LECTURES 2009

.

Moltes vegades, parlant amb amics sobre llibres i la lectura, m'han preguntat quants llibres llegeixo al cap de l'any, i francament no en tenia ni idea. De sempre m'ha agradat molt llegir, i llegir pràcticament de tot, i sempre tinc algun llibre en marxa.
Des de mitjans del 2008 vaig començar a fer-me un llistat dels llibres que anava llegint, per tenir la dada exacta (per pura curiositat personal) de quants llibres llegia en un any.

Tal com he vist que feien a d'altres blogs, publico la llista de llibres que he llegit aquest 2009. Podreu veure que hi ha una mica de tot, i entre ells, un bon grapat de títols que he llegit sobretot buscant textos per anar farcint aquest blog.
Si voleu algun comentari sobre algun d'ells en particular, no heu de fer més que demanar-m'ho.


. RAYUELA - Julio Cortázar. Aquest llibre es pot llegir seguint l'ordre habitual (començant per la primera pàgina i anar seguint), o començant pel capítol 73 i anar saltant de capítol en capítol en el des-ordre que t'indica el llibre. Per tant, l'he llegit dos cops.
. LA TRISTA MORT DEL NOI OSTRA - Tim Burton
. MONÒLEGS - Apel·les Mestres
. VIAJE AL PIRINEO DE LÉRIDA - Camilo José Cela
. BIOGRAFIA DE LOT i altres proses - Joan Oliver
. LIMPIEZA DE SANGRE (capiàn Alatriste II) - Arturo Pérez-Reverte
. TOR, tretze cases i tres morts - Carles Porta
. VIATGE AL PIRINEU DE LLEIDA - Josep M.Espinàs
. VIATGE A LA SEGARRA - Josep M.Espinàs
. FIRMIN - Sam Savage
. SAN CAMILO, 1936 - Camilo José Cela
. LA CONXORXA DELS XIMPLES - John Kennedy Toole (re-lectura per 3º-4º? vegada)
. EL SOMRIURE DE BURT LANCASTER - Victor Alexandre
. HISTORIA DEL DAIBLE - Daniel Defoe
. LA CIUTAT CANSADA - Pere Calders
. EL DIABLE, apunts per a una futura Diabología - Giovanni Papini
. TODO BAJO EL CIELO - Matilde Asensi
. NARRACIONS (Ariadna al laberint grotesc i altres) - Salvador Espriu
. ELS HOMES QUE NO ESTIMAVEN LES DONES - Stieg Larsson
. DICCIONARI POC ÚTIL - Toni Soler
. TANNÖD, EL LLOC DEL CRIM - Andrea Maria Schenkel
. CASTELLS HUMANS, Histories de vides envoltades de castells - Pep Pietro i Carles Ribas
. L'EGIPTÒLEG - Arthut Phillips
. LAS DEDICATORIAS DE COLL - José Luís Coll
. EL DICCIONARIO DE COLL - José Luís Coll
. EL SOL DE BREDA (capitán Alatriste III) - Arturo Pérez-Reverte
. LA NOIA QUE SOMIAVA UN LLUMÍ I UN BIDÓ DE GASOLINA - Stieg Larsson
. LA REINA AL PALAU DELS CORRENTS D'AIRE - Stieg Larsson
. T'HAN ENGANYAT, IMMACULADA - Enric Larreula (re-lectura)
. LA PROPINA - Enric Larreula (re-lectura)
. LA DUTXA - Enric Larreula (re-lectura)
. BON DIA - Enric Larreula (re-lectura)
. DICCIONARI CATALÀ DE FALSES ETIMOLOGIES - Josep M.Espinàs
. PLANTEM CARA. Defensa de la llengua, defensa de la terra - Joan Solà
. DR.SOLER: CONFLICTES AVANÇATS DE LA PARELLA - Francesc Orteu
. PASTA GANSA (guions radiofònics) - Varis autors
. GRANDES DISGUSTOS DE LA HISTORIA DE ESPAÑA - Gomaespuma
. MANUAL DEL PERFECTE ESCRIPTOR MEDIOCRE - Ramon Folch i Camarasa
. SOBREVIURE EN PARELLA - Paul Reiser
. FALCONER - John Cheever
. DOMICILI PROVISIONAL - Manuel de Pedrolo
. La increible y triste historia de la cándida Eréndira y de su abuela desalmada - Gabriel Garcia Márquez (re-lectura)
. EL QUINTO JINETE - Dominique Lapierre - Larry Collins
. GRANS ESPERANCES - Charles Dickens
. SALES ESPAÑOLAS o AGUDEZAS DEL INGENIO NACIONAL - Varis autors
.

EN EXCLUSIVA PER "COCA DE RECAPTE", LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

E.R.E. EN EL BELÉN - autor desconegut

Per començar, i com veig que fan a molts blogs, una foto del Pessebre de casa. Aquest any hem optat per fer-lo dels Clicks, després que altres anys els manasses dels nanos de casa acabéssin fent anar les figuretes per terra, disparant el consum de SuperGlue com a eina imprescindible pel manteniment pessebril.

El següent text me l'han enviat per e-mail fins a tres persones diferents. És d'aquells típics textos que van circulant per la xarxa i la gent se'ls va (ens els anem) re-enviant. O sigui que molt probablement també l'haureu rebut. De totes maneres el publico perquè el vaig trobar molt bo i per si algú encara no l'ha llegit.
I de propina hi afegeixo una rèplica que en va fer un amic meu.

ERE EN EL BELÉN

Mañana quiero empezar a poner el Belén en mi casa, y, como estoy en crisis, las decisiones que voy a tomar son las siguientes:

Pastores. Para nadie es un secreto que en todos los belenes hay más pastores que ovejas. Parece absurdo, pero siempre ha sido así. Por supuesto me veo obligado a deshacerme de todos menos uno. Instalaremos pastores eléctricos (cercas electrificadas) con el fin de controlar a las ovejas, y, una vez instalado, se plantea la posibilidad de sustituir, en breve, al pastor por un perro con experiencia.

Personajes gremiales. Es sorprendente la cantidad de artesanos que puede haber en un belén: el herrero, el panadero, el de la leña, el carpintero (haciendo una desleal competencia a San José que se ha cogido baja paternal), el tendero,... y sin embargo, es también sorprendente ver los pocos clientes que hay. La decisión que hemos tomado es despedir a todos los artesanos. Es duro, pero no queda otro remedio. En su lugar hemos contratado a un chino, que en un pequeño comercio fabricará y venderá todos los objetos que vendían los artesanos. (Si el chino decide subcontratar 15 menores para sacar el trabajo es un tema en el que no nos debemos meter).

Posadero. El chino se hará cargo también de la posada. Además, últimamente habían llegado quejas de atención al cliente por parte de José y María. La posada podría funcionar con el sistema de cama caliente.

Lavanderas. Que manía tienen en los belenes con lavar la ropa, con lo fría que debe estar el agua, con tanta nieve. Se suprimen los trabajos de lavanderas, que además eran ocupados siempre por mujeres. Cada uno se lavará su ropa en los ratos libres, potenciando así la equiparación de sexos en cuestión de tareas domésticas.

Ángel anunciador. Suprimidos casi todos los pastores, no tiene sentido la figura de un ángel anunciador. Se sustituye por un anuncio luminoso, en donde además podremos anunciar las ofertas del chino.

Castillo de Herodes. A Herodes le mantengo en su puesto. No es que haga mucho, pero manda, y no es cuestión de ponerse a despedir directivos.

Soldados. Me quedo con dos por razones de seguridad (que bastante calentita está la zona) pero los externalizo. Los contrataré por medio de Prosegur Castillos, para que me presten servicio como guardas de seguridad. Ahorro en costes fijos y gano en flexibilidad.

Paseantes varios. Es sorprendente ver la cantidad de personajes que abundan en un belén sin hacer nada, absolutamente nada. Todos despedidos. Esto lo teníamos que haber hecho hace tiempo.

Paseantes con obsequios. He observado que otro grupo de paseantes, algo menos ociosos, pero no mucho más productivos, se dirige hacia el portal con la más variada cantidad de objetos. Uno con una gallina, otro con una oveja, otro con una cesta, otro con un atillo (¿qué llevará el misterioso personaje del atillo?),... Puesto que todos tienen el mismo destino, organizaremos un servicio de logística, para rentabilizar el proceso. Despediremos a todos los paseantes, uno de ellos se quedará con nosotros por medio de ett, y con ayuda de un animal de carga recogerá las viandas cada tres días y las acercará al portal.

Reyes Magos. Por supuesto con un solo rey es más que suficiente para llevar el oro, el incienso y la mirra. Eliminamos dos reyes, dos camellos y los pajes. Posiblemente nos quedemos con el rey negro para no ser acusados de racistas, además es posible que quiera trabajar sin que le demos de alta.
Tengo que estudiar, también, la posibilidad de dejar solo el incienso y vender el oro y la mirra a otra companyía, ya que debemos de reducir al máximo la inversión en regalos de empresa.

Mula y Buey. La única función de estos animales es dar calor. Esta función será desempeñada por una hoguera, que gasta menos combustible. Realizaremos un assessment center con los dos animales, y el que lo supere trabajará como animal de carga en el servicio de logística antes citado.

San José y la Virgen María. Está más que demostrado que el trabajo que hacen ambos en el portal puede ser desempeñado por una sola persona, y evitamos dos bajas de maternidad/paternidad. Por razones de paridad nos quedamos con la Virgen María y, lamentablemente, tenemos que despedir a San José (con lo que había tragado el hombre en esta empresa).

El niño Jesús. A pesar de su juventud tiene mucho potencial, y además parece ser que su padre es un pez gordo. Le mantenemos como becario con un sueldo de mierda, hasta que demuestre su valía.

El Belén queda, pues, de la siguiente manera: un pastor, con ovejas en un cercado, un chino con un comercio/posada de 24 horas, Herodes y dos guardas subcontratados, un paseante por ett, con la mula (o el buey) haciendo repartos, el rey negro (ilegal), la Virgen y el Niño.

Va a ser más soso que otro años, pero me he ahorrado una pasta.

RÈPLICA DE BERNARDO AREVALO

En mi casa intenté hacer lo mismo... pero los pastores y los personajes gremiales habían fundado un sindicato y me mandaron a la mierda con las leyes laborales.

El posadero me sale con las leyes proteccionistas, y no pude importar al chino porque lo tienen con demanda en el juzgado por explotador de la infancia.

De los Reyes ni hablar... que los royalties atraen inverisones, que la prensa rosa, etc etc.

María y José me amenazaron con huelga de hambre si los separaba, y el niño Jesús está protegido por el Servicio Nacional de Menores.

En definitiva, el Pesebre quedó constituído por el Trío en cuestión (el niño y sus padres), el sindicato de artesanos que no hace nada porque están siempre en asamblea, los Reyes Magos (hay que ser mago para ser rico y no trabajarle un día a nadie), el ángel, con quién no me metí para no tener problemas con "The Boss" allá arriba; y el pastor, que por ser un personaje pobre, humilde y generalmente abusado por todo el mundo, fue dejado en su lugar para que ello siga ocurriendo.
.

SANT NICOLAU PISTOLER - Francesc Orteu

.

Guions del concurs de Catalunya Ràdio "Pasta Gansa" (1989-1994), presentat per en Miquel Calzada (aleshores anomenat Mikimoto).
Hi ha un bloc on s'han publicat més textos sobre aquest Sant. No són els guions originals del "Pasta Gansa" ni de la versió televisiva que se'n va fer a "Persones Humanes", sinó creacions noves a tall d'homenatge a aquest particular personatge. El podeu trobar aquí.


En aquells dies, Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles arribaren a la ciutat de Gandesa, on trobaren un cotxe de línia, i els seus deixebles hi pujaren per tal de prendre-l'hi, al conductor, i en veure que el conductor cridava aferrat al volant, el mestre pujà a l'autobús i digué: "Conductor egoista, si fins ara han estat els altres els passatgers i només tu el conductor, sigues ara prou humil per ser tu el passatger i altres els conductors", i dit això li mostrà el pistolot i el conductor passà al darrera. I un dels deixebles prengué el volant i, en no comprendre els comandaments, el menà amb tan poca perícia que s'estimbà contra una façana. I vist això, el mestre digué: "Baixeu i marxeu a peu, perquè ¿com heu de fer servir aquest enginy si tot just compreneu els nusos de les vostres sandàlies?". I dit això, els deixebles es miraren els nusos de les sandàlies i en veritat no els comprengueren.


En aquells dies, Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles arribaren a la ciutat de Fraga, on trobaren una galeta al mig del carrer i, en agafar-la, el profeta la mostrà als qui el seguien i els digué: "Mireu bé aquesta galeta rodona, perquè en la cosa més petita podeu trobar el plaer més gran". I dit això, el mestre es posà la galeta a la boca, la mastegà i se l'empassà, i tots els deixebles empassaren saliva perquè escoltaven les paraules del profeta. Però un entre ells alçà la veu i digué: "Eh, mestre, ¿com és que no heu repartit la galeta, si era una sola la galeta i molts els afamats?", i Sant Nicolau es posà la mà sobre la roba i digué: "Prou que és cert això que dius, però és més cert que allò que fa feliç el teu mestre també et fa feliç a tu". I en escoltar això, el deixeble féu que sí amb el cap perquè sabia que allí on el mestre havia posat la mà, hi duia el pistolot.


En aquells dies, Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles deixaren les terres de la Llitera i caminaren cap al nord, i en un revolt del camí trobaren un enginyer que comptava amb els dits i que en acostar-se-li el mestre li preguntà: "Oh gran profeta, vós que sou savi, ¿com podré construir un pont si només puc comptar fins a deu?". I Sant Nicolau li respongué: "Si només saps comptar fins a deu, pots arribar a fer deu ponts, si només en vols fer un, et sobren nou dits"; i, dit això, l'enginyer es tornà a mirar els dits fent que sí amb el cap perquè comprenia les paraules del profeta. I, en allunyar-se d'aquell enginyer, el profeta digué als deixebles: "Si mai tornem per aquestes terres, feu-me pensar que no hem de passar per cap pont", i els deixebles es miraven entre ells perquè no ho entenien, però se'n fiaven perquè en realitat el mestre deia paraules sàvies.


En aquells dies, Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles arribaren a la vila de Viella, on un lladregot fugia amb els diners d'una xarcuteria, i en veure que el perseguien, el Mestre li posà la cama i el féu caure i li digué: "Home jove de peus lleugers, aixeca't i torna allò que has pres", i no havia acabat de dir les seves paraules, que el lladregot ja s'aixecà i marxava sense tornar el que havia pres. I vist això, els deixebles el subjectaren i el colpejaren fins que deixà les monedes. I llavors el Profeta li digué: "Home poc obedient, segueix-me i jo t'ensenyaré el goig d'obeir", i en veure el lladregot que el xarcuter i altres vilatans l'esperaven, féu que sí amb el cap i els deixebles li feren un lloc a la fila. I quan el xarcuter reclamà les monedes, el Mestre li digué: "Demanes justícia i la justícia ja s'ha fet, i així com tu cobres per fer comerç, deixa que altres cobrin per fer justícia".

En aquells dies, Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles arribaren a les terres del Conflent, on trobaren una dona grassa que es movia amb dificultat, i el Mestre digué: "Mireu aquesta dona grassa, perquè en veritat us dic que el mateix camí pels uns és fàcil i planer i pels altres és difícil i tortuós", i dit això la dona s'aturà perquè s'ofegava, i el Profeta encara digué: "Aneu i preneu-la entre tots, perquè és just que qui pot ajudar ajudi" i la prengueren i seguiren el camí. Però, uns cops perquè es movia i altres perquè pesava, la dona queia i picava amb les costelles a terra. I en veure el Profeta que la dona es queixava quan la tornaven a alçar, féu aturar els deixebles amb aquestes paraules: "En veritat us dic que trobareu gent que podent anar de pressa voldrà anar a poc a poc, deixeu-la doncs, perquè no serveix de res ajudar qui no vol ser ajudat" i dit això deixaren la dona asseguda a terra que es queixava de les nafres.
.

SINLOGISMOS DE SOFOCLETO

.
Luis Felipe Angell de Lama, alias "SOFOCLETO" (1926-2004), periodista, escriptor i humorista peruà va escriure uns 5o mil "Sinlogismos", una espècie d'aforismes humorístics. A continuació una selecció:



Todas las madres políticas están en la oposición.

El comunismo y las mujeres dicen que todos los hombres son iguales.

La estupidez consiste en no pensar lo mismo que uno.

Enfermedad grave es cuando el más allá está más acá.

La calumnia es una verdad dicha por nuestros enemigos.

Comer entremeses es malo. Mejor comer entredías.

Nada sale tan caro como un enemigo gratuito.

Parece mentira que un cuarto de baño sea más grande que medio baño.

No es que la tortuga sea lenta, es que no quiere ir.

Indignarse ¿es también dejar de ser digno?

Casarse con una mujer rica es contraer patrimonio.

Publicaciones:"Estudio sobre la Anemia, la Fatiga y el Cansancio" (Agotado)

Nunca subo a una balanza porque no sé que me va a pesar.

Los avaros se mueren sin dar el último suspiro.

Las ventajas del nudismo saltan a la vista.

Las canas ya no se respetan, se tiñen.

La filosofia consiste en decir refranes con palabras difíciles.

El pesimista auténtico cree que además, él ve las cosas por el lado bueno.

Para un erudito debe ser terrible perder el conocimiento.

El colmo de un actor: Hacer de malo y resultar malísimo.

La franqueza no es sino la mala educación, bien educada.

La ignorancia consiste en saberlo todo pero de otra manera.

Incunable: Niño que no se deja acostar.

No hay nada tan fuerte como un momento de debilidad.

Descreído es aquel que en Navidad, después del Nacimiento pregunta:¿qué fue, varón o mujer?

La vida se hace demasiado larga sin los vicios que la acortan.

La resignación es la anemia del carácter.

Vivimos en un mundo donde ya no existe ningún pecado verdaderamente original.

El amor llega como champán y se va como vino.

Las mujeres feas no llevan dote sino indemnización.

Santurrón: patrón de los pasteleros.

Desconfíe de los mudos. Son gente sin palabra.

Eva era tan celosa que por la noche le contaba las costillas a Adán.

Adulterio: Mandar a un tipo al cuerno.

La imitación se produce por limitación.

Turista: Inspector de ruinas.

Maquillarse es matar el tiempo.

Muchos escritores se agotan antes que sus libros.

Vi a un fakir tocando la flauta. ¡Me encantó!

Barbarie: Época en que los hombres sólo se mataban de uno en uno.

En materia de amor, solo sufre el que quiere.

Caridad: propina del remordimiento.

En el triángulo amoroso siempre hay un ángulo obtuso.

La mediocridad es el arte de no tener enemigos.

Nombre ideal para un renegado: Blas Femo.

A los ahorcados se le hace un nudo en la garganta.

La quiebra se produce cuando en los libros dice: "Debe-Haber" y no hay.

Cuando un vicio social es inextirpable se le llama Tradición.

No hay guerra civil. Todas las guerras son inciviles.

El embarazo es la concepción que confirma la regla.
.

INDIGNITATS I DIGNITATS

.

Avui vull fer un parèntesis en el to i dinàmica habitual d'aquest bloc per publicar dos escrits, dues editorials conjuntes. L'un és la ja coneguda editorial que han publicat unitariament dotze diaris catalans La Dignitat de Catalunya , i l'altra és una editorial conjunta que s'està publicant a la catosfera La indignitat d'Espanya.
Crec que en el moment en què es troba el nostre país, i més davant la ferotge i lamentable resposta que han tingut alguns mitjans de comunicació espanyols a la editorial de les capçaleres catalanes, és més necessària que mai la unitat de tots, i per això animo a tothom que vulgui a copiar aquestes dues editorials al seu bloc.
.

LA DIGNITAT DE CATALUNYA (editorial unitària de la premsa catalana)

.

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.

Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.
.

LA INDIGNITAT D'ESPANYA (editorial conjunta de la catosfera)

.

Vivim sotmesos a un Estat que es va quedar ancorat als anys setanta del segle passat. Les seves institucions, conceptes i actituds són hereus del règim franquista, i esclaus d'una transició feta a pedaços per mirar de contentar tothom. La Constitució Espanyola és considerada per molts el súmmum del consens, però no va ser així. Tot i que segurament era el que calia en aquell moment, la Constitució Espanyola va ser el súmmum de la claudicació.

La Constitució d'un Estat ha de ser un reflex de la societat que articula, i les societats, per definició, canvien i evolucionen, i al seu pas ho ha de fer la Constitució. Una Constitució que ha estat vigent sense canvis importants durant trenta anys ja no és, sens dubte, una bona Constitució.

Com deia al començament, vivim en un Estat esclau de les decisions preses fa trenta anys, amb la precisió que el moment requeria, i el salt al buit cap a la Democràcia d'aquell moment està passant factura ara. Si en aquell moment no es va preveure que els arcs parlamentaris, les dinàmiques econòmiques, socials i polítiques podrien canviar, ara és el moment de modificar-la per contemplar-ho. Si en aquell moment no es va preveure que el model de Tribunal Constitucional quedaria obsolet, ranci, antidemocràtic i intervingut pels altres dos poders, ara és el moment de canviar-ne el funcionament. Si llavors no es va pensar que l'Alt Tribunal s'havia de pronunciar sobre una Llei Fonamental abans que fos aprovada per les Cambres i refrendada pel poble, i que fer-ho al revés era una aberració, ara és el moment de tenir-ho en compte.

Ara és el moment de reformar de dalt a baix el text legal bàsic que ens lliga a tots, i si l'Estat on som inclosos pensa que aquesta Constitució està massa bé com per canviar-la, si els seus polítics i institucions tenen el nostre poble en tan baixa estima com per no voler adaptar-se als nous temps, no hi fem res en aquest Estat. Si aquest Estat no vol avançar, és el moment definitiu per a que avancem sense ell.

Text difós per la blocesfera catalana. Si us agrada, copieu el text al vostre bloc. Ajudareu a la seva difusió.
.

VÍCTOR PÀMIES: 300.000 I SEGUINT

Fa uns anys, enVíctor Pàmies i Riudor va començar una feina de documentació paremiològica, o sigui, de locucions, dites, refranys, frases fetes, proverbis, etc. La seva tasca monumental l'ha dut a crear el portal de paremiologia catalana des del qual podeu accedir a un bon grapat de blocs sobre la matèria.
Aquesta setmana ha arribat a la rodona quantitat de "només" 300.000 registres. I dic "només" perquè la feina continua i diu que vol arribar a les 500.000 (potser un milió?).

Per agraïr-li aquesta tasca tan important per preservar la riquesa i saviesa popular del nostre idioma, la catosfera s'ha unit per fer-li un merescudíssim homenatge. Així doncs, aquests dies podreu trobar a molts blocs algun escrit dedicat a en Víctor.
Coca de recapte s'hi ha volgut sumar publicant el post que teniu aquí sota, sobre dites i frases fetes.

Moltes felicitats Víctor, i gracies per la bona feina!

El logo és una creació de Palli:Disseny

.

TO DREAM OMELETTES / SOMNIAR TRUITES - Jordi Boixadós i Oriol Comas

.

"TO DREAM OMELETTES" (RBA - La Magrana) és un libre-joc on hi ha 1296 locucions i frases fetes catalanes, traduïdes a l'anglès. Però no es tracta de traduccions acurades, sinó traduccions fetes pel broc gros, traduccions directes, literals del català a l'anglès. Aquest llibre està pensat per jugar i riure, però ens demostra la força del llenguatge: frases i locucions plenes de significat que traduïdes literalment esdevenen absolutament absurdes.

Seguint l'esperit del llibre us proposo jugar: transcriuré algunes de les frases en anglès i heu d'endevinar a quina locució catalana correspon. Al final posaré les solucions.


1. There is to throw the hat to the fire.
2. To remain oneself of sweet potatoe paste.
3. There is to dip bread in it.
4. The lady shepherd shits on it.
5. Look that you arrive to be.
6. Neither there is for to throw rockets.
7. You already can wear your shoes.
8. Now you'll know the bread that is given there.
9. Go to knead mud!
10. Leave yourself of hosts.
11. To disturb the henhouse.
12. To make the partridge feel dizzy.
13. To come down from the orchard.
14. Not even at the of three.
15. To have a loosened screw.
16. To be at to split a pine-up.
17. To follow the ribbon to someone.
18. Box or corset.
19. Wrap up that it makes strong.
20. Not everything that is fat can be killed.
21. Not to say neither donkey nor beast.
22. Shut up, that I see you at to come.
23. To be hung out clothes there.
24. This is older than the to shit crouching.
25. To scatter the fog.
26. To make a fart like an acorn.
27. To make face of sour apples.
28. Dumb and to the cage!
29. His brass is seen.
30. To speak without funnels.
31. To do one of the height of a bell tower.
32. To eat not every much and to digest well.
33. Who doesn't want dust, better not go to the straw-yard.
34. This is Sixty's home.
35. To make bad fish-bone.
36. To take fire out by the back teeth.
37. To be a beet exposed to the sun.
38. To be a balls-toaster.
39. To drink one's understanding.
40. These are counted broad beans.
41. To catch someone with the pises in the belly.
42. To take the sleepiness out from one's ears.
43. Let's go back to it, that it has not been anything.
44. Saint let's go back to it.
45. Who doesn't have work, combs the cat.
46. To be uglier than made upon request.
47. It moves like a pendulum to me.
48. To be left from the hand of God.
49. At made stream.
50. Bird!

SOLUCIONS

1. N'hi ha per tirar el barret al foc.
2. Quedar-se de pasta de moniato.
3. N'hi ha per sucar-hi pa.
4. S'hi caga la pastora.
5. Mira que arribes a ser.
6. Tampoc n'hi ha per tirar coets.
7. Ja et pots calçar.
8. Ara sabràs el pa que s'hi dóna.
9. Vés a pastar fang!
10. Deixa't d'hòsties.
11. Esvalotar el galliner.
12. Marejar la perdiu.
13. Baixar de l'hort.
14. Ni a la de tres.
15. Tenir un cargol fluix.
16. Estar a partir un pinyó.
17. Seguir la veta a algú.
18. Caixa o faixa.
19. Embolica que fa fort.
20. No es pot matar tot el que és gras.
21. No dir ni ase ni bèstia.
22. Calla, que et veig a venir.
23. Haver-hi roba estesa.
24. Això és més vell que el cagar ajupit.
25. Escampar la boira.
26. Fer un pet com una gla.
27. Fer cara de pomes agres.
28. Muts i a la gàbia!
29. Se li veu el llautó.
30. Parlar sense embuts.
31. Fer-ne una de l'alçada d'un campanar.
32. Menjar poc i pair bé.
33. Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era.
34. Això és Can Seixanta.
35. Fer mala espina.
36. Treure foc pels queixals.
37. Ser una bleda assolellada.
38. Ser un torracollons.
39. Beure's l'enteniment.
40. Això són faves comptades.
41. Enganxar algú amb els pixats al ventre.
42. Treure's la son de les orelles.
43. Tornem-hi que no ha estat res.
44. Sant tornem-hi.
45. Qui no té feina, el gat pentina.
46. Ser més lleig que fet d'encàrrec.
47. Me la pendula.
48. Estar deixat de la mà de Déu.
49. A raig fet.
50. Au!
.

REFORMA ORTOGRÁFICA DEL CASTELLANO MODERNO - Autor desconegut

.

En vista de la evolución del lenguaje castellano, especialmente los aportes de los jóvenes y sus mensajes por teléfonos móviles, la Real Academia de la Lengua dará a conocer, próximamente, la reforma modelo 2009 de la ortografía española, que tiene como objetivo unificar el español como lengua universal de los hispanohablantes del globo.

Un documento recibido en exclusiva revela cómo se llevará a cabo dicha reforma. Será, una enmienda paulatina, que entrará en vigor poco a poco, para evitar confusiones.

La reforma hará mucho más simple el castellano de todos los días, pondrá fin a los problemas de comunicación con otros países, especialmente los iberoamericanos, y hará que nos entendamos de manera universal quienes hablamos esta noble lengua. De acuerdo con el expediente secreto, la reforma se introducirá en las siguientes etapas anuales:

• Supresión de las diferencias entre c, q y k. Komo despegue del plan, todo sonido parecido al de la k (este fonema tiene su definición téknika lingüístika, pero confundiría mucho si la mencionamos akí) será asumido por esta letra. En adelante, pues, se eskribirá kasa, keso, kulo, Kijote...

• También se simplifikará el sonido de la c y la z para igualarnos a nuestros hermanos hispanoamericanos ke convierten todas estas letras en un úniko fonema, el sonido ese, Kon lo kual sobrarán la c y la z: "El sapato de Sesilia es asul".

• Por otro lado, desapareserá la doble c y será reemplasada por x: "Tuve un axidente en la Avenida Oxidental". Grasias a esta modifikasión, los españoles no tendrán desventajas ortográfikas frente a otros pueblos hispanoparlantes por su estraña pronunsiasión de siertas letras.

• Asimismo, se funden la b kon la v; ya ke no existe en el español americano diferensia alguna entre el sonido de la b larga y la v chikita. Por lo kual, a partir del segundo año, desapareserá la v y beremos kómo bastará kon la b para ke bibamos felises y kontentos.

• Pasa lo mismo kon la elle y la y. Todo se eskribirá kon y: "Yébeme de paseo a Sebiya, señora Biyar". Esta integrasión probokará agradesimiento general de kienes hablan kasteyano, desde Balensia hasta Bolibia. Toda b será de baka, toda b será de burro.

• La hache, kuya presensia es fantasma en nuestra lengua, kedará suprimida por kompleto: así, ablaremos de abichuelas o alkool. No tendremos ke pensar kómo se eskribe sanaoria y se akabarán esas komplikadas y umiyantes distinsiones entre "echo" y "hecho". Ya no abrá ke desperdisiar más oras de estudio en semejante kuestión ke nos tenía artos,karajo.

• A partir del terser año de esta implantasión, y para mayor konsistensia, todo sonido de erre se eskribirá kon doble r: "Rroberto me rregaló una rradio".

• Para ebitar otros problemas ortográfikos, se fusionan la g y la j, para ke así, jitano se eskriba komo jirafa y jeranio komo jefe. Aora todo ba kon jota: "El general jestionó la jerensia". No ay duda de ke esta sensiya modifikasión ará ke ablemos y eskribamos todos kon más rregularidad y más rrápido rritmo.

• Orrible kalamidad del kastellano, en jeneral, son las tildes o asentos. Esta sankadiya kotidiana jenerará una axión desisiba en la rreforma; aremos komo el inglés, ke a triunfado universalmente sin tildes. Kedaran ellas kanseladas desde el kuarto año, y abran de ser el sentido komun y la intelijensia kayejera los ke digan a ke se rrefiere kada bokablo. Berbigrasia: "Komo komo komo komo!"

• Las konsonantes st, ps o pt juntas kedaran komo simples t o s, kon el fin de aprosimarnos lo masimo posible a la pronunsiasion iberoamerikana. Kon el kambio anterior diremos ke etas propuetas okasionales etan detinadas a mejorar ete etado konfuso de la lengua.

• Tambien seran proibida sierta konsonante finale ke inkomodan y poko ayudan al siudadano. Asi, se dira: "¿ke ora e en tu relo?", "A un ueko en la pare" y "La mita de los aorros son de agutin". Entre eyas, se suprimiran las eses de los plurales, de manera ke diremos "la mujere" o "lo jombre". Despues yegara la eliminasion de la d del partisipio pasao y kanselasion de lo artikulo. El uso a impueto ke no se diga ya "bailado" sino "bailao", no "erbido" sino "erbio" y no "benido" sino "benio".

• Kabibajo asetaremo eta kotumbre bulgar, ya ke el pueblo yano e ke manda, al fin y al kabo. Dede el kinto año kedaran suprimia esa de interbokalika ke la jente no pronunsia. Adema, y konsiderando ke el latin no tenia artikulo y nosotro no debemo imbentar kosa ke nuetro padre latin rrechasaba, kateyano karesera de artikulo. Sera poko enrredao en prinsipio, y ablaremo komo fubolita yugolabo kon diarrea, pero depue to etranjero beran ke tarea de aprender nuebo idioma resulta ma fasil. Profesore terminaran benerando akademiko ke an desidio ase rreforma klabe para ke sere umano ke bibimo en nasione ipanoablante gosemo de berda del idioma de Serbante y Kebedo.

Eso si: nunka asetaremo ke potensia etranjera token kabeyo de letra eñe. Eñe rrepresenta balore ma elebado de tradision ipanika y primero kaeremo muerto, koño, ante ke asetar bejasione a simbolo ke a sio korason bibifikante de itoria katisa epañola unibersa.
.

COLLONS- La riquesa del català

.

Al gener vaig publicar aquest text d'Arturo Perez-Reverte en què s'enumeraven les accepcions de la paraula "Cojones". Fa unes setmanes la Maia del Planeta Clàudia em va fer arribar un altre text que és una adaptació al català de l'altre (no és una traducció literal), amb les diferents accepcions de "Collons". Aquí el teniu.
Gracies Maia!! I PER MOLTS ANYS!!!


Un exemple de la riquesa del català, és el nombre d’accepcions d’una simple paraula, com pot ésser la molt coneguda i freqüentment utilitzada que fa referència als atributs masculins: COLLONS

-Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents. Així,UN significa car (val un colló); DOS significa valentia (té dos collons); i TRES significa menyspreu (m’importa tres collons).

-El verb canvia el significat: TENIR indica valentia (aquell té collons); però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!); i amb afirmació significa enveja (quins collons que té!). El verb POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els collons damunt de la taula!).

-El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase: Així el PRESENT indica molèstia o fàstic (No em toquis els collons!), el REFLEXIU significa vagància (s’està tocant els collons!), i l’IMPERATIU significa sorpresa (toca’t els collons!).

-Els prefixos i sufixos modulen el seu significat: A expressa por (acollonit), DES significa riure (descollonar-se), UT indica perfecció (collonut) i ASSOS indica indolència o abúlia (collonassos).

-Les preposicions matisen l’expressió : DE significa quantitat (feia un fred de collons) o també èxit (va anar de collons), PER significa voluntarietat (ho faré per collons!); i SENSE indica covardia (és un home sense collons).

-El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat : el color VIOLETA significa fred (em van quedar els collons morats!); la FORMA significa cansament (tinc els collons quadrats); el DESGAST indica experiència (en tinc els collons pelats!); i la MESURA expressa rancúnia (en tinc els collons plens!).

-La mida i la posició són importants: la MIDA (els té ben grossos), i la POSICIÓ (els té ben posats). Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com un toro!). Si s’ultrapassa la mida màxima, aleshores indica vagància o feixuguesa (li pengen, se’ls trepitja!). I també existeix una MIDA mínima: (de colló de mico).

-La INTERJECCIÓ significa sorpresa (collons!) o desengany (quan falles un … de 20 cm .: collons!) i quan un t’empeny massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-li: ets un torracollons!.

- Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi resideix la VOLUNTAT (ho farem de collons!) i d’aquí en surten les ordres (em surt dels collons!).

-L’estat anímic queda molt ben reflectit: Així, el DEPRESSIU diu: tinc els collons per terra, i l’EUFÒRIC diu: em va sortir de collons!.

- Són molt importants en joieria: el Comandant d’Artilleria Antiaèria dels Castillejos, anomenat “el Perlas”, deia sempre: “si esto es una formación, mis cojones son perlas”.

-Son signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina collonada!, i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que finalitzar un bon sopar, tot i dient: RECOLLONS, quin sopar!.

-Finalment, ja que heu tingut la paciència d’escoltar-me o de llegir-me, permeteu-me acabar dient-vos: SOU COLLONUTS!.
.

INSULTS I DISBARATS CONTRA L'ESTATUT DE CATALUNYA - llibre de Daniel Gómez

.

EPÍLEG: UN SOL ESTATUT I CENT MANERES DE DEFINIR-LO

L'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005 deu ser, de bon tros, uns dels textos legals més criticats i atacats de tot Occident. A continuació, els adjectius que li han dedicat els sectors socials més instruïts d'Espanya: escriptors, periodistes, polítics, intel·lectuals, filòsofs, economistes, jutges, catedràtics...

Bomba termonuclear contra la cohesión española.
Colosal chapuza política.
Proyecto desquiciado.
Delirio diferencialista.
Misil y torpedo en la línea de flotación de la Constitución.
Batiburrillo.
Gran barullo.
Bodrio catalán.
Bodrio independentista.
Estatut imposible.
Estatut trampa.
Infumable.
Peor que el Plan Ibarretxe.
Dislate provocado por el delirio sobiranista catalán.
Corrosivo.
Propuesta ropturista.
Disparate político de primer orden,
Secesión a escondidas de Cataluña.
Hachazo contra la piel de España.
El Estatuto de Autonomía más grande del mundo.
Experimento cantonalista-catalanista.
Jaque mate anticonstitucional a la unidad de la Nación.
Cáncer de la política española.
Harakiri constitucional.
Desafío catalán.
Maldito.
Prepotente.
Artefacto deforme, contrahecho y monstruoso.
Monstruosa criatura alumbrada en el Parc de la Ciutadella que no tiene un miembro sano.
Los parlamentarios catalanes han creado un monstruo Frankenstein de Estatut.
Infamia.
Fraude descomunal.
OPA hostil sobre la Constitución española.
Tsunami periférico.
Demolición balcánica.
Plan Carod-Maragall.
Maniobra inconstitucional catalana.
Pirichitifláutico.
Locura.
La fiesta de los locos.
Demencial.
Proceso de regresión acelerada.
Mutilador.
Insolidario.
Independentista.
Éticamente despreciable y reprobable.
Inquisitorial.
Paraíso maragalliano.
Laberinto sin salida.
Gamberrada histórica.
Gamberrada estatutaria del Tripartito.
Aventura disparatada.
Aventura endiablada.
Estatut de los "collons".
Inmaduro.
Irreflexivo.
Engendro legislativo con manías de grandeza.
Aterradora criatura legislativa.
Dinamita letal para la continuidad nacional de España.
Carga de titadyne.
Bomba de relojería.
Ejercicio de funambulismo.
Estrafalario.
Antipático.
Dictatorial.
Inoportuno.
Anticatólico.
Liberticida.
Improcedente.
Subversivo.
Calentón nacionalista del Parlament.
Imprudente.
Inasumible.
Indecoroso.
Irracional.
Inquietante.
Acta de defunción del régimen constitucional español.
Irresponsabilidad clamorosa.
Atrocidad.
No universal.
Increíble felonía.
Anacronismo.
Ahistórico.
Podrido hasta la médula.
Golpe turbio a la unidad de España.
Golpe de Estado incruento.
Ejemplo de infantilismo político.
Carta a los Reyes Magos.
Fantasía política.
Provinciano sectarismo.
Cicuta en almíbar.
Regalo envenenado del Parlamento catalán.
Ensoñazón elitista de una clase política.
Empresa enloquecida cuyo fin es destruir, democráticamente, a España.
El Estatuto catalán está resultando tanto o más destructor que el huracán Wilma.
Aberración democrática.
La mayor aberración anticonstitucional jamás soñada ni tan siquiera por los radicales abertzales vascos.
Una guía de teléfonos de 200 páginas que carcome nuestro texto común fundamental como una plaga de termitas.
.

JORGE MARONNA (Les Luthiers) TOCA EL BOLARMONIO

.

L'any 2007 el conjunt còmico-musical argentí Les Luthiers celebrava el 40è aniversari amb una exposició i una sèrie de conferències i actes per celebrar l'efemèride. Un dels actes fou un concurs d'instruments musicals, que guanyà Fernando Tortosa, creador del Bolarmonio, una espècie d'orgue fet amb pilotes d'hanbol.
Les Luthiers utilitzen en el seu darrer espectacle, Lutherapia, aquest instrument amb el què Jorge Maronna interpreta un blues acompanyat al piano per Carlos Nuñez Cortés.
Però en Jorge li ha agafat un afecte especial a aquest instrument i pel seu gust personal hi interpreta altres peces.
Us deixo un vídeo de Jorge Maronna interpretant al Bolarmonio l'"Ària per la corda de Sol" de J.S.Bach.

EL BLOC I LA PERSONA a Sense Embuts

.
Des del seu blog Sense Embuts, en Jaume Pros ha tingut la bona pensada de donar difusió als blogs que més segueix, i ho fa a través d'una entrevista als diferents blogaires.
En la segona entrega d'aquestes entrevistes li ha tocat el torn al Coca de Recapte.

Vull felicitar a en Jaume per la iniciativa, que permetrà donar més difusió a alguns blogs de casa nostra, i a mi personalment m'està descobrint noves pàgines.
.

EL DICCIONARIO DE COLL (recull) - José Luis Coll

.
ABIERTAMIENTE . Que miente con toda franqueza y sin reservas.

ACREIDOR . Persona a quien se debe alguna cosa, y cree que se la van a pagar.

ADMINISTRAIDOR . Aplícase al que maneja los bienes de un señor o entidad quedándose con una buena parte de ellos.

ALMEJAS . Almas pequeñas.

ALUBIÓN . Habichuela de tamaño descomunal.

ASPECTRO . Modo de presentarse, apariencia de los muertos.

BABHUCHA . Zapatilla o chinela donde los niños guardan sus ahorros.

BACILAR . No saber con qué bacilo quedarse.

BANDERILLA . Estandarte que usan los enanos en sus guerras.

BOCETADA . Proyecto de golpe dado con la mano abierta en mitad del rostro.

BROMEAR . Mear en broma.

CAINMÁN . El primer saurio que mató a su hermano.

CALAMITAD . Desgracia, catástrofe, al cincuenta por ciento.

CARBÓN . Cronudo.

CEFALÓPEDO . Pulpo o calamar que produce o emite ventosidades con la cabeza.

COBRE . Y quédese con la vuelta.

CHECOLSOBACO . Axila de los habitantes de una nación de Europa central.

DEMOGRACIA . Humor del pueblo.

DÉSPUTA . Persona que trata con dureza a las rameras.

DISIMOLAR . Encubrir con astucia el dolor de muelas.

ELEBAR . Subir los precios en el establecimiento donde se venden bebidas.

EMPREÑARSE . Obstinarse en quedar embarazada.

ENCUESTA . Averiguación, indagación o pesquisa que se hace subiendo una calle empinada.

ESFERA . No te fayas todafía.

ESMALTE . Y mañana miélcole.

FIELROJA . Indio americano que jamás traicionaba a la esposa.

FONÁMBULO . Volatinero que hace ejercicios en la cuerda o en el alambre mientras está dormido.

GALOPAR . Pareja de franceses.

GRAOCIOSO . Chistoso, agudo, ingenioso y gandul.

GRECIOSO . Humorista en Grecia.

GUARDIANA . Río vigilante.

HABÍADOR . Piloto de los que ya no hay.

HARPONERO . Uno de los hermanos Marx, aficionado a la pesca de la ballena.

HEXAGERADO . El que da proporciones excesivas a una cosa, y como no le creen, lo hace seis veces.

HOLOCASTO . Acto de abnegación entre los reprimidos sexuales.

HONORHABILIDAD . Truco de la persona para hacerse pasar por honorable.

HOSPEDAJE . Alojamiento o asistencia que se da al pedo.

INSOLENTO . Soberbio, desvergonzado, pero tranquilo.

JÁRABE . Bebida dulce, compuesta de azúcar cocido con agua, que beben los habitantes de Arabia.

JURAMIENTO . Afirmación o negación poniendo por testigo a Dios, aun sabiendo que no se dice la verdad.

LA . Nota. Por favor.

LACALLO . Criado de librea, que se ocupa principalmente en acompañar a su amo sin decir esta boca es mía.

LADRILLO . Voz del perro del albañil.

LAUREL . Apellido que nunca tuvo Oliver Hardy.

LESIÓN . Lo que señala el maestro al discípulo para que lo estudie, en Andalucía.

MALDICCIÓN . Exabrupto o palabrota dicha de forma incorrecta.

MALQUIMISTA . El que pretendía obtener oro artificialmente y no tenía ni puñetera idea de cómo se manejaba la redoma.

MIEMBRILLO . Fruto amarillo, muy aromático, pequeño y en forma de pene.

NECIONAL . Imbècil representativo de un país.

ÑOÑO . Palabra que rima con moño, otoño, bisoño y co... sas parecidas.

ODALISTA . Esclava del harén, de agudo ingenio, que siempre conseguía ser la elegida por el sultán.

OFTALMÓLOCO . Oculista de enfermos mentales.

ORDEÑANZA . Estatuto, reglamento, conjunto de preceptos para obtener la leche de la vaca.

PAQUEBOTE . Una pelota.

PATEO . Que niega la existéncia de Dios con los pies.

PEDAZO . Pedo enorme, grande, estentóreo.

PERMEABLE . Que puede ser penetrado por la orina.

PERSERVATIVO . El que se matiene firme y constante en el deseo de no tener hijos.

PESTILENTO . Que huele mal poco a poco, paulatinamente, despacio.

PLACENTERO . El que fabrica la placenta.

PRECIPINTADO . Pintado de prisa.

QUE . Pronombre relativo. O sea, que a lo mejor, ni es pronombre.

RECETA . ZZ.

REMERA . Puta con piragua.

S . Vigésima segunda letra de nuestro abecedario. Su nombre es ESE, y no otro.

SUIZIDIO . Quitarse la vida en Suiza.

VULGARCITO . Personaje de cuento infantil, sin la menor importancia ni detalle digno de ser destacado.

ZUECO . Andaluz nacido en Suecia.

ZURZULLUNDO . Nada, no quiere decir absolutamente nada. Así que hemos acabado.
.

REFREGITS D'ESTIU (3)

.

Comencem la segona setmana d'agost amb un altre Refregit.

De petit m'agradaven molt els àlbums de Tintín, i sempre m'havien entusiasmats els insults del formidable capità Haddock. Des d'aleshores havia tingut la idea de fer-ne un llistat, però només tenia una dotzena d'albums, i per tant la llista mai seria complerta.
Fa un parell d'anys la meva dona em va regalar l'Edició del Centenari : un cofre amb la col·lecció completa dels àlbums del Tintín, edició limitada i numerada (tinc el 340 de 900). Per fi vaig poder realitzar el que feia anys volia fer: vaig llegir la col·lecció sencera amb un llapis i una llibreta al costat i vaig poder recopilar Tots els insults del capità Haddock.
La traducció per aquesta edició es del 2002, o sigui que hi haurà insults dels àlbums clàssics que no sortiran en aquesta llista. Tot i això, n'hi ha un bon grapat.
.

REFREGITS D'ESTIU (2)

.
Segona entrega d'aquests Refregits.
En aquest cas un altre clàssic de la poesia humorística catalana:
El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico.
.

REFREGITS D'ESTIU (1)

.

Aquest mes d'Agost em prendré un (merescut?) descans. Tot i així no volia deixar el blog sense activitat durant tants dies, de manera que he pensat de fer un "refregit", tal com fan les televisions en la seva programació estiuenca.
Així doncs, al llarg d'aquest mes aniré penjant alguns dels textos que m'han agradat més en aquest poc més d'un any de vida del Coca de Recapte.

Aquí teniu el primer, el text amb que vaig estrenar el blog, un poema en una barreja de català-castellà-italià molt divertit. És IL CASTEL·LO MALEDETTO (llegenda macarrònica).
.

GUÍA DEL AUTOESTOPISTA GALÁCTICO (fragment) - Douglas Adams

.
El pez Babel es pequeño, amarillo, parece una sanguijuela y es la criatura más rara del Universo. Se alimenta de la energía de las ondas cerebrales que recibe no del que lo lleva, sino de los que están a su alrededor. Absorbe todas las frecuencias mentales inconscientes de dicha energía de las ondas cerebrales para nutrirse de ellas. Entonces, excreta en la mente del que lo lleva una matriz telepática formada por la combinación de las frecuencias del pensamiento consciente con señales nerviosas obtenidas de los centros del lenguaje del cerebro que las ha suministrado. El resultado práctico de todo esto es que si uno se introduce un pez Babel en el oído, puede entender al instante todo lo que se diga en cualquier lenguaje. Las formas lingüísticas que se oyen en realidad, descifran la matriz de la onda cerebral introducida en la mente por el pez Babel.

Pero es una coincidencia extrañamente improbable el hecho de que algo tan impresionantemente útil pueda haber evolucionado por pura casualidad, y algunos pensadores han decidido considerarlo como la prueba definitiva e irrefutable de la NO existencia de Dios.
Su argumento es más o menos el siguiente: "Me niego a demostrar que existo", dice Dios, "porque la demostración anula la fe, y sin fe no soy nada."
"Pero", dice el hombre, "el pez Babel es una revelación brusca, ¿no es así? No puede haber evolucionado al azar. Demuestra que Vos existís, y por lo tanto, según Vuestros propios argumentos, Vos no sois nada. Quod erat demonstrandum."
"Válgame Dios!", dice Dios, "no había pensado en eso", y súbitamente desaparece en un soplo de lógica.
"Bueno, eso era fácil", dice el hombre, que vuelve a hacer lo mismo para demostrar que lo negro es blanco y resulta muerto al cruzar el siguiente paso cebra.
La mayoría de los principales teólogos afirma que tal argumento es un montón de patrañas, pero eso no impidió que Oolon Colluphid hiciese una pequeña fortuna al utilizarlo como tema central de su libro "Todo lo que le hace callar a Dios", que fue un éxito de ventas.

Entretano, el pobre pez Babel, al derribar eficazmente todas las barreras de comunicación entre razas y culturas, ha provocado más guerras y más sangre que ninguna otra cosa de la creación.
.

DICCIONARI POC ÚTIL (recull) - Toni Soler

ABREAK. Peça de roba d'hivern usada amb profusió pels joves negres nordamericans, quan practiquen les seves danses al carrer.

ACUMULAT. Dit de l'individu que porta tantes sessions de raigs UVA a sobre, que es diria que un dels seus progenitors és de raça negra.

AFREGIR. Posar alguna altra peça o tall de carn o peix a la graella, donat el cas que no n'hi hagi hagut prou per completar una saborosa barbacoa.

AGRAÏM. Donem les gràcies a la persona de qui hem rebut un favor personal, tot obsequiant-lo amb certa quantitat del fruit dels ceps.

AIAIA. Àvia amb tendència a quiexar-se exageradament de tots els mals.

ALIMENTIR. Donar la falsa impressió d'estar proporcionant menjar a algú que el necessita peremptòriament. Característic de certes entitats caritatives un pèl ràncies.

ANURMAL. Recte que destaca per una forma, textura o funcionament poc habituals.

ARRENCADES. Ornaments femenins difícils de posar i treure, fins a tal punt que provoquen ferides i supuracions a les orelles.

ASCENSORD. Màquina elevadora domèstica que no respon quan se la crida.

ASTRONATA. Aparatosa coalició d'un viatger de l'espai contra un meteorit o similar objecte còsmic.

AUTODETERMINATACIÓ. Dret universal inalienable a nedar en l'estil que cadascú consideri més convenient, sense imposicions externes.

BARBAR. Establiment de begudes Establiment de begudes.

BICIÓS. Persona que professa una afició patològica per l'esport del ciclisme.

BIG. Població de la Catalunya interior, capital de la comarca d'Osona, que destaca per les seves enormes magnituds.

BIRIL. Dues vegades masculí.

CACA. Gosgos.

CAIXAL. Popular entitat d'estalvi que aprofita qualsevol avinentesa per mossegar el saldo del compte corrent dels seus clients.

CALDES. Folniques, fas l'amol, en una localitat cèleble pel les seves aigües telmals.

CANONADA. Doncs ca n'aprengui.

CANSALADÈRIA. Obsessió malaltissa per la compra i el consum de la carn de porc.

CATEDRÀSTIC. Es diu dl professor universitari una mica massa expeditiu a l'hora d'avaluar la feina dels seus alumnes.

CEGADORS, GUERRA DELS. Conflicte bèl·lic originat a Catalunya per la rebel·lió d'una colla d'invidents.

COMPATIR. Establir dues o més persones, de natural pessimistes o hipocondríaques, una cursa per veure qui és capaç de sofrir més.

COQUETA. Aperitiu de carn, patata o altres ingredients, molt preocupat pel seu aspecte extern.

CULTIBAR. Prémer fortament l'anus per accelerar l'evacuació.

DECENT, CONSELL. Òrgan consultiu barceloní que excel·lia per la puresa i el sentit ètic de les seves deliberacions.

DECRÈPUTA. Prostituta veterana i molt castigada per la vida que ha portat.

DINÀSTIC. Relatiu o pertanyent al Nàstic de Tarragona per via hereditària.

DOSCENTS. Dos centenars d'educadors.

EGIPSY. Persona de raça gitana i natural d'Egipte.

EN VERGA DURA. Dimensió aplicada al fal·lus en estat d'erecció.

ENGENDRAR. Per una meravella de la genètica, concebre el futur marit de la pròpia filla.

ENSAÏMAMADA. Fel·lació suavitzada amb saïm.

ESCROTINI. Recompte d'una votació en què les paperetes no es dipositen en una urna, sinó a la bossa dels... és a dir...

ESCUNYAR. Fer malbé, de forma accidental o premeditada, el germà del cònjuge.

ESPECIFICAR. Introduir en el recte el polsim d'alguna espècia aromàtica, amb finalitats burlesques o punitives (si és una espècia picant).

ESTATURURUT! Expressió de desencís pronunciada pels negociadors catalans després de la tramitació de l'Estatut d'Autonomia a les Corts de Madrid.

ESTRABINSKY. Cèlebre compositor que, a causa d'un defecte de visió, posava les corxeres on no tocava, dotant les seves creacions d'una singular melodia.

EXHIBISIONISTA. Jueu que fa ostentació de la seva raça o religió.

FANFÀSTIC. Meravellosament repulsiu.

FRE. Vrirtrut treologral.

GLAND. Penis enolme, incommensulable, de plopolcions considelables.

GROLLÈRE. Formatge francès, foradat, maleducat i bast.

HISPÀNIC. En cercles nacionalistes, por exagerada a Espanya o als espanyols.

HOMENATJA. Acte de pleitesia i consideració envers un cul insigne, prominent, o especialment admirat.

HUMILIA. Sermó o discurs de caràcter religiós que té per objectiu vexar l'audiència.

IMPROAVISAR. Acció paradoxal que consisteix a advertir de la intenció d'emprendre alguna acció espontània.

INDEPENDENTRISTA. Persona apenada per les migrades perspectives del seu ideal polític, favorable a la creació d'un Estat català.

INOPORTUNA. Grup musical universitari que apareix sempre quan menys se'l reclama. En un restaurant, per exemple.

JA VE!. Expressió popular d'origen jueu amb què s'indica el pròxim adveniment de la divinitat.

LEGITIMADOR. Especialista en cometre ensarronades i estafes de tota mena, i dotar-les després d'aparença legal.

MARGARRINA. Mantega elaborada a partir de greix de porc.

MARRISCADA. Àpat a base de fruits de mar poc frescos, o gens frescos, més aviat, de manera que els comensals estan sotmesos a un perill cert d'intoxicació.

MEGATZEM. Enorme, incommensurable local destinat a guardar mercaderies.

MENSTRUÓS. D'aspecte terrorífic una vegada al mes (com a mínim).

MINYONYA. Empleada de la llar que demostra certa tendència a la somnolència, sobretot en hores de feina.

NOCIU. Aliè a la coalició que governa Catalunya i, per tant, indesitjable socialment.

ORDINADÓ. Infant que ha vingut al món mitjançant noves tècniques informàtiques interactives, com ara el correu electrònic (ja arribarà, ja).

PIDOLATRAR. Adorar, admirar amb entusiasme la figura d'un captaire. (moltes gracies!)

POLSERA. I en pols es convertí.

PROBABLE. Partidari de la difusió de la llengua asturiana.

RECTILÍNIA. Ratlla de cocaïna que s'aspira pel cul, amb uns efectes secundaris que t'hi cagues (mai millor dit).

REPÚBICA. Règim polític contemporani en què el cap de l'Estat és elegit pensant en els genitals. Com la monarquia, ben mirat.

SELFMADELMAN. Nino articulat que s'ha fet a si mateix.

TAP MODEL. Model d'alta costura i baixa estatura.

ULLDECONYA. Població del sud de Catalunya que destaca per la bona visió dels seus habitans.

VASTARD!. Insult dirigit de forma sovintejada a una persona impuntual.

ZOOLÒGIA. Grup maçó format exclusivament per animals.

GRIP PORCINA A ARGENTINA

Com ja deveu saber, a Argentina està afectant força la punyetera grip porcina, amb tancament d'escoles, suspensió d'espectacles, etc.
L'amic Heguido, força crític amb el tractament "paranoic" que han donat els mitjans de comunicació al tema, ha anat recollint en aquest post tots els acudits que li ha anat inspirant aquesta situació del seu país.

LOS PAPÁS PREGUNTAN ( capítol del llibre PARAPAPÁ) - Jorge Maronna / Daniel Samper

.
- ¿Se puede tener sexo durante todo el embarazo?
- Sí, aunque es recomendable descansar un rato cada hora.

- ¿Influye en el embrión que los padres tengan relaciones sexuales después de la fecundación?
- Influye más que las tengan antes de la fecundación.

- ¿Perjudicará a mi bebé que yo fume?
- Sí, y también se perjudicará usted si el que fuma es el bebé.

- ¿Qué importancia tiene la circunferencia de la cabeza del bebé?
- Muy grande. Si la cabeza de su bebé no tiene circunferencia, consulte enseguida al pediatra. O a un topógrafo.

- ¿Puedo saber cuál es el problema del bebé por su forma de llorar?
- Un llanto agudo con modulaciones entre "äää" y "búu" puede ser causado por un cólico. Un sonido del tipo de "uáaa-ñéee" podría ser originado por una pesadilla. Si el sonido es "proo-proo-popó" seguramente se trata de gases.

- ¿Es bueno el masaje para el bebé?
- El masaje es muy agradable y estrecha el vínculo entre el padre y el bebé. Enseñe al bebé a darle masajes.

- ¿Qué cuentos conviene leerle al niño antes de dormir?
- Según el severo crítico literario Harold Boom, lo mejor que puede usted leer a su hijo para que se duerma son las primeras páginas de Ulises, de James Joyce. Con la ventaja adicional de que usted dormirá también.

- ¿Se pueden conseguir bebés que vengan con sus esfínteres ya controlados?
- Científicos de la organización Greenpis están trabajando en un proyecto de control remoto de esfínteres.

- ¿No les parece a ustedes divertido vestir y peinar a los gemelos de manera similar?
- Si usted lo que quiere es divertirse, póngales además el mismo nombre, y verá lo bien que lo van a pasar todos.

- ¿De qué modo pueden los padres diferenciar a los gemelos idénticos?
- Cómo distinguir a los gemelos idénticos es algo que toma a los padres algún tiempo. Mientras se acostumbra, lo mejor es diferenciarlos por sus esposas y automóviles.

- ¿Cuál es el signo del Zodíaco más conveniente para los gemelos?
- Todos los gemelos son Géminis honoris causa.

- ¿Cuál es la mejor manera de pesar mellizos?
- Se los coloca juntos en la balanza y se divide por dos.

- ¿Qué debo hacer para que mi bebé eructe después de la comida?
- Simplemente, espere que llegue a la adolescencia.

- ¿Cómo puedo fortalecer el vínculo afectivo con mi bebé?
- Tómelo en brazos, mírelo a los ojos y hable con él. Las palabras no son importantes; tampoco su extensión; cuentan los sonidos en sí mismos. Por ejemplo: "Estimado hijo, seré breve. He dicho".

- A mi bebé le están saliendo los dientes. ¿Es normal que mordisquee y babee?
- Hasta que complete su dentadura, el bebé mordisqueará todo lo que encuentre a su alcance y babeará continuamente. Después de los ochenta años, cuando la pierda, también.

- ¿Existe relación entre la caries dental y el consumo de golosinas?
- Definitivamente, sí. Numerosos estudios científicos han demostrado que la aparición de caries puede inducir a un consumo elevado de golosinas.

- ¿Son necesarios los minerales en la alimentación?
- En efecto; pero es recomendable darles un ligero hervor para ablandarlos. Si, a pesar de eso, su niño protesta, puede usted recitarle este poema, que lo ayudará a comprender la importancia de esos alimentos:

Ingiere minerales
para sentirte puro
porque son naturales
aunque resulten duros.

A vivir te invita
el noble carbón.
Comiendo bauxita
no hay indigestión.

Te hace más alto
consumir estaño.
Paladear cobalto
aumenta tu tamaño.

Te pone más recio
consumir potasio.
Un tris de magnesio
salva del gimnasio.

Forja el raciocinio
comer manganeso.
Comer aluminio
te despierta el seso.

Frena el deterioro
una dosis de helio.
Un lingote de oro
atrasa el sepelio

¡Y además te hace rico!

- ¿El habla del niño mejora a medida que crece?
- Sé, excepto durante la adolescencia, período en el que su léxico se reducirá repentinamente a unos siete u ocho vocablos, en su mayoría interjecciones irreproducibles.

- ¿En qué posición debo colocar al bebé para tomarle la temperatura por vía rectal?
- Hay que colocarlo boca abajo, en la posición llamada "decúlito".

- Creo que mi hijo tiene un tic, ¿qué debo hacer?
- Si es solo un tic, no es grave; si es un tictac debe tratarse del reloj que le desapareció al abuelo.

- ¿Qué libro debo comprar a mi hijo?
- Recomendamos el clásico Platero y yo, pero no sus continuaciones, generadas por el éxito comercial del original: Platero y tú, Platero y él, Platero y los extraterrestres, etc.

- ¿Qué puedo hacer si mi hijo se levanta de la mesa antes de que hayamos acabado de comer?
- Dé por terminada la comida de toda la familia: que el niño vea que es usted y no él quien decide el momento de finalizarla.

- ¿Es buena idea enviar al niño a su habitación como castigo?
- Confinarlo en su habitación hará que siempre la asocie con el castigo. Es mejor disponer de un lugar adecuado para ese fin, como una mazmorra en el sótano del castillo. Si el castillo no tiene sótano, puede ser una mazmorra en la torre o un rincón de la caballeriza.

- Mi hijo es muy vulnerable a la presión de sus pares: pide que le compre los mismos juguetes que tienen sus amigos.
- Debe enseñarle a responder "¡Nones!" a sus pares.

- ¿Recomendarían que los hijos sigan la profesión de sus padres?
- Es muy recomendable, sobre todo si se trata de hijos de reyes.

- Tengo interés en que mi hijo empiece a trabajar. ¿Cuáles son los oficios tradicionales para niños?
- Monaguillo, paje de palacio y grumete de barco pirata. Como en la actualidad los piratas ya no usan barcos y hay cada vez menos palacios, la carrera más recomendable para su niño es la de monaguillo, que incluye, al final del escalafón, la atractiva posibilidad de llegara a Papa.

- ¿En qué punto puede considerarse que ha terminado la educación del niño por su padre?
- Querido papá, la educación del hijo nunca termina. Resulta imposible pensar en ponerle un punto fi

TORNA PH2.5

L'abril en Heguido (Herman Guillermo Dolder) decidia tancar la paradeta del seu blog Ph2.5 on diàriament hi publicava un acudit. En aquest post vaig fer un recull dels que més m'havien agradat en els tres anys de vida del blog.
Doncs bé, gracies al "clamor popular" (o a l'insistència dels comentaris al mateix blog, o la tavarra que li hem donat alguns a través del Facebook) ha decidit reprendre l'activitat, i s'ha compromès -de moment- a arribar al post nº1000 (en queden uns 90). El podeu seguir aquí.

PARTICIPACIÓ EN ELS RELATS CURTS DE TERROR

Fa uns mesos, els companys del blog Hesperia van organitzar un concurs de micro-contes de terror que no podien superar els 140 caràcters. Aquí hi podeu trobar els guanyadors i tots els relats que s'hi van presentar, molt bons tots.
I aquí us deixo els tres contes amb els que vaig participar jo:

L'udol el desperta del malson. Una mà llefiscosa li ofega el crit. Com més intenta fugir, més l'engoleix el llit cap a l'abisme obscur.

Volent fugir del monstre de l'armari s'ocultà sota el llit, ignorant que el monstre que s'hi amaga és més cruel, encara.

Ja he triat la meva propera víctima. La vigilo buscant el moment precís. Esperaré pacient que acabi de llegir. Sóc aquí. Darrera teu.

INSTRUCCIONES PARA LEER ESTE ARTÍCULO - Bugman-

.
Un post extret del bog "Los sin-logismos de Bugman". Segurament es va inspirar en les "Instrucciones para subir una escalera" de Julio Cortázar.

Este artículo debe ser leído de izquierda a derecha y de arriba a abajo. Ejecute esas operaciones en forma secuencial y no simultánea, de manera de evitar un movimiento diagonal desde el extremo superior izquierdo hasta el inferior derecho del artículo, acción que puede resultar en la omisión de palabras y la consiguiente pérdida de comprensión.

Tenga en cuenta que cuando en estas instrucciones nos referimos a movimiento lo hacemos en el contexto del movimiento ocular, es decir el desplazamiento del punto focal de sus ojos, y no a un traslado físico de los mismos, ya sea en forma conjunta o separada del resto del cuerpo. La posesión de un ojo artificial removible no resulta relevante en este caso ni consituye un excepción a la presente aclaración, debido a las limitaciones características de este tipo de prótesis para proporcionar cualquier tipo de imagen capaz de ser interpretada por el cerebro humano.

El movimiento ocular secuencial al que se refieren estas instrucciones debe ser implementado de la siguiente manera: con la vista fija en la primera (es decir, la que se encuentra más arriba del artículo) agrupación de palabras alineadas de forma horizontal (a la que en adelante nos referiremos indistintamente como línea o renglón), identifique la que aparece primero a la izquierda. No olvide ejecutar esta operación dentro de los límites visuales del artículo, evitando llevar el punto focal de sus ojos fuera de la pantalla del monitor (en caso de estar leyendo este artículo en una computadora) o del borde del papel (si es que usted ha realizado un impresión en papel del artículo y está leyendo esa copia impresa) hasta encontrar una palabra cualquiera que circunstancialmente se encuentre alineada horizontalmente con el primer renglón del artículo, por ejemplo perteneciente a una nota pegada en la pared recordándole que mañana debe pagar la cuenta del gas. Para evitar esto, es conveniente detenerse apenas aparezca en el punto focal ocular cualquier elemento que no tenga las características generales de una palabra. Una buena práctica es identificar si el elemento en cuestión está formado por letras. Es importante recordar que se debe empezar desde el primer renglón, que es el que se encuentra en lo más alto del artículo, siempre respetando las limitaciones visuales ya expuestas. Notará que la primera línea del artículo se encuentra escrita en una tipografía diferente a la del resto del mismo y es más corta, esta es una característica de diseño y no tiene ningún efecto negativo sobre la lectura. Esta línea especial se denomina título, y no requiere ningún tratamiento especial para su lectura. Continúe leyendo las palabras de izquierda a derecha, hasta que note que llega al límite visual derecho del artículo (utilice para identificar este límite la misma técnica que utilizó para identificar la primera palabra de la izquierda). Llegado a este punto, descienda su foco visual hasta encontrar la siguiente línea, y repita el procedimiento (identificación de primera palabra de la izquierda, recorrido de izquierda a derecha hasta la última palabra).

Una vez que haya dominado esta secuencia de operaciones, repítala hasta terminar de leer este artículo. Podrá identificar el fin del artículo porque ya no aparecerán más palabras alineadas en forma horizontal. Si embargo, en algunas configuraciones especiales, si usted continúa con el movimiento ocular descendente es posible que se encuentre con más palabras. Dependerá de su criterio el decidir si esas palabras continúan formando parte de este artículo, sin embargo, hay algunas sencillas estrategias que le ayudarán a tomar el camino adecuado. Para empezar, reconozca si la tipografía en la que están escritas las palabras es la misma de la de la última línea leída. Si es diferente, es muy probable que se trate del título de otro artículo. Otra evidencia de que el artículo ya terminó y usted está leyendo otra cosa es que las palabras ya no estén en la pantalla de la computadora o en un papel sino en el borde del escritorio, en su abdomen, en el techo o en el piso, dependiendo del ambiente en donde usted esté situado al leer este artículo. Como regla general, si las palabras están escritas fuera del plano de este artículo, no pertenecen a él. Para identificar el plano puede utilizar el efecto tridimensional que le proporciona la visión binocular, o si solamente tiene un ojo y no posee percepción de la profundidad, puede utilizar el tacto.

Cabe aclarar que este artículo, al estar escrito en español, debe leerse preferentemente en ese idioma, en caso contrario el autor no se responsabiliza por errores de sintaxis, palabras carentes de significado y pérdida de comprensión. Asimismo algunas de las convenciones de lectura que hemos expuesto en estas intrucciones para leer este artículo no son aplicables en otros idiomas en los cuales se lee, por ejemplo de derecha a izquierda, de abajo hacia arriba, salteando las palabras impares o haciendo danzas rituales y sacrificios de animales.

Una vez terminada de leer la última palabra de la derecha de la última línea de este artículo, usted habrá leído este artículo.

Por favor, no intente leer este artículo sin haber leído antes estas intrucciones para leer este artículo.

LA CANTANT CALBA -fragment- (Eugène Ionesco)

SR.SMITH (llegint el diari) - Ja ho veus, diu que Bobby Watson és mort.

SRA.SMITH - Ai, pobre! I quan s'ha mort?

SR.SMITH - Per què fas aquest posat de parada, ara? Prou que ho saps. Fa deu anys que és mort. Recorda-te'n, vaig anar a l'enterrament ara fa un any i mig.

SRA.SMITH - Si, ja me'n recordo: me n'he recordat de seguida. I no comprenc com tu mateix t'has quedat tan parat de veure que ho duia el diari.

SR.SMITH - No ho duu pas el diari. Ja fa tres anys que ho va dur. Me n'he recordat per associació d'idees.

SRA. SMITH - Quina llàstima! Tan bé que es conservava!

SR.SMITH - Era el cadàver més bonic de la Gran Bretanya! No semblava pas que tingués els anys que tenia. Pobre Bobby, feia quatre anys que era mort i encara era calent. Un veritable cadàver vivent. Que n'era d'alegre!

SRA.SMITH - La pobra Bobby!

SR.SMITH - Vols dir EL pobre Bobby!

SRA.SMITH - No, pensava en la seva muller. Es deia com ell, Bobby, Bobby Watson. Com que es deien igual, no els podies mai distingir l'un de l'altre quan anaven plegats. Només un cop mort ell, s'ha pogut saber de debò qui era l'un i qui era l'altre. Tanmateix, avui encara hi ha gent que la prenen pel mort i li donen el condol. La coneixes, tu?

SR.SMITH - Només l'he vista una vegada, per casualitat, a l'enterrament de Bobby.

SRA.SMITH - Jo no l'he vista mai. Es bonica?

SR.SMITH - Té la fesomia amb les faccions regulars, però no es pot dir que sigui bonica. És massa alta i massa forta. No té les faccions de la fesomia regulars, però es pot dir que és molt bonica. És una mica massa menuda i massa prima. És professor de cant.

SRA.SMITH - I quan pensen casar-se?

SR.SMITH - La primavera que vé, a tot estirar.

SRA.SMITH - Haurem d'anar al casament.

SR.SMITH - Els haurem de fer un regal de noces. Què els regalarem?

SRA.SMITH - Per què no els regalem una d'aquelles set safates de plata que ens van regalar pel nostre casament i que no ens han servit mai per res?
És ben trist d'haver-se quedat vídua tan jove.

SR.SMITH - Sortosament, no han tingut fills.

SRA.SMITH - Només els hauria faltat això! Fills! Pobra dona, què n'hauria fet?

SR.SMITH - Encara és jove i ben bé es pot tornar a casar. Li està bé el dol!

SRA.SMITH - I qui s'ocuparà dels fills. Ja saps que tenen un nen i una nena. Com es diuen?

SR.SMITH - Bobby i Bobby, com els seus pares. L'oncle de Bobby Watson, el vell Bobby Watson, és ric i s'estima el nen. Ben bé es podria encarregar de l'educació de Bobby.

SRA.SMITH - Fóra molt natural. I la tia de Bobby Watson, la vella Bobby Watson, podria també encarregar-se ben bé de l'educació de Bobby Watson, la filla de Bobby Watson. Així la mamà de Bobby Watson, Bobby, es podria tornar a casar. Té algú reüllat?

SR.SMITH - Si, un cosí de Bobby Watson.

SRA.SMITH - Qui? Bobby Watson?

SR.SMITH - De quin Bobby Watson parles, ara?

SRA.SMITH - De Bobby Watson, el fill del vell Bobby Watson, l'altre oncle, el mort.

SR.SMITH - No, no és aquest, és un altre! És Bobby Watson, el fill de la vella Bobby Watson, la tia de Bobby Watson, el mort.

SRA.SMITH - Volls dir Bobby Watso, el viatjant?

SR.SMITH - Tots els Bobby Watson són viatjants.

SRA.SMITH - Quin ofici més dur! I, tanmateix, s'hi fan bons negocis.

SR.SMITH - Si, quan no hi ha competència.

SRA.SMITH - I quan no n'hi ha de competència?

SR.SMITH - Els dimarts, els dijous i els dimarts.

SRA.SMITH - Ah, ja! tres dies cada setmana. I què fa Bobby Watson aquests tres dies?

SR.SMITH - Reposa, dorm.

SRA.SMITH - I per què no treballa aquests tres dies si no hi ha competència?

SR.SMITH - No ho puc pas saber tot, jo! I tampoc no puc respondre a totes les teves preguntes idiotes!

SRA.SMITH - Ho dius per humiliar-me?

SR.SMITH - Ja ho saps prou que no.

SRA.SMITH - Tots els homes sou iguals! Us esteu tot el dia estirats, amb el cigarret a la boca, o us empolveu i us empastifeu els llavis cinquanta vegades si és que no beveu tot el dia sense parar.

SR.SMITH - I què diries tu si veiessis els homes fent com les dones, fumant tot el dia, empolvant-se, pintant-se els llavis i bevent whisky?

SRA.SMITH - Per mi si que...! Però si ho dius per fer-me la llesca, ja saps que no m'agraden aquesta mena de bromes!

SR.SMITH - Oh, el meu pollastret rostit, per què treus focs pels queixals, ara? Prou saps que tot això ho dic per riure.
Quin parell de vells enamorats ridículs que som! Apa, anem a fer nones.

L'HOME, LA BÈSTIA I LA VIRTUT -fragment- (Luigi Pirandello)

ALUMNES 1 i 2 - Bon dia, senyor professor!

PROFESSOR - Mira que bé! ja tenim aquí la primera lliçó del dia. Quants anys teniu, vosaltres?

ALUMNE 1 - Divuit, senyor professor!

ALUMNE 2 - Disset, senyor professor!

PROFESSOR - I ja tan homes els dos! A veure, qui sap com es diu en grec "comediant"?

AL.1 - En grec?

PROF. - No, en àrab! No ho saps? I tu, ho saps tu?

AL.2 - Mmmmm... comediant? No me'n recordo.

PROF. - Ja, no te'n recordes. Això vol dir que abans ho sabies, no? però que ara no te'n recordes.

AL.2 - No senyor, no ho he sabut mai.

PROF. - D'aquesta manera s'ha de contestar: no-ho-sé! Jo us ho explicaré. "Comediant" en grec es diu "hypocrites". I perquè, hypocrites? A veure, tu, què fan els comediants?

AL.2 - Em sembla que... representen, no?

PROF. - Ah! Et sembla? no n'estàs segur? I per què representen els diem hipòcrites? Et sembla just dir hipòcrita a una persona que representa per professió? Si representa, està fent la seva feina, no podem dir-li hipòcrita. En canvi, a quina persona dius tu hipòcrita, a quina persona li dones tu el mateix nom que li donaven els grecs als comediants?

AL.1 - A alguna persona que fingeix, senyor professor.

PROF. - Correcte, una persona que fingeix! com un comediant, com un actor expert que representa un personatge, per exemple, un rei, mentre que ell només és un pobre home. I qui diu un rei, diu un altre paper qualsevol. Hi ha alguna cosa reprobable en això? No res, és una obligació en aquesta persona, és una professió. Però en quin moment això es converteix en una cosa reprobable? Quan la persona ja no és hipòcrita per obligació, sino que ho és per gust, per interès, per malícia, per costum, fins i tot per educació! Si, per educació també. Perquè educació, ser educat, vol dir precisament això: fingiment; ser per dins negre com els corbs i per fora blanc com els coloms, tenir en el cor la fel i a la boca la mel. El que feu vosaltres quan arribeu aquí i dieu "bon dia, senyor professor" en comptes de dir "vagi-se'n a pastar, senyor professor"!

AL.1 - Però, senyor professor... perdoni, nosaltres...

AL.2 - Vol dir que li hem de dir "vagi-se'n a pastar", senyor professor?

PROF. - Ho preferiria, si. Ho preferiria, us ho asseguro. I si no és millor no dir res, deixar-ho estar.

AL.1 - Ja... i si no li diguéssim res, vostè diria de nosaltres "que mal educats"!

PROF. - Exacte! Perquè ser ben educats ens obliga a desitjar bon dia a persones a qui amb molt de gust engegariem a pastar fang. És a dir, que ser ben educats ens obliga a fingir, a fer el mateix que fan els comediants, a ser hipòcrites. Quod erat demostrandum.