COLLONS- La riquesa del català

.

Al gener vaig publicar aquest text d'Arturo Perez-Reverte en què s'enumeraven les accepcions de la paraula "Cojones". Fa unes setmanes la Maia del Planeta Clàudia em va fer arribar un altre text que és una adaptació al català de l'altre (no és una traducció literal), amb les diferents accepcions de "Collons". Aquí el teniu.
Gracies Maia!! I PER MOLTS ANYS!!!


Un exemple de la riquesa del català, és el nombre d’accepcions d’una simple paraula, com pot ésser la molt coneguda i freqüentment utilitzada que fa referència als atributs masculins: COLLONS

-Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents. Així,UN significa car (val un colló); DOS significa valentia (té dos collons); i TRES significa menyspreu (m’importa tres collons).

-El verb canvia el significat: TENIR indica valentia (aquell té collons); però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!); i amb afirmació significa enveja (quins collons que té!). El verb POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els collons damunt de la taula!).

-El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase: Així el PRESENT indica molèstia o fàstic (No em toquis els collons!), el REFLEXIU significa vagància (s’està tocant els collons!), i l’IMPERATIU significa sorpresa (toca’t els collons!).

-Els prefixos i sufixos modulen el seu significat: A expressa por (acollonit), DES significa riure (descollonar-se), UT indica perfecció (collonut) i ASSOS indica indolència o abúlia (collonassos).

-Les preposicions matisen l’expressió : DE significa quantitat (feia un fred de collons) o també èxit (va anar de collons), PER significa voluntarietat (ho faré per collons!); i SENSE indica covardia (és un home sense collons).

-El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat : el color VIOLETA significa fred (em van quedar els collons morats!); la FORMA significa cansament (tinc els collons quadrats); el DESGAST indica experiència (en tinc els collons pelats!); i la MESURA expressa rancúnia (en tinc els collons plens!).

-La mida i la posició són importants: la MIDA (els té ben grossos), i la POSICIÓ (els té ben posats). Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com un toro!). Si s’ultrapassa la mida màxima, aleshores indica vagància o feixuguesa (li pengen, se’ls trepitja!). I també existeix una MIDA mínima: (de colló de mico).

-La INTERJECCIÓ significa sorpresa (collons!) o desengany (quan falles un … de 20 cm .: collons!) i quan un t’empeny massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-li: ets un torracollons!.

- Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi resideix la VOLUNTAT (ho farem de collons!) i d’aquí en surten les ordres (em surt dels collons!).

-L’estat anímic queda molt ben reflectit: Així, el DEPRESSIU diu: tinc els collons per terra, i l’EUFÒRIC diu: em va sortir de collons!.

- Són molt importants en joieria: el Comandant d’Artilleria Antiaèria dels Castillejos, anomenat “el Perlas”, deia sempre: “si esto es una formación, mis cojones son perlas”.

-Son signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina collonada!, i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que finalitzar un bon sopar, tot i dient: RECOLLONS, quin sopar!.

-Finalment, ja que heu tingut la paciència d’escoltar-me o de llegir-me, permeteu-me acabar dient-vos: SOU COLLONUTS!.
.

INSULTS I DISBARATS CONTRA L'ESTATUT DE CATALUNYA - llibre de Daniel Gómez

.

EPÍLEG: UN SOL ESTATUT I CENT MANERES DE DEFINIR-LO

L'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005 deu ser, de bon tros, uns dels textos legals més criticats i atacats de tot Occident. A continuació, els adjectius que li han dedicat els sectors socials més instruïts d'Espanya: escriptors, periodistes, polítics, intel·lectuals, filòsofs, economistes, jutges, catedràtics...

Bomba termonuclear contra la cohesión española.
Colosal chapuza política.
Proyecto desquiciado.
Delirio diferencialista.
Misil y torpedo en la línea de flotación de la Constitución.
Batiburrillo.
Gran barullo.
Bodrio catalán.
Bodrio independentista.
Estatut imposible.
Estatut trampa.
Infumable.
Peor que el Plan Ibarretxe.
Dislate provocado por el delirio sobiranista catalán.
Corrosivo.
Propuesta ropturista.
Disparate político de primer orden,
Secesión a escondidas de Cataluña.
Hachazo contra la piel de España.
El Estatuto de Autonomía más grande del mundo.
Experimento cantonalista-catalanista.
Jaque mate anticonstitucional a la unidad de la Nación.
Cáncer de la política española.
Harakiri constitucional.
Desafío catalán.
Maldito.
Prepotente.
Artefacto deforme, contrahecho y monstruoso.
Monstruosa criatura alumbrada en el Parc de la Ciutadella que no tiene un miembro sano.
Los parlamentarios catalanes han creado un monstruo Frankenstein de Estatut.
Infamia.
Fraude descomunal.
OPA hostil sobre la Constitución española.
Tsunami periférico.
Demolición balcánica.
Plan Carod-Maragall.
Maniobra inconstitucional catalana.
Pirichitifláutico.
Locura.
La fiesta de los locos.
Demencial.
Proceso de regresión acelerada.
Mutilador.
Insolidario.
Independentista.
Éticamente despreciable y reprobable.
Inquisitorial.
Paraíso maragalliano.
Laberinto sin salida.
Gamberrada histórica.
Gamberrada estatutaria del Tripartito.
Aventura disparatada.
Aventura endiablada.
Estatut de los "collons".
Inmaduro.
Irreflexivo.
Engendro legislativo con manías de grandeza.
Aterradora criatura legislativa.
Dinamita letal para la continuidad nacional de España.
Carga de titadyne.
Bomba de relojería.
Ejercicio de funambulismo.
Estrafalario.
Antipático.
Dictatorial.
Inoportuno.
Anticatólico.
Liberticida.
Improcedente.
Subversivo.
Calentón nacionalista del Parlament.
Imprudente.
Inasumible.
Indecoroso.
Irracional.
Inquietante.
Acta de defunción del régimen constitucional español.
Irresponsabilidad clamorosa.
Atrocidad.
No universal.
Increíble felonía.
Anacronismo.
Ahistórico.
Podrido hasta la médula.
Golpe turbio a la unidad de España.
Golpe de Estado incruento.
Ejemplo de infantilismo político.
Carta a los Reyes Magos.
Fantasía política.
Provinciano sectarismo.
Cicuta en almíbar.
Regalo envenenado del Parlamento catalán.
Ensoñazón elitista de una clase política.
Empresa enloquecida cuyo fin es destruir, democráticamente, a España.
El Estatuto catalán está resultando tanto o más destructor que el huracán Wilma.
Aberración democrática.
La mayor aberración anticonstitucional jamás soñada ni tan siquiera por los radicales abertzales vascos.
Una guía de teléfonos de 200 páginas que carcome nuestro texto común fundamental como una plaga de termitas.
.

JORGE MARONNA (Les Luthiers) TOCA EL BOLARMONIO

.

L'any 2007 el conjunt còmico-musical argentí Les Luthiers celebrava el 40è aniversari amb una exposició i una sèrie de conferències i actes per celebrar l'efemèride. Un dels actes fou un concurs d'instruments musicals, que guanyà Fernando Tortosa, creador del Bolarmonio, una espècie d'orgue fet amb pilotes d'hanbol.
Les Luthiers utilitzen en el seu darrer espectacle, Lutherapia, aquest instrument amb el què Jorge Maronna interpreta un blues acompanyat al piano per Carlos Nuñez Cortés.
Però en Jorge li ha agafat un afecte especial a aquest instrument i pel seu gust personal hi interpreta altres peces.
Us deixo un vídeo de Jorge Maronna interpretant al Bolarmonio l'"Ària per la corda de Sol" de J.S.Bach.

EL BLOC I LA PERSONA a Sense Embuts

.
Des del seu blog Sense Embuts, en Jaume Pros ha tingut la bona pensada de donar difusió als blogs que més segueix, i ho fa a través d'una entrevista als diferents blogaires.
En la segona entrega d'aquestes entrevistes li ha tocat el torn al Coca de Recapte.

Vull felicitar a en Jaume per la iniciativa, que permetrà donar més difusió a alguns blogs de casa nostra, i a mi personalment m'està descobrint noves pàgines.
.

EL DICCIONARIO DE COLL (recull) - José Luis Coll

.
ABIERTAMIENTE . Que miente con toda franqueza y sin reservas.

ACREIDOR . Persona a quien se debe alguna cosa, y cree que se la van a pagar.

ADMINISTRAIDOR . Aplícase al que maneja los bienes de un señor o entidad quedándose con una buena parte de ellos.

ALMEJAS . Almas pequeñas.

ALUBIÓN . Habichuela de tamaño descomunal.

ASPECTRO . Modo de presentarse, apariencia de los muertos.

BABHUCHA . Zapatilla o chinela donde los niños guardan sus ahorros.

BACILAR . No saber con qué bacilo quedarse.

BANDERILLA . Estandarte que usan los enanos en sus guerras.

BOCETADA . Proyecto de golpe dado con la mano abierta en mitad del rostro.

BROMEAR . Mear en broma.

CAINMÁN . El primer saurio que mató a su hermano.

CALAMITAD . Desgracia, catástrofe, al cincuenta por ciento.

CARBÓN . Cronudo.

CEFALÓPEDO . Pulpo o calamar que produce o emite ventosidades con la cabeza.

COBRE . Y quédese con la vuelta.

CHECOLSOBACO . Axila de los habitantes de una nación de Europa central.

DEMOGRACIA . Humor del pueblo.

DÉSPUTA . Persona que trata con dureza a las rameras.

DISIMOLAR . Encubrir con astucia el dolor de muelas.

ELEBAR . Subir los precios en el establecimiento donde se venden bebidas.

EMPREÑARSE . Obstinarse en quedar embarazada.

ENCUESTA . Averiguación, indagación o pesquisa que se hace subiendo una calle empinada.

ESFERA . No te fayas todafía.

ESMALTE . Y mañana miélcole.

FIELROJA . Indio americano que jamás traicionaba a la esposa.

FONÁMBULO . Volatinero que hace ejercicios en la cuerda o en el alambre mientras está dormido.

GALOPAR . Pareja de franceses.

GRAOCIOSO . Chistoso, agudo, ingenioso y gandul.

GRECIOSO . Humorista en Grecia.

GUARDIANA . Río vigilante.

HABÍADOR . Piloto de los que ya no hay.

HARPONERO . Uno de los hermanos Marx, aficionado a la pesca de la ballena.

HEXAGERADO . El que da proporciones excesivas a una cosa, y como no le creen, lo hace seis veces.

HOLOCASTO . Acto de abnegación entre los reprimidos sexuales.

HONORHABILIDAD . Truco de la persona para hacerse pasar por honorable.

HOSPEDAJE . Alojamiento o asistencia que se da al pedo.

INSOLENTO . Soberbio, desvergonzado, pero tranquilo.

JÁRABE . Bebida dulce, compuesta de azúcar cocido con agua, que beben los habitantes de Arabia.

JURAMIENTO . Afirmación o negación poniendo por testigo a Dios, aun sabiendo que no se dice la verdad.

LA . Nota. Por favor.

LACALLO . Criado de librea, que se ocupa principalmente en acompañar a su amo sin decir esta boca es mía.

LADRILLO . Voz del perro del albañil.

LAUREL . Apellido que nunca tuvo Oliver Hardy.

LESIÓN . Lo que señala el maestro al discípulo para que lo estudie, en Andalucía.

MALDICCIÓN . Exabrupto o palabrota dicha de forma incorrecta.

MALQUIMISTA . El que pretendía obtener oro artificialmente y no tenía ni puñetera idea de cómo se manejaba la redoma.

MIEMBRILLO . Fruto amarillo, muy aromático, pequeño y en forma de pene.

NECIONAL . Imbècil representativo de un país.

ÑOÑO . Palabra que rima con moño, otoño, bisoño y co... sas parecidas.

ODALISTA . Esclava del harén, de agudo ingenio, que siempre conseguía ser la elegida por el sultán.

OFTALMÓLOCO . Oculista de enfermos mentales.

ORDEÑANZA . Estatuto, reglamento, conjunto de preceptos para obtener la leche de la vaca.

PAQUEBOTE . Una pelota.

PATEO . Que niega la existéncia de Dios con los pies.

PEDAZO . Pedo enorme, grande, estentóreo.

PERMEABLE . Que puede ser penetrado por la orina.

PERSERVATIVO . El que se matiene firme y constante en el deseo de no tener hijos.

PESTILENTO . Que huele mal poco a poco, paulatinamente, despacio.

PLACENTERO . El que fabrica la placenta.

PRECIPINTADO . Pintado de prisa.

QUE . Pronombre relativo. O sea, que a lo mejor, ni es pronombre.

RECETA . ZZ.

REMERA . Puta con piragua.

S . Vigésima segunda letra de nuestro abecedario. Su nombre es ESE, y no otro.

SUIZIDIO . Quitarse la vida en Suiza.

VULGARCITO . Personaje de cuento infantil, sin la menor importancia ni detalle digno de ser destacado.

ZUECO . Andaluz nacido en Suecia.

ZURZULLUNDO . Nada, no quiere decir absolutamente nada. Así que hemos acabado.
.

REFREGITS D'ESTIU (3)

.

Comencem la segona setmana d'agost amb un altre Refregit.

De petit m'agradaven molt els àlbums de Tintín, i sempre m'havien entusiasmats els insults del formidable capità Haddock. Des d'aleshores havia tingut la idea de fer-ne un llistat, però només tenia una dotzena d'albums, i per tant la llista mai seria complerta.
Fa un parell d'anys la meva dona em va regalar l'Edició del Centenari : un cofre amb la col·lecció completa dels àlbums del Tintín, edició limitada i numerada (tinc el 340 de 900). Per fi vaig poder realitzar el que feia anys volia fer: vaig llegir la col·lecció sencera amb un llapis i una llibreta al costat i vaig poder recopilar Tots els insults del capità Haddock.
La traducció per aquesta edició es del 2002, o sigui que hi haurà insults dels àlbums clàssics que no sortiran en aquesta llista. Tot i això, n'hi ha un bon grapat.
.

REFREGITS D'ESTIU (2)

.
Segona entrega d'aquests Refregits.
En aquest cas un altre clàssic de la poesia humorística catalana:
El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico.
.