EL BORRACHO Y EL ECO (Francisco Añón)

En noche oscura y brumosa,
tan achispado iba Antón
que cayó de un tropezón
en la acera resbalosa.

Soltó un feo juramento
diciendo: "¿Quién se cayó?".
Y en la pared de un convento
repercutió el eco... "Yo".

¡Mientes! Fui yo quien caí;
y si el casco me rompí
tendré que gastar pelucas...
Lucas.

No soy Lucas, ¡voto a Dios!
Vamos a vernos los dos
ahora mismo, farfantón...
Antón.

Me conoces, ¿eh, tunante?
Pues aguárdame un instante,
conocerás mi navaja...
Baja.

Bajaré con mucho gusto.
¿Te figuras que me asusto?
Al contrario, más me exalto...
Alto.

¡Alto yo! ¿Piensa el osado
que en este pecho esforzado
el valor ya está marchito?...
Chito.

¡Y pretende el insolente
mandar callar a un valiente!
¿Que calle yo?, miserable...
Hable.

Hablaré por vida mía,
hasta que tu lengua impía
con este acero taladre...
Ladre.

¡Ladrar! ¿Soy perro quizás?
¿Dónde, villano, dónde estás?
Que de esperarte me aburro...
Burro.

¡Burro yo! Insulto tamaño
vengaré de un modo extraño;
el momento es oportuno...
Tuno.

Mas, ¿dónde está el majadero
que me toma por carnero?
¡Responda! ¿Dónde se encuentra?...
Entra.

Sal tú, si no eres cobarde;
y apresúrate que es tarde.
A pie firme aquí te espero...
Pero.

No hay pero que valga, ¡flojo!
Sal ya, que estoy viendo rojo,
y ansío tenerte enfrente...
Ente.

Pero, ¿dónde estás?, repito,
que estoy oyendo tu grito
y tu ausencia ya me admira...
Mira.

Sí, miro, pero ¡qué diablo!
no puedo ver con quién hablo,
pues no aparece ninguno...
Uno.

Uno o cien, lo mismo da;
que salga, que salga ya.
Lo aguardo; aquí me coloco...
Loco.

¿Así te burlas de mí?
¿Quién eres, quién eres?, di;
no me hagas perder la calma...
Alma.

Mas, si eres un alma en pena,
¿cómo no oigo tu cadena?
Basta de bromas, concluye...
Huye.

No tal; no me iré de aquí
sin saber quién me habla así.
Dime siquiera tu nombre...
Hombre.

Pero, ¿estás vivo o difunto?
Aclara bien este punto,
que a mí ya nada me asombra...
Sombra.

¡Una sombra y la insulté!
Perdóname, que tomé
cuatro copas con bizcocho...
Ocho.

¿Ocho, dices? ¡No, pardiez!
Serían siete, tal vez;
una fue para Ramona...
Mona.

No hubo mona, no, señor;
me puso alegre el licor,
y a Ramoncica también...
Bien.

El vino apenas probé,
y sin embargo gasté
cuatro pesos con cincuenta...
Cuenta.

Contaré, si así lo queréis,
pero hablar de las mujeres
Ramona a enojarse va...
¡Bah!

Fue en el bodegón del puerto,
todos dormían, por cierto,
y estuve con ella sola...
¡Hola!

Sí, sola, sola, solita;
porque teníamos cita;
pero no me le acerqué...
¿Qué?

No me acerqué, te aseguro;
por mi salvación, lo juro,
son testigos los durmientes...
Mientes.

Sombra que todo lo sabes
despídeme cuando acabes,
que por mi parte acabé...
Ve.

Prometo no más beber,
no más mujeres querer,
santa sombra veneranda...
Anda.

Marchóse Antón al momento
y, en casa, confió a su esposa
que una sombra pavorosa
en la acera de un convento
le había hablado... y no era cuento.

FRASES DE JAUME PERICH

Un pessimista és un home que mai compra bitllets d'avió d'anada i tornada.

Sabia vostè.. que el pilot responsable del bombardeig atòmic d'Hiroshima no està considerat criminal de guerra, però que si Japó hagués guanyat la guerra sí ho estaria considerat?

La penicil·lina es va descobrir per casualitat, el Napalm no.

Un ambidextre és l'home que diu ser d'esquerres i actua com si fos de dretes.

Un optimista és aquell que creu que tot es pot solucionar. Un pessimista és el que pensa el mateix però sap que ningú ho intentarà.

Que el cargol és comestible i el llimac no ho és, m'ho crec. I a més admiro profundament al tipus que va ser capaç de descobrir-ho per primera vegada.

Fumar en excés és dolent. Beure en excés és dolent. Menjar en excés és dolent. Follar en excés és difícil.

Gràcies a la llibertat d'expressió avui és possible dir que un governant és un inútil sense que ens passi res. Al governant tampoc.

La gent jove està convençuda que posseeix la veritat. Malauradament, quan aconsegueixen imposar-la, ja no són joves ni és veritat.

La religió serveix per ajudar-nos i consolar-nos davant uns problemes que no tindríem si la religió no existís.

L'Església segueix ferma en la seva postura: l'homosexualitat és cosa de maricons.

El nostre sistema fiscal és una meravella: el que té més, paga més, i el que té menys també paga més.

Hi ha una cosa més tràgica que ser un fill orfe: ser el pare d'un fill orfe.

Als que diuen que la joventut és una malaltia que es cura amb els anys, els diria que la vellesa també, i per sempre.

El plor d'un nen és la cosa més entendridora del món la primera mitja hora.

A partir d'un patrimoni de dos-cents mil milions de pessetes, les persones honrades poden comptar-se amb els dits d'una orella.

Els amics són per a les ocasions, llevat de determinats cercles político-econòmics, en els quals les ocasions són per als amics.

Si bé és cert que el camell és l'animal que més temps pot romandre sense beure, és precís reconèixer que quan beu es posa insuportable.

Déu, diuen, és a tot arreu. No té gran mèrit: la Coca-Cola també.

Als picapedrers, quan els condemnen a treballs forçats, els obliguen a escriure poesies.

Un fanàtic és un individu que té raó encara que no tingui raó.

Gràcies a la guerra un no tan sols pot morir pels seus ideals, sinó que fins i tot pot morir pels ideals d'un altre.

La millor prova que als Estats Units qualsevol pot arrivar a president, la tenim en el seu president.

Rep el nom de "món lliure" aquella part del món que està en poder dels Estats Units.

Un dels inconvenients de ser pobre és que a sobre t'obliguen a ser honrat.

L'esclavitud no s'ha abolit, s'ha posat en nòmina.

És molt més fàcil reconèixer que fa deu anys vam fer l'imbècil que reconèixer que ho vam fer fa deu minuts.

Ser honrat no condueix a cap lloc que apreciïn els altres.


Existeix molta gent a qui sembla de mala educació dir davant de les senyores el què fa amb les senyores.

Déu va fer el món en sis dies. Fins al moment ningú no s'ha pogut explicar a què venia tanta pressa. Així ha quedat com ha quedat.

L'estatura de l'ésser humà es mesura en metres i centímetres perquè si es mesurés en quilòmetres resultaria depriment.

L'únic animal capaç de riure's de si mateix és l'ésser humà. No té cap mèrit: és l'unic que dóna motius per fer-ho.

L'índex de mortalitat en l'ésser humà és del cent per cent.

Jurar en fals per la salut de la mare mai ha perjudicat la salut de cap mare.

Les matemàtiques són una ciència exacta llevat de quan t'equivoques.

És lamentable que, posats a crear absurds com el melic, Déu no hagi proveït al cos humà de butxaques.

Si tanquem un ull resulta molt difícil poder apreciar les distàncies. Si tanquem els dos, molt més.

Que als avions hi hagi una armilla flotant sota cada seient, és tan absurd com si als vaixells hi hagués un paracaigudes a cada camarot.

Si ens engeguen un tret al cap a traïció, per l'esquena, ens morim igual que si ens l'engeguen noblement, de cara.

Si Hitler tornés, quina sorpresa s'enduria: els jueus fent la guerra i els alemanys negocis!

Per gran que sigui una circumferència, la part que queda fora sempre és més gran.

Problema social: Si deu paletes construeixen un edifici de quatre pisos en sis mesos, quants paletes seran necessaris perquè, ajuntant els seus sous de cinc anys, puguin comprar un d'aquests pisos?

Malgrat el que digui el refrany, si vestim una mona de seda és molt possible que pugui entrar al Liceu una nit de gala.

Abans al poble se li donava "pa i circ". Actualment, gràcies al progrés, se li ven "pa i circ".

El millor homenatge que es pot fer a la intel·ligència de l dona és que a certs esports se'ls anomeni "d'homes".

Tenir molts estudis moltes vegades no serveix per a res útil. Vegin sinó els estudis de televisió.

És perillós l'alcohol? No... Per fora desinfecta les ferides i per dins desinfecta les depressions.

Jo quan no estic d'acord amb algú, li ho penso a la cara.

Un pacifista mort en la guerra és la proba més palpable que tenia raó.

Hi ha poca gent que hagi pogut arribar a la conclusió que els diners no donen la felicitat per pròpia experiència.

Per molt que creguin en Déu, la majoria de persones voldrien arribar als cent anys.

L'home és l'únic ésser capaç de distingir entre el be, el mal i el regular.

La quadratura del cercle no només és impossible, sinó que a més està molt mal pagada.

Jo ja li donaria menjar a qui té fam, però vés a saber què li ve de gust!

No és cert que a Lurdes no hi hagi cap farmàcia.

La sort és de qui la busca i té la sort de trobar-la.

El famós "esglaó perdut" entre el mico i "l'hommo sapiens" existeix: som nosaltres.

La llibertat d'un acaba on comença la d'un altre amb més diners.

De cada tres nens que neixen al món, un és xinès; menys a la Xina que ho són els tres.

El cinema ajuda a somniar. La tele a dormir.

L'ordre dels factors no altera el producte, a no ser que l'ordre vingui de dalt.

La democracia obliga a respectar totes les opinions... però no pot fer res per què totes les opinions siguin respectables.

La televisió és a la cultura el què el micro-ones a la gastronomia.

Els paracaigudistes són els únics militars que ascendeixen gràcies als descensos.

No només és més fàcil que entri un pobre al cel que no un ric, sinó que també té moltes possibilitats de fer-ho abans.

Que desagradable resulta caure bé a la gent que et cau malament.

Vera Història dels Viatges de lo Molt Honorable Cavaller dit Joseph d'Urgell e dels Feyts e Actes que en ells s'Esdevingueren (Cap. I)

Fantàstica crònica d'un viatge a Estats Units escrita com si es tractés d'un llibre de cavalleries. La podeu llegir sencera aquí.

I
De com lo notable cavaller féu partida de sos comtats e de com aplec al prat que en diuen de lo Llobregat.

E havent faet comiat de nobles, herauts, menestrals e donzelles, e aprés d'haver aconhortat a aquestes, lo vint-e-sisè dia del mes de Juliol de l'any de milia-noucentes-nouranta-e-vuit de la Concepció de Nostre Senyor, féu partida de sos comtats lo tan notable cavaller apellat Ioseph d'Urgell cap a terres llunyanes que en diuen de los Comtats Units.
E se llevà eix dia ab lo Sol, donc gràcies a Déu Nostre Senyor e féu principi a tals paraules: "Io parto".
Jatsia molt noble senyor, no era dat a grans protocols ne a agasajos especialment en quan s'acostava l'hora de la partida sua e no havia massa temps.
Prenc ses armes, ses robes e sos segells e escuts per ser reconegut en altres comtats, e dirigís-se cap a la carrossa que l'esperava. Lo qui menava, sent morisc, com molt freqüent est en lo gremi dels menadors, dix-li al cavaller en la llengua de los castellans: "Ande vamo?" a lo qual lo cavaller, que lo do de llengues havia, féu principi a tal parlar: "Anem llà ont les naus surten e porten valerosos cavallers mar enllà, sia per los plaers pus grans o per les pus baixes misèries".
E faeren via cap als prats al dellà de la riu Llobregat, e bescanviaren papers, l'un un de dues mília peces e l'altre un ab lo segell del gremi, e se donaren benediccions, l'un en la sua llengua estranya e l'altre en lo pus bell catalanesc, e partiren, l'un per ont havia vengut e ab dues mília peces de més e l'altre cap a l'aventura e ab dues mília peces de menys.
E com sia que Nostre Senyor Jesu Christ ben poca cosa traginava en sos viatges, féu semblant acte tan Notable Cavaller, e donà les pertinences sues als camàlichs que per aital prepòsit llà al prat són, no sens ans faer-los jurar e perjurar que en la via sua no faïen posada al port que en diuen Baraixes on se diu que desaparien moltes pertinences de viatgers e que devia ser per los molts lladres que llà hic ha.
Féu aprés peu cap a la porta de la nau, ont hac de mostrar sos escuts e segells a uns soldats de la morisma que llà jaien e faïen gran basarda. E el gran cavaller no féu principi a cap paraula, mas reflexionà e pregà al Creador pels infels e els dèbils de cor.

DON JUAN NOTORIO (fragment) (Ambrosio el de la Carabina)

DON JUAN
¡Ah! ¿No es verdad ángel de amor
que en este lecho caliente,
podremos tranquilamente
fornicar mucho mejor?
Esta sala que está llena
de esos cuadros tentadores
donde joden mil señores
ya á una rubia, á una morena;
esta picha tan amena
que está queriendo romper
sin poderse contener
la tela de mi calzon,
¿no es cierto tierno pichon
que esán diciendo joder?
Ese coño, cuyo aroma
me sube ya á las narices,
esas frases que no dices
pero que tu lengua asoma
á tu boca, dí paloma,
dí, labios de rosicler,
esas ganas de tener
mi picha dentro tu coño,
¿no es verdad, tierno retoño
que están diciendo joder?
Y estas palabras que están
filtrando insensiblemente
en tu chumino ya ardiente
ante el miembro de Don Juan,
y estos cojones que van
hinchándose sin querer,
como un globo Mongolfier
que se va elevando al cielo,
¿no es cierto, dulce consuelo
que están diciendo joder?
¿Y esas dos gotas de leche
que ves caer de repente
de mi nabo ya impaciente
porque mil polvos te eche,
no me dicen que aproveche
tal momento de placer?
¿No es verdad que sin querer
tu coño se va tras de ellas?
¿No es cierto estrella de estrellas,
que están diciendo joder?
¡Oh! si, bellísima Inés,
espejo y luz de mi vida,
escucharme conmovida
cual lo haces, lujuria es,
mira aquí á tus plantas pues
a aquel Don Juan tan ladino
que se paró en su camino:
que rendirse no creia
adorando, vida mia,
los pelos de tu chumino.

DOÑA INÉS
Callad, por Dios ¡oh Don Juan!
que no podré resistir
mucho tiempo sin sentir
que las cabras se me van.
¡Ah! callad por compasion
que oyéndoos, me parece
que mi clítoris me crece
y es más duro que un bastón.
¡Y que he de hacer ¿ay de mi!
sino caer en vuestros brazos,
si todo el coño á pedazos
me vais robando aquí?
Don Juan, Don Juan, ¿por que amainas
las velas de tu pasion?
ó arráncame el corazon
ó échame catorce vainas!

(Se echa en sus brazos. El le quita el virgo con sinigual maestría. Ella chilla, llora, pero luego suspira, se rie y se menea cojonudamente. Le viene. Tableau. La orquesta toca el himno de Riego.)

LA VENGANZA DE DON MENDO (fragment) (Pedro Muñoz Seca)

MAGDALENA
Ha un rato que te espero, Mendo amado,
¿por qué restas callado?

MENDO
No resto, no; es que lucho,
pero ya mi mutismo ha terminado;
vine a desembuchar y desembucho.
Voy a contarte, amor mío,
una historia infortunada:
la historia de una velada
en el castillo sombrío
del Marqués de la Moncada.
Ayer... ¡triste día el de ayer!...
Antes del anochecer
y en mi alazán caballero
iba yo con mi escudero
por el parque de Alcover,
cuando cerca de la cerca
que pone fin a la alberca
de los predios de Albornoz,
me llamó en alto una voz,
una voz que insistió terca.
Hice en seco una parada,
volví el rostro, y la voz era
del Marqués de la Moncada,
que con otro camarada
estaba al pie de una higuera.

MAGDALENA
¿Quién era el otro?

MENDO
El Barón
de Vedia, un aragonés
antipático y zumbón
que está en casa del Marqués
de huésped o de gorrón.
Hablamos... ¿Y vos que hacéis?...
Aburrirme... Y el de Vedia
dijo: No os aburriréis;
os propongo, si queréis,
jugar a las siete y media.

MAGDALENA
¿Y por qué marcó esa hora
tan rara? Pudo ser luego...

MENDO
Es que tu inocencia ignora
que a más de una hora, señora,
las siete y media es un juego.

MAGDALENA
¿Un juego?

MENDO
Y un juego vil
que no hay que jugarle a ciegas,
pues juegas cien veces, mil...
y de las mil, ves febril
que o te pasas o no llegas.
Y el no llegar da dolor,
pues indica que mal tasas
y eres del otro deudor.
Mas ¡ay de ti si te pasas!
¡Si te pasas es peor!

MAGDALENA
¿Y tú... don Mendo?

MENDO
Serena
escúchame, Magdalena,
porque no fui yo... ¡no fui!
Fue el maldito cariñena
que se apoderó de mí.
Entre un vaso y otro vaso
el Barón las cartas dio;
yo vi un cinco, y dije "paso",
el Marqués creyó otro el caso,
pidió carta... y se pasó.
El Barón dijo "plantado";
el corazón me dio un brinco;
descubrió el naipe tapado
y era un seis, el mío era un cinco;
el Barón había ganado.
Otra y otra vez jugué,
pero nada conseguí,
quince veces me pasé,
y una vez que me planté
volví mi naipe... y perdí.
Ya mi peculio en un brete
al fin me da Vedia un siete;
le pido naipe al de Vedia,
y Vedia pone una media
sobre el mugriento tapete.
Más otro siete él tenía
y también naipe pidió...
y negra suerte la mía,
que siete y media cantó
y me ganó en la porfía...
Mil dineros se llevó,
¡por vida de Satanás!
Y más tarde... ¡que sé yo!
de boquilla se jugó,
y me ganó diez mil más.
¿Te haces cargo, di, amor mío?
¿Te haces cargo de mis males?
¿Ves ya por qué no sonrío?
¿Comprendes por qué este río
brota de mis lagrimales?
(Se seca una lágrima de cada ojo)
Yo mal no quedo, ¡no quedo!
¡Quien diga que yo un borrón
eché a mi grey que alce un dedo!...
Y como pagar no puedo
los dineros al Barón,
para acabar de sufrir
he decidido... partir
a otras tierra, a otro abrigo.

MAGDALENA
¿Qué me dices?... ¿Vas a huir?

MENDO
Voy a huir, pero contigo.

MAGDALENA
¿Perdiste el juicio?

MENDO
No tal.
Resuelto está, vive Dios.
Y si te parece mal
aquí mesmo, este puñal,
nos dará muerte a los dos.
Primero lo hundiré en ti,
y te daré muerte, sí,
¡lo juro por Belcebú!,
y luego tú misma, tú,
hundes el acero en mí.

FRASES DE INODORO PEREYRA, PERSONATGE DE ROBERTO FONTANARROSA

- Estar solo no es nada, lo malo es darse cuenta.

- Dios, dame paciencia... ¡pero ya!

- Estoy comprometido con mi tierra, casado con sus problemas y divorciado de sus riquezas.

- ¿Y usted cómo se gana la vida?
- ¿Ganar? De casualidá estoy sacando un empate.

- Hay un muchacha en la ciudad que circula diciendo que usted es el padre de sus gemelos...
- Eso es una exageración... De uno de ellos, quizá, pero no de ambos...

- Vago no, quizá algo tímido para el esjuerzo.

- Buenas tardes, don Inodoro, ¿Cómo está?
- Mal, pero acostumbráu.

- Usted no está gorda, Eulogia. Es un bastión contra la anorexia apátrida.

- Con la verdá no ofendo ni temo. Con la mentira zafo y sobrevivo.

- Soy crítico meteorológico, señor. La tormenta de anoche: "Floja iluminación de los relámpagos, yuvia repetida, escenografía pobre y pésimo sonido de los truenos en otro fiasco de esta puesta en escena de Tata Dios. Una típica propuesta de verano, liviana, pasatista, para un público poco exigente".

- Una cosa es la sinceridad amistosa, y otra cosa es la crueldad innecesaria.

- El rancho no es grande, pero tampoco limpio.

- Endijpué de tantos años, si tengo que elegir otra vez, la elijo a la Eulogia con los ojos cerrados. Porque si los abro elijo a otra.

- ¿La alpargata es un zapato corrector?
- No lo creo, Inodoro.
- Porque mi tata me corregía a alpargatazos.

- Ahura hay fertilización asistida. Vea el caso de la señora del viejo Aredes. Quedó embarazada. En el pueblo se comenta que al viejo lo ayudaron.

- ¿Puede una persona disaparecer de a pedazos? Porque a la Eulogia le desapareció la cintura.

- ¿No andará mal de la vista, don Inodoro?
- Puede ser, hace como tres meses que no veo un peso.

- Estuvo divertido el pesebre viviente este año, Mendieta.
- Bien la vaca. Algo sobreactuado el burro.

- Pereyra, míreme a la cara.
- ¿Por qué este castigo, Eulogia? ¿Por qué tanta crueldá?

- La Eulogia es una santa. No como mi cuñada que sufre el Síndrome de la Abeja Reina. Se cree una reina y es un bicho.

- La muerte nivela a güenos y malos, don Inodoro.
- Lo malo es que nivela pa'bajo.

- Yo no quiero ser irrespetuoso, Eulogia, pero lo que ha hecho Tata Dios con usté es abuso de autoridá.

- La Eulogia es, de lejos, la mejor prienda que conocí en mi vida. Bien lejos... 20, 30 kilómetros. De cerca es así, jodida...

- La historia lo juzgará. Pero tiene el mejor de los abogados: el olvido.

- Eso de "hasta que la muerte los separe" es una incitación al asesinato.

- ¿Por qué esta agresión gratuita?
- ¡Mire; Si quiere se la cobro!

L'ENCOSTIPAT (fragment de "LA CANTANT CALBA"). (Eugène Ionesco)

El meu cunyat tenia un cosí germà de la banda paterna, un oncle matern del qual tenia un sogre, l'avi del qual s'havia casat en segones noces amb una jove indígena, el germà de la qual havia trobat, en un dels viatges que feia, una noia de qui es va enamorar, i amb la qual va tenir un fill que es va casar amb una intrèpida farmacèutica i que no era ningú més que la neboda d'un cap de caserna desconegut de la Marina britànica, el pare adoptiu del qual tenia una tia que parlava correctament l'espanyol i que era, potser, una de les nétes d'un enginyer que va morir jove, nét ell mateix d'un propietari de vinyes d'on treien un vi mediocre però que tenia un cosí primer casolà, ajudant, el fill del qual s'havia casat amb una noia jove molt bufona, divorciada, el primer marit de la qual era el fill d'un sincer patriota que havia sabut encomanar a una de les seves filles el desig de fer fortuna, la qual s'havia pogut casar amb un caçador que havia conegut Rothschild i que tenia un germà que en acabat de canviar d'ofici moltes vegades es va casar i va tenir una filla, el besavi de la qual era molt esquifit i duia unes ulleres que li havia regalat un cosí seu, cunyat d'un portuguès, fill natural d'un moliner no gaire pobre, que tenia un germà de llet que s'havia casat amb la filla d'un vell metge de poble, ell mateix germà de llet del fill d'un venedor de llet, ell mateix fill natural d'un altre metge casat tres vegades seguides, la tercera dona del qual era la filla de la llevadora més bona de la comarca, que, vídua jove, s'havia tornat a casar amb un vidrier de molta empenta que havia tingut amb la filla d'un cap d'estació un noi que va saber fer la seva via per la vida i es va casar amb una venedora madura, el pare de la qual tenia un germà alcalde de poble que s'havia casat amb una mestra rossa que tenia un cosí per la línia que s'havia casat amb una altra mestra rossa que també es deia Maria, el germà de la qual s'havia casat amb una altra Maria, també mestra i també rossa, el pare de la qual havia estat educat al Canadà per una dona vella, que era neboda d'un capellà, l'àvia del qual, de tant en tant, a l'hivern, com tothom, de vegades agafava un encostipat.