dimecres, 25 de febrer del 2009

ACCIDENTE LABORAL


Soy colocador de ladrillos. El día 4 del pasado mes de Mayo, estaba trabajando solo en el tejado de un edificio de 6 pisos. Cuando finalicé mi trabajo, observé que me sobraban más o menos unos 250 Kilos de ladrillos, en vez de bajarlos a mano, decidí colocarlos dentro de un bidón y con ayuda de una roldana, la cual, felizmente estaba fijada en uno de los lados del edificio en la sexta planta, hacerlos descender.

Bajé y até el bidón con una cuerda, subí al tejado y empujé el bidón hacia arriba y coloqué los ladrillos dentro. Volví a bajar y desaté la cuerda agarrándola con fuerza de modo que los 250 Kilos de ladrillos descendiesen suavemente.

Como yo solo peso 80 Kilos, cual fue mi sorpresa cuando repentinamente salí disparado del suelo, perdí mi "presencia de espíritu",(el conocimiento), y me olvidé de soltar la cuerda. Es innecesario decir que fui izado desde el suelo a gran velocidad. En las proximidades del tercer piso, me golpee con el bidón que venia descendiendo, esto explica la fractura de cráneo y la clavícula partida.

Continúe subiendo a una velocidad ligeramente menor, no teniendo parada hasta que mis dedos estuvieron incrustados en la roldana. Felizmente ya tenia recuperada mi "presencia de espíritu" y conseguí, a pesar de los dolores, agarrarme a la cuerda.

Más o menos al mismo tiempo, el bidón con los ladrillos llegó al suelo y el fondo del bidón se partió. Sin los ladrillos el bidón pesaba más o menos 20 Kilos. Como pueden imaginar, comencé a descender rápidamente. A la altura del tercer piso me encontré con el bidón que venia subiendo, lo que explica la fractura de los dos tobillos y las magulladuras en las piernas así como en otras partes inferiores del cuerpo. El encuentro con el bidón disminuyó la velocidad de mi caída lo suficiente para minimizar mis sufrimientos cuando caí encima de los ladrillos, felizmente solo me fracturé tres vértebras.

Lamento también informar, que mientras me encontraba caído encima de los ladrillos, con dolores e incapacitado para levantarme viendo como el bidón se me venia encima, perdí nuevamente mi "presencia de espíritu" y solté la cuerda. El bidón pesaba más que la cuerda, entonces descendió y cayó encima de mis piernas partiéndomelas inmediatamente.

Espero haber facilitado información detallada del modo en como me ocurrió el accidente.

dissabte, 21 de febrer del 2009

TIRALLONGA DE MONOSÍL·LABS (Pere Quart)


Déu


I tu, què vols?


Jo

Dons jo sols vull
-ei, si pot ser-:

Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.

I un poc de pau.

Un poc de pas,
un poc de pes
i un poc de pis.

I un xic de niu.

Un xic de pic
i un poc de pac
-o un xic de sou
i un xic de xec.

I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.

Un xic de bé
i un xic de mal.
Un poc de mel
i un poc de fel.

I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
i un xic de cor
i un poc de crit.

I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro.

Un poc de goig
i un xic de bes
i un poc de coit.

I un xic de gos.

I un poc de gas.

Un poc de fort
i un poc de fluix.
I un poc de rom
i un poc de fum.

Un poc de lloc.

I un poc de joc
-tres reis, dos nous.

I un poc de groc
i un xic de gris
i un xic de verd.
I un xic de blau.

Un poc detren
i un poc de nau;
i un xic de rem.

Un xic de vent.
I un poc de neu.
I un poc de rou.

I un poc de veu
-i un poc de vot.
I un poc de cant.
I un xic de vers.
I un xic de ball.

I d'art. I d'or.

Un poc de peix.
I un poc de greix.
I un xic de feix.
I un poc de gruix.
I un poc de carn
i un poc de sang;
i un poc de pèl.
I un poc de fang
i un xic de pols.

Un xic de flam
i un poc de gel.

Un poc de sant
i un xic de drac.
Un xic de risc
i un poc de rés
-i un poc de rus.

I un tros de camp
i un xic de fruit;
un tros de clos
prop de la llar
amb aus i flors.
I un poc de bosc
amb pins i brins.

I un xic de front.
I un xic de riu
i un poc de rec
i un poc de pont.
I un poc de gorg.

I un poc de mar
i un xic de port.

I un poc de llor.

Un xic de lli
i un poc de cuir
i un poc de pell
i un xic de fil.

Un poc de lluc
i un xic de suc.

I un poc de porc.

I un xic de parc.

Un poc de gust
i un xic de rang.

I a més del meu
un poc del seu
i un xic del llur.

Vull ser: ruc? clerc?
bell? lleig? dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla? dur? buit? ple?
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg?
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.

I a més, què vull?

Un xic de seny.

I un poc de temps.

I un xic de món.

I un poc de sort.

I un poc de mort.

I un poc de Vós.

Ei, si pot ser.

dissabte, 14 de febrer del 2009

ENREDOS DE FAMILIA - Apel·les Mestres

Un home es casa amb una vídua jove, i el pare de l'enamorat es casa amb la filla de la vídua. El resultat és el següent:

Des del moment que em casava amb la mare i el meu pare amb la filla, el meu pare passava a ser fill meu i, naturalment, jo passava a ser pare del meu pare. Què resulta d'aquí? Com que el pare del nostre pare és el nostre avi, ara em trobo que jo sóc avi de mi mateix. Més encara: en ser jo el meu avi, i per tant el besavi del meu pare, el meu pare, a banda de ser fill meu, és també el meu besnét.
Ara bé; el meu pare ha tingut un fill. Aquest fill, en ser fill del meu pare és germà meu; però com que el meu pare, a més de fill meu és el meu besnét, resulta que jo sóc rebesavi del meu germà.
Alhora jo he tingut un fill. La meva dona li és mare; és, doncs, germà de la meva filla, o sigui de la dona del meu pare, i de passada és germà del meu pare. I com que el germà del meu pare m'és oncle, resulta que el meu fill és el meu oncle i que, per tant, jo sóc nebot del meu fill i cosí germà de mi mateix.
Però la cosa no acaba aquí: jo sóc sogre del meu pare, ja que s'ha casat amb la filla de la meva dona. Però com que la meva dona està casada amb el fill del meu pare, el meu pare és sogre de la meva dona i naturalment és el meu sogre, tot i ser també el meu gendre.
De manera que a força de ser-ho tot, ja no sé què sóc ni què deixo de ser; i el mateix ens passa a tots els de casa...

dimarts, 10 de febrer del 2009

BEL CANTO (Pere Quart)


DIVO


Fot un rot com ut de pit
i el públic pensa: "És un rot",
i en lloc del "Bravo!" prescrit
profereix, cortès, un mot
en veu baixa: "Bon profit!"


DIVA

Caldria fer anar la llima
una estona més que bona
per tal que una prima donna
fos també una dona prima.

dissabte, 7 de febrer del 2009

EUFEMISMES PER "VAIG A CAGAR"

Escoltat a "El Món a RAC1" d'ahir 06/02/09
Podeu escoltar l'àudio a: http://www.rac1.org/elmon/?p=12861 a partir del minut 32:20


1. Vaig a fer de ventre

2. Vaig a plantar un pi

3. Tinc una reunió amb el senyor Roca

4. He d’alliberar a Willy

5. Vaig a fer un exorcisme (sal de mi, sal de mi)

6. Vaig a tirar troncs al riu

7. Vaig a treure’m un pes de sobre

8. Vaig a despedir un amic de l’interior

9. Vaig a l’excusat

10. Sento la crida de la natura

11. Vaig a llençar el reciclatge

12. Vaig a proposar una sortida negociada al conclicte àrab-israelià

13. Vaig a posar un ou

14. (si vas molt apurat) Vaig a fer història en el món de la defecació

15. (si vas molt apurat) Vaig a que em practiquin una cesàrea

16. Vaig a alliberar hostatges

17. Vaig a fer un sudoku

18. He d’anar a pentinar-me, que m’estic pentinant a sobre

19. (en castellà) Voy a ver Chicago (chi-cago)

20. Vaig a marcar el territori

21. Haig de marxar que la tortuga treu el cap

22. Haig de marxar que m’està creixent la cua

23. Vaig a bombardejar Hiroshima

24. Tinc un marron que m’he de treure de sobre

25. Vaig a passar de l’abstracte a lo concret

26. Vaig a donar-li sabor al caldo

27. Vaig a fer fora el llogater

28. Vaig a exterioritzar el meu malestar

29. Vaig a llençar una boia

30. Vaig a treure el millor de mi

31. Vaig a monolitar

32. (moooooolt políticament incorrecte) Vaig a alliberar a Nelson Mandela

33. Vaig a encarregar un braç de gitano

34. Home a l’aigua!!!!

35. Vaig a buidar la paperera de reciclatge

36. Vaig a netejar las canyeries

37. He de resoldre un assumpte molt tèrbol

38. (mooooolt fastigós) Vaig a pentinar-me els péls del cul cap a fora

39. (només en castellà) Voy a hacer de tripas corazón

40. Vaig a treure el mal que porto dins

41. Vaig a calcular el meu Producte Interior Brut

42. Vaig a rescindir-li el contracte a Kakà

43. Vaig a arrugar la cara

44. M’està venint la inspiració

dilluns, 2 de febrer del 2009

BALADA DE FRA RUPERT (Josep Maria de Sagarra)

Fra Rupert, de les dames predilecte,
menoret d'aparell extraordinari,
puja a la trona amb el ninot erecte
i com aquell que va a passar el rosari,
sense gota ni mica de respecte
als vots del venerable escapulari,
mostrant, impúdic, el que té entre cames
excita la lascívia de les dames.
I amb veu entre baríton i tenor
canta Rupert, l'impúdic fra menor:

Gustós, senyores, m'avinc
a explicar-vos com els tinc.

Els tinc grossos i rodons
com els Pares Felipons.

I els tinc nets i sense tites
com els Padres Jesuïtes.

Els tinc frescos i bonics
com els Pares Dominics.

Cadascun em pesa un quilo
com els del Pare Camilo.

Se'ls podria portar amb palmes
com aquells del Mestre Balmes.

No els tinc tous ni tampoc nanos,
com els tenen els Hermanos.

Ni plens d'innoble mengia
com els del Cor de Maria.

Ni tenen les bosses tristes
com els dels Germans Maristes.

I no em ballen nit i dia
com els de l'Escola Pia.

No són els grans de rosaris
que pengen als Trinitaris.

Ni fan aquell tuf de be
dels frares de la Mercè.

Cap paparra se m'hi arrapa
com als monjos de la Trappa.

Ni massa tocatardans
com són els Salesians.

Ni peluts ni escadussers
com els d'altres missioners.

Ni amb el gàl·lic i els veneris
d'altres dignes presbiteris.

Ni ridículs ni pudents
com ho són en tants convents.

Ni aprimats pels mal vicis
com els tenen els novicis.

Ni tronats i plens de grans
com els pobres postulants.

Ni amb senyals alarmistes
dels ous dels seminaristes.

Ni amb un tip i altre dejú
com els frares de Sant Bru.

Se'm poden contrapuntar
amb tots els sants de l'Altar.

No se'm poden tornar enrera
com li passava a Sant Pere.

I tenen un toc tan suau
com els collons de Sant Pau.

Són peces que fan lluir
com els de Sant Agustí.

I poden omplir un cabàs
com els ous de Sant Tomàs.

I encara sobrar-ne un tros
com passava amb Sant Ambròs.

Tenen aquell tuf honrat
dels collons de Sant Bernat.

No m'arriben fins al cul
com a Vicenç de Paül.

No m'escalden la titola
com a Ignasi de Loyola.

No em freguen la pastanaga
com a Sant Lluís Gonçaga.

Hi ha més tall i més tiberi
que en els de Sant Felip Neri.

No hi ha al món un tal encert
com els ous de Fra Rupert.

La que els toqui amb vehemència,
cinc-cents dies d'indulgència.
La que en copsi la grandària,
fins indulgència plenària.
I el cul que no els és rebel
anirà del llit al cel.

No té l'Esglèsia Romana
cosa més noble i més sana,
ni té l'Orde Caputxina
peça més pulcra i més fina,
disposada a tot servei
Ad Majorem Gloriam Dei.