anar a cardar?

DON PERE
Però si em veuen, senyor,
al ficar-me a l'escaleta,
no sabeu que a la punyeta
se'n va del regne l'honor?

DON JAUME
Si és veritat que vas calent,
té diners i vés de putes,
ara que ets jove, disfruta;
deixa que digui la gent.

DON PERE
Si vós no em teniu present
i dels meus precs no en feu cas,
jo faré...

DON JAUME
Merda, faràs!
Escolta'm aquí un moment...

Com que jo estic malalt, vull traspassar-te
el ceptre i la corona,
i en fer-ho sempre hauràs de recordar-te
que té collons l'encàrrec que se't dóna.
I et trobaràs traves mils
puig per més petit que siga
no és un regne una botiga
de vendre vetes i fils.
Si estan malalt els moros mouen guerra
t'ordeno que no et moguis d'eixa terra.
Més endavant podràs anar a la batalla
i si el valor no et falla
veurem llavors si es troba alguna mossa
amb qui dels teus collons buidis la bossa.
Que si jo quan vaig cardar
era en la guerra nou,
és perquè en tenia prou
per fotre i per batallar.

MUNTANER
Tenim dintre dels collons
tot el valor d'eixa terra
i no en queda per la guerra
si es gasta tot en passions.


---------- ESCENA V ----------


PATGE
Senyor, el Cosell de Cent!

DON JAUME
Ja et fot, quin piló de gent!

CONSELL
Senyor!

DON JAUME
Què voleu?

CONSELL
Un plec,
que de Tunis duu un exprés.

DON JAUME
Que el llegiu prompte vos prec,
i d'un cop sabrem el que és.

CONSELL
Per cotxines que han estat
fent mamades com villanes,
a les putes catalanes
havem tret de la ciutat.

DON JAUME
No! Ells, al rei això?
No, les putes no!

Amb tanta infàmia i malícia
fill meu, si ja fossis rei,
amb quin dret o amb quina llei
imposaries justicia?

DON PERE
Al qui em faltés a la fe
d'una manera tan porca
com an el rei de Mallorca
l'enfilava pel rulé.

DON JAUME
Fontanelles, tot seguit,
galeres i homes preneu
i cap a Tunis voleu
perquè jo ara estic podrit.
I quan trobis el gandul
allà mateix me l'atrapes
me'l poses de quatre grapes
i me li dones pel cul.
Perquè tu, com jo, no et fotis
te'l tiraràs amb condó
i acabada la funció
me li encastes pels bigotis.
Després de fer-lo desdir
et tires la seva dona,
et cagues a la corona
i tornes a venir aquí.

Hi ha res més?

MUNTANER
Uns cartipassos
de l'alcalde d'Albufera.

DON JAUME
I què?

MUNTANER
La resposta espera.

DON JAUME
I on és?
MUNTANER
Sopant a Can Nassos.

DON JAUME
Ai, ja et fot, que és eixerit!
Llegeix, doncs el seu escrit.

MUNTANER
Senyor, els moros de Múrcia,
furients com la lleterada
quan surt tota enfurismada
de la punta del carall,
han travessat la frontera
matant homes, fotent dones,
tallant ous, eixamplant xones
i omplint-ne de sang la vall.
Amb gran ànsia aquí s'espera
que ens envieu vostres tropes
o si no ne faran sopes
de carn cristiana, els bacons.
Puig si tardeu un sol dia
a sortir de Barcelona,
no queda en virgo una xona
ni un home viu amb collons.

DON JAUME
Cony, la llança i el cavall!!
A la guerra, que carai!

MUNTANER
Però, no veieu que no pot ser?
Penseu en les purgacions!

DON JAUME
Doncs porteu-m'hi a coll-i-bè!

MUNTANER
Això és un toc de collons!

DON JAUME
A la guerra!


Fi del primer acte

UN SONETO ME MANDA HACER VIOLANTE (Lope de Vega)

Un soneto me manda hacer Violante
que en mi vida me he visto en tanto aprieto;
catorce versos dicen que es soneto;
burla burlando van los tres delante.

Yo pensé que no hallara consonante,
y estoy a la mitad de otro cuarteto;
mas si me veo en el primer terceto,
no hay cosa en los cuartetos que me espante.

Por el primer terceto voy entrando,
y parece que entré con pie derecho,
pues fin con este verso le voy dando.

Ya estoy en el segundo, y aun sospecho
que voy los trece versos acabando;
contad si son catorce, y está hecho.