EL FINANÇAMENT APLICAT AL FUTBOL

Article de Pere Cullell, publicat a l'AVUI del 11/01/09, pàg.25.

Dèficit Messi

Si Lionel Andrés Messi formés part del complex i pervers entramat del finançament autonòmic, si el considerem un valor generat a Catalunya, d'entrada i sense més discussió l'hauríem de cedir al Reial Madrid. Un cop allà, tot aplicant la solidària obligatorietat d'igualar els drets dels equips (sorprenentment no hi ha cap necessitat d'igualar els deures), jugaria unes quantes jornades amb l'Almendralejo, unes altres amb el Deportivo Linense i potser algun partit de festa major amb la Cultural Leonesa. La resta de la temporada defensaria els colors del Reial Madrid, que en seria el titular oficial. La fitxa, naturalment, seria a càrrec nostre. És possible que a base de pressionar quan a la capital no tinguessin majoria absoluta, Messi comencés uns quants partits com a titular en el mateix Barça. Aleshores quedaria a criteri de l'àrbitre decidir les compensacions. Posem per cas, si en el minut 23 anem guanyant per 2 a 0, el jugador argentí s'hauria de canviar la samarreta i posar-se a jugar en l'equip contrari, per tal d'afavorir l'equilibri. En cas de remuntada, Messi no tornaria a jugar amb els nostres colors, "por derecho de conquista". Tindríem garantit, això sí, que ens el tornarien per participar en el Gamper, per satisfer l'ànsia de simbolisme dels catalans. Si el reclaméssim per jugar la Champions, ens sentiríem dir que som uns lladres. Sé que és un malson. Però s'està pactant el finançament i ens importa menys que l'Estatut. Potser perdre Messi genera alguna inquietud. O tampoc.