DON PERE D'ARAGÓ O L'ENGENDRAMENT DE DON JAUME (Escena X - XIX) (Serafí Pitarra)

ESCENA X
Dits, Rey y Puteros

REY Que cony moveu tanta fresa?

BER. Correu que plora.

REY (admirat) Qué diu?

PIT. (ap) Ara, així com així ja l'hi fregida,
val mes que aquets
no vegin que's la trampa.

REY Pitarra, obre deseguida.

PIT. No puch.

BER. Embustero.

REY Ja'n te fama.
¡Si no'm dones la clau d'aquesta porta
d'un cop de puny te rompe l'espinada!

PIT. Si ja no crida.

REY ¡Cony!

D.ES. ¡Pot-se l'ha morta!

REY ¡San Jordi!

D.ES. ¡Ay!

REY Obriu d'una vegada.

D.ES. Anem, ja surt de tino!

PUT. (an els altres) Cony, m'agrada.

REY ¿Saps, noy que cuan jo mano alguna cosa,
ningú tent-me esperá'm pot fer la llesca!

PIT. Y donchs perque veniu allí on feu nosa,
no'm pot maná ningú, só a casa meva.

D.ES. ¡Ay pobres de nosaltres!

REY Sí, donchs nada;
veyam si pots manar a casa teva
a don Pere d'Aragó. (asombro general)

D.ES. Ja le'm cagada (tots s'agenollen)

PIT. Perdó, senyó, perdó.

D.ES. ¡Que heu fet, don Pere!

REY No'm vinguis pas aquí amb punyeteríes.

PUT. Cony que aixerit!

D.ES. Jo't fot!

BER. Ves-li al darrera!

REY Jo't juro, ¡cony! que no viurás dos dies:
alseuvos, tots vosaltres os perdono.

BER. Vaya un rey mes trempat!

PUT. Es molt de broma!

D.ES. Pero y el trono, senyor?

REY (fent un corte de mangas) Aixó pel trono.

D.ES. Y l'excomunió?

REY (id.) Aixó per Roma!
(a Pit.) Obras o no?

PIT. (tremolant) No puch, senyor vos ho aseguro.

REY La clau?

PIT. L'he donada a una senyora,
y ara no'm vol obrir, ¡ay! vos ho juro!
digueu-li que obri.

REY Sí? donchs, vaija a fora;
esbotsar una porta no es gran feyna,
Qui a don Pere d'Aragó s'oposa?


ESCENA XI
Dits y la Reyna

REINA La reina d'Aragó.

TOTS ¡Carall!

REY (aturdit) La reina!

D.ES. Vaija, ja som al ball.

PUT. Cony, que's hermosa.

REINA La reina, sí, la reina repudiada,
la reina ultrajada per l'espós,
la reina escupida y abandonada,
la reina que per fi es venja de vos.

REY Y bé, que's aquesta lletanía?
si no teniu vergonya jo'n tinch menos,
moxoni, o sinó crido als serenos
y vos foto deseguida a l'Alcaldía.

REINA Mal rey y home porch! mal rey que deixes
la reina per aná detrás de putes:
home porch y mal rey! que no coneixes
que una rasa d'héroes així embrutes.
On es la dignitat? pot-se a la bassa;
lo mon ho ha conegut y t'abandona
y pel pasatge de Bacardí passa
trepitjan se l'escut de Barcelona.

REY Es mostra d'esfalc, bestia fotuda,
que cony sabeu les dónes? A fer mitja.

REINA Sol's sé que en la ciutat abans temuda
ne's l'escut de sos reys lo que's trepitja.

REY Y bé, doncs, que voleu, que seus endona,
si'm trepitgen l'escut o vaig de puta.
Per aixó em varen fer Rey y duc corona,
per fer lo que jo vulgui, cara bruta,.
Jo só lo que ara os puc demanar comptes,
que hi heu vingut a fer an aquesta casa?

REINA Vé prou que ho sabeu vos.

REY Responeu promte.

REINA Los celos m'han portat.

REY A gran bacasa,
lo que os hi ha portat, y no'm enganyo,
es l'imán poderós d'una sardina.

REINA Senyor, Deu meu perdó! de vos estranyo
que useu amb mi llengua tan cotxina.
Dieu que no son celos? pregunteuho
a la que aqui lligada ara sumica.
Contempleu ma venjansa, contempleho,
sense cap pel li he deixat la clica.

REY Habreu sigut capás?

REINA De tot, D.Pere,
a la que está gelosa res l'espanta,
Voldria haber sigut una pantera
per destrossar-la aqui.

REY Mireu la santa
la que may ha romput cap plat ni olla.

REINA Estimem-se com ans y seré amable.

REY Per vos lo meu tornillo ja no colla,
qui tant vilment es venja es miserable.

REINA Perdó, jo estaba boija, exasperada,
qui en semblant estat podrá culpar-me?
fins la riera d'en Malla cuan s enfada
surt per la Rambla y va'l carré del Carme.

REY Acabem d'un cop

REINA L'amor recobro!

REY Si l'heu perdut blanc busqueu-lo negre.

REINA Es a dir que ja no'm voleu?

REY Per vos jo sobro
ques de bestia el meu carall no alegra.

REINA Donchs ara aquesta als peus del llit lligada
morirá d'un cop de gibrelleta.

REY Veureu com per deixar-la aqui venjada
davant vos me la tiro.

REINA ¡Ah, punyeta!

REY ¡Pas a D.Pere!

REINA De primé cotxino
lo meu cadáver amb tons peus trepitxa.

REY Aixís ho vaig a fer. (es treu un punyal)

REINA Per fi'l destino
amb la sang de la víctima t'esquit-xa:
pero no será; son generosos
cavallers d'Aragó y de Catalunya,
permetereu que mori, y valerosos
la vostra ma de ferro, cert empunya?

REY Ningú os contestará.

REINA Sí, contesteu-me,
els que porteu en guerra brillant casco,
permetereu que mori? contesteu-me,
¿ho permetereu?
(un fa un pet y tot-hom queda horrorisat)

REY (rient) ¡Carall, quin chasco.

BER. (amb rabia) Si sapigués qui ha estat.

PUT. Cony, y era amb cúa!

D.ES. (amb rabia) Si sapigués qui es?...
la espasa venjadora de Deu una
terrible caigue en jorn sobre'ls culpables!

REY Jo no m'entench de brochs,
vuy entrar y fora.

REINA No ho llograreu

REY Que si (l'agafa)

REINA ¡Ay, que m'apreta!

REY Aquí os escanyaré.

REINA (desmayant-se) ¡Que'm mata, mare!

REY Feste fotre, si et morts.
a fer punyetes (entra al cuarto)


ESCENA XII
Dits menos el Rey. Bertier y Esteve sostenen la Reina,
forman un grupo rodeixant-la

D.ES. Que té?

BER. (assentant-la) No's mes que un desmay.

D.ES. (a Pit.) Tens res per fer-li olorá?

PIT. Voleu espigol?

D.ES. No, cá!

BER. Algún ácid.

PIT. Aixó ray (sen va)

BER. Donchs té un genit que'l consagra
aquest rey?

D.ES. Que hi fotarem...
ratos dolents.

BER. (a Pit. que entra) Que porteu?

PIT. Mitja taronja (donant-la)

D.ES. Be, ja es agra.

PUT. Descordeu li la cotilla.

D.ES. Sí, he! per veure mamelles:
arri a fora! (dan una espenta al Put.)

PUT. Que atropelles?

BER. (fent olorá la taronja) Que's vegi així una pubilla

D.ES. (a Pit.) Treu a tota aquesta gent.

PIT. Alsa, a fora!

D.ES. Al carall!

PIT. A dida!

PUT. Cony d'home, que's indecent (se'n va)

BER. Tú també ja pots sortir.

PIT. Deixeu me veurer.

BER. Surt, cony! (se'n va)


ESCENA XIII
Bertier, D.Esteve y la Reina

BER. Mireu si s'ha fet cap bony

D.ES. Calleu que ja torna en si (la reina es mou)

BER. Qui hi pensa y no s'esgarrifa,
aquest rey es una fiera.

D.ES. Quina escena, casi era
mes trista que'l Pare Gallifa.

REINA (tornant en si) ¡Ay!

BER. Animeu-vos, senyora.

REINA On me trobo!

D.ES. Amb gent fiel.

REINA Rey infame, espós cruel,
y encara el meu cor l'anyora?

BER. (a D.Es.) Mireu que si's vol fer alló
ha de sé ara tot seguit.

D.ES. (a Ber.) An aixó vaig.

REINA (amb sentiment) Lo cort crida
y em diu, l'estimo per jó.

D.ES. Senyora?

REINA Qué?

D.ES. Escolteu
perque'ls moments son preciosos.

REINA Se que amb mi os mostreu piadosos,
expliqueu-vos,¿qué voleu?

D.ES. A pesar de lo que ha pasat
estimeu encara al rey?

REINA Lo seu amor es ma lley.

D.ES. Doncs son amor heu logra,
es a dir, si vos voleu.

REINA Pero com?

D.ES. Creyent-me a mi.

REINA Tornará a estimar-me?

D.ES. Si.

REINA Imposible

D.ES. Ja ho veureu
si feu vos lo que jo os digui,
es com segur.

BER. Hoy, no falla.

REINA De goig el meu cor estalla,
pero qué es?

D.ES. Veureu om sigui.

REINA Me ho juras per Deu?

D.ES. Ho juro.

REINA Disposa doncs amb llestesa.

D.ES. Entreu dintre d'aquet cuarto
y fiqueuvos an el llit.

REINA Pero...

D.ES. Sabeu que heu dit:
jo ja sé per on descarto.

REINA Bueno, doncs, res més?

D.ES. Res mes.

REINA Y será meu?

D.ES. Será vostre,
y ho deureu al amor nostre.

REINA Aixís Deu vos escoltés. (entra en el cuarto)


ESCENA XIV
Esteve y Bertier

BER. Sabeu que os heu desvuidat?

D.ES. Y vaya un descuit, jo't fum,
(cridan a la reina) després apagueu el llum.

BER. Ja hi corra (mirant-lo)

D.ES. Ja l'apagat.

BER. Aixó va depresa y bé.

D.ES. Ara vos aquí amagat
teniho tot preparat.

BER. Deseguida ho vaig a fé.

D.ES. Veyeu que hi siga tot-hom.

BER. Aixó ray, no tingueu pó.

D.ES. El rey: penseu amb alló,
així que jo vos cridi, pom.


ESCENA XV
El Rei i D.Esteve

REY Li he dat tres bitlles seguides.

D.ES. Que no ho sabeu? Ja es aquí.

REY La baronesa?

D.ES. Bah!

REY Sí?
La meva sort no te mida!
On es?

D.ES. Dintre aquet cuarto
que os espera ja en lo llit.

REY Ho veus, que t'havia dit?
(ap.) Avuy si que m'afarto
(alt) Vaija, adeu. (anan-sen al cuarto)

D.ES. (detenint-lo) No, espereu-vos.

REY Cony, que ets emprenyadó.

D.ES. La dama es noble per jó
amb ella noble mostrau-vos.
Per evitar el rubor
que en tals casos es costum
en la cambra, sense llum
vol gosar de vostre amor.

REY Ay, carall, que't tornas fi,
digas, cardá, carallot!

D.ES. Es que tan renegá em fot.

REY Quin cambi mes repentí.

D.ES. Bé, digueu, ella m'adit
que'm prometesiu aixó.

REY T'ojuro!

D.ES. Si?

REY De debó.

D.ES. Doncs entreu y bon profit. (el Rei entra)


ESCENA XVI
Esteve i Pitarra

PIT. Diu que meu de menester
per aqui dins?

D.ES. Si, gata maula.

PIT. Qué voleu?

D.ES. Porta la taula,
ara plomes y tinta:
(Pit. va portan tot lo que indica)
Bueno, ara arregla aixó
de modo que faci goig.

PIT. Crec que avuy tot-hom es boig.

D.ES. Va ja depresa, cabró;
y digas, doncs, la Sirena
que está molt mala?

PIT. (tot arreglant la sala) Carall!
entre cul y cony y te un tall
que ja vos dic yo que fa pena.

D.ES. Digas doncs que cony y ullera
deu ser una cosa?

PIT. Aixó mateix.

D.ES. Pobra mosa.

PIT. Després, an aquí al radera
cony, y te una mosegada!

D.ES. Si que se la ben tirada.

PIT. Recarall, ni una fiera;
mireu si es estraordinari.

D.ES. Oh, cony! cuan ella castiga

PIT. Li ha fotut dintre la figa
tot lo menjá del canari.

D.ES. (rient) Carall, aixó si que's bó:
punyeta, te acudits grans.

PIT. Cony! no tireu capellans
sou ben porc per ser senyó.

D.ES. Vaija, home aixugat y calla.

PIT. De pels ni un ni ha a la xona.

D.ES. Doncs deu semblá un cul de mona.

PIT. Com si hagués passat metralla.
A mi be'm sembla que'l rey
m'auria de pagar aixó,
perque ara que'n foto jo
d'aquesta xicota?

D.ES. Hey,
del rey no se'n parla així.

PIT. Doncs perque me ha emprenyá.

D.ES. Ben conten podeu está
si no os entrega al buchí.

PIT. Y vos aboneu aixó?
Ay cony d'home quina lley.

D.ES. No quito ni poso rei
pero ajudo al meu senyó. (Pit. se'n va)


ESCENA XVII
D.Esteve sol

D.ES. Ja tenim honra i profit
ya cuartos hereu al trono
y de tot la gloria em dono. (va a mirar el llit)
Carall quin bulto fa el llit.
Me'n vaig a cridar la gent,
pero no, no se que fer,
perque aixó per aná bé
se'ls ha de trobá fotent.
Pero bé, y si fesim tart...
pot-sé entrant hi ab un pas fluix!
(se se'n cruixir el llit)
recarall el llit com cruix!
Ara.(pega una palmada)


ESCENA XVIII
Esteve, Bertier, Consul, bisbes y poble, escribens ect.
y despues el Rei, la Reina, Pitarra y tot-hom

BER. Deu vos guart

D.ES. Deu vos dó salut y feina.

BER. Mes d'aixó vos dongui ell
que forats hi ha en un garbell.

D.ES. Ja está salvada la reina

BER. Jo del consul president
per ell les gracies vos dono,
ja tindrá un hereu el trono
segons la iglesia pretent.

D.ES. Esteu tots ben arreglats?

BER. Tots estem

D.ES. Doncas depresa
silencio, no moveu fresa;
els escribens?

BER. Preparats
(els escribens obren els llibres y escriuen)

D.ES. Molt bé está m'agrada a xí.
Ara aquells dos punyeteros
que han d'aguantá els candeleros,
bueno; poseu-los aquí.
(los col loca un a cada costat de la porta
del rei fen llum)
davan lo consell y gent
del poble de Montpeller,
lo rey don Pere primer
amb la reina está fotent.

BER. Prengui acta l'escribá (indicant-li)
davant lo consell en pés,
lo rey fotent (lo escribá acaba) aixó es.
Aquí mateix feu notá
que si surt un fill d'aixó
esent llegitim fill seu
es lo llegitim hereu
de lo trono d'Aragó.

D.ES. Ixca del cor l'alegría
y puig ho vol deu que ho veu
demne tots gracies a deu. (s'agenollen)


ESCENA XIX
Dits, el rei furios amb camisa y la espasa a la ma.
Al veure a tot-hom agenollat queda parat a la porta.
Al rei li fa bulto.

REY San Jordi y Santa Maria!

PUT. Carall noy, quina ganotxa.

BER. Y encara trempa, es indomit.

REY Collons! si será en somit (fregant-se els ulls)
d'aquells de mil y una noche?

D.ES. Veyent que'l consell no gosa
yo tindré l'atreviment.
Senyor, heu estat fotent
fins ara amb la vostra esposa.

REY Que habeu dit! (sorpresa gran)

D.ES. Mireho vos.

REY No pot ser.

D.ES. Reina y señora.
¿voleu sortir aquí fora?

REINA Y a vostres peus, noble espós.

PUT. Ja cardada está contenta.

BER. Indecent (al Put.)

D.ES. (id.) Ja ho veurás, brut.

REY Com si m'aguesen fotut
una olla d'aigua bullenta.

D.ES. Hem tramat aquet engany
hasta amb perill de la vida
pensan que al fi la partida
era per la reina el guany.
Ho havem fet com vos veieu
y si a la reina el favor
no tornem del vostre amor
dem a la reina un hereu.

REY Pero com podeu saber
si ella a quedat ya prenyada?

D.ES. (a Ber.) A vos os toca.

BER. M'agrada
perque aixó ja ho diré bé.
(enfasis) L'iglesia que em n'altres veya
quedar amb tal desunió
sens cap hereu Aragó
perdut aquet regne creya.
Cuan un dia que'n el cort
tots els canonges cantaben
veuen dos ángels que entraben
plorani amb lo morro tort.
S'acostan, l'un era xato
l'altre més no pot semblar-vos (D.Es. es moca)
home, carall per mocarvos
podieu esperá un rato.

D.ES. Si es un mocador de tela

BER. ¿Voleu destorbar-me, bé?

D.ES. A no donchs que esperaré
que em caigui aquí la candela.

REY (cremat) ¿Qué un rey d'Aragó aixo beigi?
¡Recony! no ho sabeu coneixa.

BER. Oh! carall, es que te enveixa
y li sap greu que'm lluiji.
Vos deya Rey y senyor
que'l angel chato que entraba
al altre, al costat portaba
miratlo sempre amb amor.
Arriba frente'ls canonges,
escup per treura un rugall,
y així digne sens treball,
ab veu de nás com las monja:
(escarnint) "Digueu a lo Rey D.Pera
que si avui la reyna fot,
ella parirá un xicot
que's aquet que neixa espera.
Fill de un consiliat amor,
será'l que'ls morors castigui
y lo cel fará que's digui
D.Jaume el Conquistador.
Així, vá dir, y tot plegat"
se vá fondre el bell exemple
deixant perfumat lo temple
de oló de mitxons suats.
Lo consell aixó al saber
pensá a bon camí tornarvos
y tramá per enganyarvos
lo que hara acaba de ser.
En un pergamí escrit
lo plan hem dat al privat;
ell es qui a cap ho ha portat
y a Deu gracias, bé a sortit.

REY Si dar hereu a Aragó
ha sigut lo vostre obgecte
yó que soc rey just y recte
vos agraesch tot aixó.
Mes tornar a ser estimada
la reyna, no ho lograreu
perque antes que yo, sap Deu
que já la habían cardada.

BER. Llegiu aqueix pergamí
(El Rey el prent y llegeix)
y de este herror vos treurá.

D.ES. (a Ber.) Vaixa veitx qu'aixó ja está.
Veigan'ls cuartos (Ber. li dona una bossa)
Així (s'els amaga)

REY (entusiasmat) Maria vina'ls meus brassos (s'abrassan)

REYNA Espos meu, anima mia

REY Ay que te estimo maría

BER. Ya estan units vostres llassos

REY Si per tal provas penaban
perque no darlas al moment

BER. Com qun es un cos indecent
Cony, la vritat no gosabam

REY Trobar dicha tan sens unida
dintra una casa tan bruta

PIT. (a Put.) Vaixa que ara aná de puta
yá será cosa lluida

D.ES. Se han de fer tan grosas festas
que lo mont, se asombrará
hi heurá llums al campana
profesóns de noys ab vestas
bestias del Ajuntament
jochs de bitllas y de baldufa

PUT. ¡Vatua neu, quina llufa!
(tots se posan la ma al nas)

REY Carall!

D.ES. Jo't fot quin indecent:
(a Ber.) vaija que habeu estat vos

BER. Ay cony, yó!

D.ES. Si que l'heu fet
y lo mateix aquell pet.

BER. (fotenli el cul pels nasos)
Teniu oloreume dos.

D.ES. Teniu raho, si ya a pasat.
aviat vos foto una pinya.

REY Vaija que no hi aixi rinya

D.ES. Perque ho fá.

REY Yá está acabat.
Com vols sabe qui ha sigut
habenti aqui tante gent.
Jo perdono el indecent
que aguantarse no ha pogut.

PIT. Axi m'agrada punyeta

REY Quedo unit dons ab la dona (se abrasan)

PIT. Que sigui l¡engora bona.

REY Aqui tens mitja peseta
Y pues a bolgut aixó
el que regeix en l'altura
eguin de sas mans ventura
Catalunya y aragó

TELÓ RAPIT